Situació
Torre de planta circular, únic vestigi d’aquest antic castell.
J. Tous
Carreu, a 1 060 m d’altitud, és una masia que pertany a Gavarra. Per les diferents construccions que hi ha a l’indret es pot veure que fou un lloc important. Al mig dels corrals, la casa i l’església hi ha la torre rodona.
Mapa: 34-11(291). Situació: 31TCG494631.
Per a anar a Carreu, cal agafar la carretera d’Isona a Coll de Nargó, i des d’allí agafar la pista que va a Gavarra. Al cap d’uns 2 km, a mà dreta, es troba una pista direcció ponent que cal seguir fins a Galleuda. Aquí s’agafa una pista en direcció migdia i per la carena de la serra s’arriba a Carreu al cap de 5 km. (MTV-VRM)
Història
L’existència de dos llocs propers amb la mateixa denominació de Carreu —Carreu o les Cases de Carreu del municipi d’Abella de la Conca, situat a ponent de Montanissell de qui depenia eclesiàsticament, i Carreu de Gavarra, situat dins de la comarca de l’Alt Urgell i vinculat a Gavarra, dependent de Montanissell— fan difícil escatir la seva correspondència amb la informació que ens ha pervingut.
Tanmateix es pot establir que el castell de Carreu, lloc esmentat l’any 1046 com a límit del castell de Gavarra, fou llegat per Ramon Guillem de Taús, en el seu testament del 1094, a la seva muller Ermengarda. L’any 1221 Elisenda de Sallent donà el castell de Carreu a la casa de l’orde de l’Hospital d’Isot, de la baronia de Rialb, amb els seus termes i habitants, en franc alou.
En el capbreu llevador de la comanda de Susterris del 1378, el castell i la vila de Carreu de Gavarra i els seus termes en franc alou, consta entre les pertinences de la comanda, que hi tenia establerts 6 homes. Carreu continuava unit a la comanda de Susterris els anys 1662, any en què s’indica que tan sols hi ha un mas habitat, i 1752.
En el Spill… del vescomtat de Castellbò del 1519 el lloc de Carreu de Gavarra, de la batllia de Sallent i Montanissell, del quarter d’Organyà d’aquest vescomtat, figura com a lloc deshabitat; s’especifica que pel lloc es paguen 10 sous, 5 al render de Sallent i 5 pel dret d’alberga al tresorer, i que la vescomtessa hi té batlle, però que “les altres coses són del Comanador de Sosterres. Los erbatges, si.s venen, se deuen partir per iguals parts entre la señora Reyna e lo Capítol de Organyà e lo Comanador de Sosterres del orde de Sanct Joan”. També consta que antigament el batlle d’Organyà “plantà forques en lo terme de Carreu”. (MLIC)
Torre
El que subsisteix de la fortificació documentada al lloc de Carreu és una torre de planta circular, escapçada, de 3,5 m d’alçada. El diàmetre exterior és de 4 m i l’interior és solament d’1 m, per tant resulta una construcció amb murs d’un gruix considerable (1,5 m).
Aquest edifici fou fet amb carreus bastant petits; les filades són força regulars. L’aparell de la part baixa és fet amb carreus de mides més regulars, però, a mesura que augmenta l’alçada, es perd aquesta regularitat, potser a causa d’haver-hi hagut alguna reconstrucció.
Els murs tenen dues cares fetes amb carreus, entremig de les quals la construcció és plena de reble i de calç.
A uns 2,5 m d’alçada hi ha uns forats que podrien ser de les bastides que foren col·locades per a construir-la. La poca alçada de la torre és deguda al fet que fou aprofitada com a material per a construir les cases properes.
La torre és situada en un indret elevat, en un planell des d’on tenia un ampli camp de visió.
Aquesta torre, per les seves característiques recorda les nombroses torres que es construïren a mesura que es conquerien noves terres als sarraïns. Aquestes edificacions es bastiren d’ençà la darreria del segle X i, especialment, durant el segle XI. Tampoc no podem rebutjar la possibilitat que fos la fortificació del senyor del lloc, feta al segle XI o XII. (MTV-VRM)
Bibliografia
- Miret I Sans, 1915-16, doc. 151; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 347 i 1 355; Tragó, 1982, pàgs. 35-37; Baraut, 1982, vol. V, doc. 593, pàgs. 122-123; Bertran, 1986-87, vol. VIII, pàgs. 384, 389 i 419; Buron, 1989, pàg. 41.