Resultats de la cerca

Germà del polític Ernest Lluch , es llicencià en filosofia i lletres 1956 Passà aviat dels estudis històrics als geogràfics, centrats en el vocabulari i la metodologia, de la qual introduí fonts anglosaxones, i en la geografia humana de Catalunya camins, indústries, xarxa de comunicacions i serveis com a base d’ordenació territorial i urbana, així com en l’evolució del pensament i la formació de l’escola geogràfica catalana i en la geografia regional, havent dirigit l’obra Geografía de la Sociedad Humana 1982-84 Però fou la divisió territorial de Catalunya el que constituí la seva…

Graduat per l’Institut d’Estudis Orientals de Moscou 1953 i, en economia, per l’Escola Estatal Lomonosov de Moscou 1956, ingressà al Partit Comunista de la Unió Soviètica el 1959 Fou corresponsal de Pravda , diari oficial i òrgan del partit, a a l Caire i altres capitals del món àrab entre el 1962 i el 1970, anys en què treballà per tal d’intensificar la influència soviètica a l’Orient Mitjà El 1970 fou nomenat sotsdirector de l’Institut per a l’Economia Mundial i les Relacions Internacionals, organització capdavantera en la política exterior soviètica, del qual esdevingué president el 1977…

Llicenciat en dret a Barcelona el 1917, notari des del 1922, exercí a Barcelona des del 1935 fins a la seva jubilació el 1972 Tingué una participació destacada en la reforma de la Llei hipotecària 1944, en la Llei de redempció de censos 1945, en el decret sobre conservació de l’arxiu històric al Collegi de Notaris 1945 i en la Llei de fundacions privades de Catalunya 1982 Fou arxiver i degà del Collegi de Notaris de Catalunya Destaca la seva feina d’ordenació i investigació històrica dels arxius notarials catalans, especialment el de Barcelona, i publicà, entre altres obres, Privilegis i…

Enginyer industrial i màster en direcció d’empreses per IESE 1969-71 Fou fundador i director d’Estudis 1971-73 de l’Institut Balear d’Estudis de Direcció Empresarial IBEDE i apoderat d’Auxiliar del Comercio y la Navegación AUCONA 1973-77 L’any 1974 fou nomenat conseller de Ciments Molins SA, càrrec del qual s’apartà l’any 1986 per tal d’ocupar les conselleries a la Generalitat de Catalunya El 1976 ocupà la secretaria general de Centre Català i després 1978 la de la Unió del Centre de Catalunya , i fou elegit diputat a Madrid per la coalició centrista el 1979 Més tard…

Cursà estudis de mestre i la llicenciatura en ciències de l’educació a la Universitat de Barcelona S’inicià com a mestre a les escoles Montessori de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat 1960, unitària de Sant Feliu de Cabrera de Mar 1961-68, Sant Gregori de Barcelona 1969-75 i Sant Gregori de Sabadell 1975-77, ja amb la responsabilitat de dirigir l’equip de mestres d’una escola que esdevé escola catalana Simultàniament, participà activament en l’Any Fabra 1968, organitzà els primers cursos de català a Santa Coloma de Gramenet 1971-72 i a Sants 1972, en el càrrec de…

D’aptituds precoces, l’any 1932 ingressà a l’ Escola Massana de Barcelona Interromputs els estudis per la Guerra Civil, l’any 1941 ingressà a l’Escola de Belles Arts i Oficis Artístics Llotja, anomenada alguns anys després Sant Jordi, on el 1947 aconseguí el títol de professora de dibuix Aquest any feu la seva primera exposició collectiva a les galeries Syra de Barcelona, i el 1949  participà en l’Exposición de Artes Decorativas, a Madrid, amb treballs en vidre pels quals fou premiada El 1951 s’installà a París, on es guanyà la vida primer com a…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona 1992 Exercí la docència en l’ensenyament secundari i els anys vuitanta publicà amb G Casals, N Cot, L Soldevila i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que tingueren una àmplia difusió, i edicions de textos orientades didàcticament Fou també codirector de diverses colleccions editorials “El Garbell”, “Textual” Després d’exercir a les universitats d’Almeria i Barcelona, el 1993 s’incorporà a la Universitat de Vic, on fins a la jubilació…

Biografia Assistí a les aules dels escolapis de la seva ciutat natal Començà el noviciat a Moià el 15 de setembre de 1889 i hi professà el 16 d’agost de 1891 Cursà els estudis eclesiàstics propis dels escolapis a Iratxe Navarra i San Pedro de Cardeña Burgos, però els hagué d’interrompre per malaltia i fou enviat a Mataró, on es guarí i acabà els estudis Continuà a Mataró dedicat a l’ensenyament primari 1897-1900 Tenia una gran habilitat per al dibuix i la pintura, matèries que no solament impartia sinó que també emprava per a l’ensenyament d’altres disciplines Tingué com a alumne Rafael…

Després de cursar estudis de magisteri i de teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i als Estudis Nous de Teatre, es llicencià en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona 1978, on fou professor d’interpretació i tallers 1977-2008 El 1967 fundà el Grup de Teatre Vermell × 4 i entre el 1972 i el 1996 formà part, i fou el cap visible, de la companyia La Gàbia Teatre de Vic, amb la qual ha intervingut en més de quaranta espectacles com a actor o director, entre els quals destaquen Invents a dues veus , de RDubillard 1987, i Sr Picasso C/Montcada 15-17…

Ordenat prevere el 1963, es doctorà a la Universitat Gregoriana de Roma amb una tesi sobre la nunciatura de Madrid al segle XVII i publicà els índexs de l’arxiu d’aquella nunciatura El 1978 retornà a la diòcesi de Girona i, d’ençà del 1980 s’ocupà de l’Arxiu diocesà de la ciutat, del qual elaborà repertoris que resumeixen prop de 60 000 documents, i des del 2001 n A partir del 2003 fou també cap del servei del patrimoni històric documental de la diòcesi Publicà, entre altres uns 170 treballs, Cartoral de Santa Maria de Roses 1986, Rutes d’art sacre 1986, Impresos gironins de la Biblioteca del…