Resultats de la cerca
Es mostren 9602 resultats
Paula Martí Zambrano

Paula Martí Zambrano
REIAL FEDERACIÓ ESPANYOLA DE GOLF / JORGE ANDREU
Golf
Jugadora de golf.
S’inicià al Club de Golf Sant Cugat i, en edat júnior, marxà als Estats Units 1998 i jugà a l’equip Florida Gators 2000 Com a amateur , fou campiona d’Espanya 1996 i membre dels equips europeus júniors, que disputaren la Ryder Cup 1995, 1997 L’any 2000 passà a ser professional i guanyà el Campionat d’Espanya de professionals A partir del 2001 començà a participar en el circuit europeu i, entre el 2003 i el 2005, jugà a l’americà La primera temporada de professional s’imposà al Ladies Italian Open i al Masters britànic femení El 2002 guanyà l’Horizons Australia Obert i ocupà el segon…
Ricard Fargas Bolaños
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Treballà de torner a la fàbrica de Montesa abans d’iniciar-se en el món de la competició a la prova de regularitat Quatre Capitals Catalanes 1953 S’especialitzà en les curses de muntanya i de resistència, però també competí en proves de velocitat El 1963 guanyà el Campionat d’Espanya de Muntanya Quant a la resistència, també fou campió estatal 1958 i d’Europa 1961 i guanyà les 24 Hores de Montjuïc 1962, 1968 Pel que fa a la velocitat, el 1955 fou fitxat per MV i debutà en el Campionat d’Espanya de 125 cc Els anys 1956 i 1957, passà a pilotar per Ducati i aconseguí la seva primera victòria amb…
José Ángel González Rioja
Voleibol
Entrenador de voleibol.
Fou cofundador i tècnic del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona Es feu càrrec del primer equip el 1984, any que es constituí l’equip sènior masculí Pujà l’equip fins a la primera divisió estatal –segona màxima categoria de l’època–, i aleshores passà a ser el segon entrenador de Vladimir Bogoevski, amb el qual assoliren l’ascens a la divisió d’honor 1994-95 Guanyà dues Lligues Catalanes 1995, 1996 i el títol de la primera divisió 1995 La temporada 1994-95 es feu càrrec de l’equip juvenil masculí, amb el qual es proclamà campió d’Espanya per primera vegada 1997 i…
Cristian Lamiel Pacheco

Cristian Lamiel Pacheco
Arxiu C. Lamiel
Rem
Piragüista d’aigües braves.
S’inicià en aquesta especialitat l’any 2002, a través de les assignatures de piragüisme a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya de Lleida Ràpidament aprengué les tècniques de l’estil lliure i l’eslàlom i obtingué bons resultats en competicions estatals i internacionals En estil lliure, es proclamà campió de Catalunya 2005 i aconseguí la medalla de bronze en el Cam-pionat d’Espanya 2008 Formà part de l’equip estatal i participà en el Campionat del Món 2007 Es llicencià en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i obtingué les titulacions d’entrenador de piragüisme i guia de…
Agrupació Sfèric
Basquetbol
Club de basquetbol i d’hoquei sobre patins vinculat a la parròquia del barri de Can Aurell de Terrassa.
També és conegut amb el nom de Club Sfèric, acrònim de Sagrada Família Esportiva Recreativa i Cultural Fou fundat el 1932 amb el nom de Sagrada Família Terrassa El 1973 es constituí la nova societat, que disposa de les installacions del Pavelló de Basquetbol Sfèric, on té la seu social, i el Pavelló Municipal de la Maurina La secció de basquetbol és formada únicament per equips masculins, que inclouen totes les categories d’edat L’equip sènior, que l’any 2010 jugava a primera catalana, va arribar a les finals del Campionat de Catalunya 1956 i va disputar el trofeu Fernando Aguirre 1961 El 19…
Sant Mateu de Bages
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el campanar, una mostra exemplar de la transició del preromànic al romànic, des del costat de migjorn F Junyent-A Mazcuñan És l’església parroquial de Sant Mateu de Bages, petit nucli rural constituït en cap del municipi i estès a la banda sud-oriental del territori Long 1°44’04” - Lat 41°47’50” Hom hi va per la carretera que, amb origen a Callús i amb un recorregut d’uns 6 quilòmetres, mena a Sant Mateu Per arribar a aquesta població caldrà deixar la carretera asfaltada per tal de seguir un camí carreter, degudament senyalitzat, que s’inicia a mà esquerra de la…
Zúñiga
Llinatge de rics homes de la Rioja navarresa que s’establí a Castella al final del segle XIII i que a partir del XV canvià la grafia Stúñiga o Estúñiga per la de Zúñiga.
Probablement n’és el genearca l’infant Alfons de Pamplona, germà del rei Garcia VI, el qual es casà amb Sancha Íñiguez, senyora de Stúñiga Llur besnet degué ésser el ric home Lope Ortiz de Stúñiga mort el 1239, senyor de Stúñiga i alferes major de Navarra El seu net, Íñigo Ortiz de Stúñiga , senyor de Stúñiga i també alferes major de Navarra, passà a Castella el 1274, perquè no volgué reconèixer la reina Joana I, fou reconegut ric home de Castella i rebé la senyoria de Bañares D’un net seu cabaler, Lope Díaz de Stúñiga y de Haro , senyor de Castroviejo, sortí la línia dels comtes d’Hervías ,…
La riuada del 1957 a València
El barri marítim del Cabanyal inundat, València, 1957 GC El 14 d’octubre de 1957, el Túria eixí dues vegades de mare La fúria destructiva de les aigües provocà una catàstrofe de proporcions colossals, tot i que el desbordament calamitós del riu que banya València no constituïa cap novetat Amb tot, eixa riuada va assolir una importància excepcional D’una banda, les dimensions del desastre sorprenen encara per la seua enormitat De l’altra, aqueixa mateixa enormitat provocà la presa d’una sèrie de decisions que, a la llarga, afectaren notablement el model de desenvolupament urbà de València i de…
Carlos Saúl Menem
Política
Polític argentí.
Provinent d’una família d’emigrants sirians, de molt jove es convertí al catolicisme Es graduà en dret l’any 1955 per la Universitat de Córdoba Membre del Partido Justicialista , un any després de l’enderrocament de Juan Domingo Perón pels militars fou arrestat per incitar a la insurrecció El 1957 fundà en la clandestinitat les joventuts peronistes de la província de La Rioja, organització que liderà El 1963 fou nomenat president del Partido Justicialista de la província Tot i guanyar aquest any l’acta de diputat, el seu nomenament fou invalidat poc després per un nou cop militar Legalitzat…
d

Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Quarta lletra de l’alfabet català, anomenada de [pl des].
La D majúscula llatina prové de l’alfabet grecooccidental, forma arrodonida de la grega clàssica, provinent, al seu torn, de l’alfabet fenici de Biblos i de l’egipci demòtic L’estructura primitiva llatina consisteix en dos traços el primer, vertical, gruixut el segon, semicircular, prim-gruixut-prim, a la dreta Com la B , també la D capital de les inscripcions llatines tenia reforços o petits elements estètics que decoraven l’atac superior i la base de la lletra La inclinació de la ploma i la velocitat del traçat contribuïren a la transformació del ductus de la D capital clàssica…