Resultats de la cerca

Formen el límit sud-occidental les serres del Solà, de roca Foradada i de Pinyana Al sector muntanyós hi ha 2607 ha de boscs de pins i alzines i 30 ha de garrigar, i a la fondalada de la vall es localitzen els conreus 776 ha 195 ha d’ordi, 25 ha de blat, 60 ha d’olivera, 40 de trepadella i 40 d’alfals, 11 d’arbres fruiters, 10 de guaret i 297 de pastura La ramaderia consta de 1000 caps de bestiar oví, 83 de porcí i 10 de boví hi ha apicultura El 68% de la població activa tenen com a principal ocupació l’agricultura Hi ha bestiar porcí i oví, avicultura i apicultura Hi ha un fort corrent…

L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1360 m d’altitud és al centre del pla de Busa , superfície gairebé tabular Les capes alternants margoses i calcàries de l’Eocè, de cabussament quasi vertical a la serra dels Bastets, formen una flexió gairebé en angle recte vers el sud, fins a collocar-se horitzontalment sota el suau sinclinal de la serra de la Busa , situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada per una cinglera cingles de Busa formada pel Capolatell, el Capolat, el Cogul 1526 m alt, on culmina la serra, els serrats de la…

El terreny, gairebé totalment pla, és accidentat a l’est per una sèrie de turons fronters amb l’horta de la Safor Els conreus ocupen la meitat del terme, amb predomini total del secà sobre el regadiu Els conreus més estesos són, de fa segles, el de la vinya raïm de taula, 200 ha, cereals, ametllers i oliveres però en desaparegué el de moreres amb les epidèmies de pebrina i la posterior crisi de la seda La terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa 97,2% de l’àrea conreada La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, és en regressió La població augmentà al…

El cim ocupat per una massa granítica d’edat posterior als esquists cambrians i precambrians metamòrfics de la zona és, amb els seus 2 465 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena des del coll de Siem 1 627 m alt continua vers llevant sense sobrepassar mai els 1 700 m Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre a la font de Fra Joan i el Ritort a les deus d’en Sitjar, afluents del Ter per l’esquerra el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l’est, amb un front de més de 1 200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir els banys de la Presta i la…

L’església parroquial Sant Miquel, edificada sobre la primitiva romànica, conserva el Sant Crist de Conques , imatge gòtica procedent de Covet L’església conserva també la imatge de la Mare de Déu de les Esplugues, una talla romànica de fusta policromada d’uns 60 cm d’alçada datada a principis de segle XII Custodiada pels veïns des del 1978 i restaurada el 1999, fou retornada el 2016 a l'església després d’adequar un espai en una capella lateral El castell de Conques , arruïnat, és esmentat ja el 1055 Fou dels comtes de Barcelona s XI i dels d’Urgell passà a la jurisdicció dels barons d’Orcau…

Té 400 km de nord a sud i 180 d’amplària màxima La part meridional integra el land alemany de Slesvig-Holstein, i la septentrional constitueix els 2/3 de la superfície danesa Les ciutats més importants són Ålborg, Århus, Fredericia, Herning, Randers i Viborg, a la part danesa, i Flensburg a l’alemanya La península forma una terra baixa i plana de sorra i morenes Al centre, l’altitud màxima és de 172 m La costa occidental és sorrenca, pobra i poc poblada L’oriental, tallada i ben poblada, disposa d’una agricultura florent amb conreus de tubercles i de cereals, i hi ha cria de bovins Té un…

Gairebé tot el terme, drenat per barrancs afluents del riu de Tòixer, és per damunt dels 100 m d’altitud Més de tres quartes parts del territori són incultes, i són cobertes de pins, savines i ginebres el sector més pla és ocupat pels conreus, principalment de secà 1 500 ha de blat i ordi i unes 100 de vinya el regadiu es limita a unes 35 ha hortalisses i blat La ramaderia ovina i el cabrum aprofiten els nombrosos pasturatges i practiquen la transhumància vers el sud Camp de Túria Hi ha explotació forestal Com tota la comarca, ha conegut una forta minva demogràfica, accentuada els darrers…

S'inicià després de la independència, sota el signe del Romanticisme d’Espronceda i Zorrilla i l’actitud ideològica de Larra Del Modernisme hom pot destacar només l’obra de F Gavidia, mestre de R Darío, que introduí en la línia modernista la nova accentuació del vers alexandrí i l’adaptació al castellà de l’hexàmetre grec Al segle XX els poetes modernistes es decanten cap a les avantguardes i és VRosales y Rosales qui aconsegueix aquest pas de forma més reeixida Els prosistes que cal destacar són S Salazar Arrué, MA Espino, R González Montalvo i N Rodríguez Ruiz, entre altres Les…

Comprenia la costa mediterrània de la península Ibèrica des de Sagunt, al nord on limitava amb la Tarraconense, fins al golf d’Almeria, al sud on limitava amb la Bètica, i incloïa, a l’interior, l’antic territori dels oretans fins al límit amb Lusitània, el dels carpetans fins al límit amb Gallècia i part del dels celtibers compartit amb la Tarraconense, a més fins el 385 de les Balears Fou establerta en temps de Dioclecià, el 297 o el 305 dC, damunt el convent jurídic de Cartago Nova, creat per August el 27 aC, amb l’addició de València, Sagunt, Sogorb i altres poblacions de l’antic convent…

Comprèn, a més, la vall baixa del riu Ample i la vall de la riera de Reiners , amb la dels seus tributaris, de les Pinyeteres i de la Vallera vers l’W inclou també un sector de les muntanyes que dominen els banys d’Arles, fins a les mateixes gorges de Montdony Gran part del terme és boscada, especialment la meitat meridional alzines, roures, castanyers i faigs La superfície agrícola ocupa 281 ha, vora la vall del Tec Els conreus més importants són arbres fruiters 113 ha cirerers, pomeres, presseguers i albercoquers, vinya 112, hortalisses 17, cereals 6 i pastura i farratge 23 La ramaderia…