Resultats de la cerca

Portaveu del monestir de Lluc, en foren precedents “Guia de Lluch” 1884, cinc números i “Lluch” 1908-10, vint-i-cinc números Publicació bilingüe, prengué un to cultural que assolí la seva millor època vers els anys trenta Amb la guerra civil de 1936-39 i la postguerra minvaren força el seu to i la seva qualitat, que tardà més de vint anys a recobrar El 1962, sota l’impuls de Cristòfor Veny, es transformà en “Lluc”, de capçalera en català, i intentà una nova orientació Aviat li sortiren entrebancs i dificultats, fins que a mitjan 1963 el bisbe Enciso, en exigir la dimissió de Veny, n'ofegà les…

S'inicià a París amb Rde Cotte i el seu pare, escultor, amb el qual i Le Blond anà a Peterburg el 1716 La tsarina Elisabet Petrovna el nomenà arquitecte de cort i el 1741 li confià la transformació arquitectònica i urbanística de la ciutat La dugué a terme amb models occidentals, sobretot italians i francesos d’inspiració renaixentista i manierista Solia fer els exteriors a escala colossal i els policromava vivament, i decorava els interiors amb profusió i gust rococó La seva obra millor és a Peterburg el Palau d’Estiu 1741-44, destruït a la Segona Guerra Mundial i posteriorment reconstruït,…

Estigué vinculat al servei de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó com a ambaixador seu a Roma i accidentalment en altres estats italians fins el 1500, que entrà a la seva arxidiòcesi Fou capità de la guàrdia del palau durant el conclave que elegí Alexandre VI 1492 Aquest el nomenà posteriorment governador de Roma Fou desmembrada l’extensió de la seva província eclesiàstica amb l’erecció de l’arquebisbat de València 1492, al qual s’incorporaren com a sufragànies Cartagena i Mallorca Entre el 1498 i el 1499 l’impressor Rosembach li imprimí un breviari, un diürnal, un missal i un llibre d’…

Princesa bizantina, filla de l’emperador de Nicea Teodor II Làscaris És coneguda també, per la historiografia catalana, amb el nom d' Irene la documentació de l’època l’anomenava simplement Làscara, Làsquera o Àscara Del comte Guiglielmo Pietro de Ventimiglia, amb qui la casà l’emperador usurpador Miquel VIII Paleòleg, tingué quatre filles i un fill Làscara es casà amb el comte de Pallars Arnau Roger I, Violant amb Pere d’Ayerbe, net de Jaume I el Conqueridor, Beatriu amb Guillem II de Montcada i Joan continuà la línia comtal de Ventimiglia-Tenda Eudòxia trobà la protecció dels reis del…

Es doctorà en dret, a Salamanca, i, el 1468, ingressà a la cartoixa de Valldecrist, d’on fou mestre de novicis i procurador Exercí els càrrecs de prior a Portaceli 1488 i a Valldecrist 1489 i de visitador de la província de Catalunya i de les cartoixes alemanyes Ferran II el trameté com a ambaixador a Hongria, a Alemanya i prop d’Alexandre VI i, el 1504, el nomenà conseller i confessor seu Nomenat prior d’Escaladei, no residí, però, mai al monestir, malgrat la severa censura del capítol general de l’orde, ocupat sempre per missions reials Ferran II aconseguí el seu nomenament com…

L’any 959 consta que el magnat Riculf tenia propietats “ in villa que vocant Serra” L’any 1017 en una butlla del papa Benet VIII era confirmat un alou de Serra al monestir de Banyoles L’església de Santa Maria ja existia l’any 1123, data de l’acta de consagració de l’església de Sant Iscle d’Empordà, on és consignat que pel cantó de llevant del seu terme limitava amb el de la parròquia de la Serra La parròquia de Santa Maria de Serra també és esmentada l’any 1198 L’edificació actual no conserva cap rastre de l’edifici anterior És una construcció de la segona meitat del segle XIX…

Les seves escasses ruïnes es troben a 1 km al N del repetidor de Telefònica que hi ha dalt de les comes de Burbre, sobre una roca, en el serrat de les Cabanetes, del qual ha pres el nom No hi ha referències documentals de la presència d’una fortificació en aquell indret Tot i que la memòria popular assenyala el castell com un monestir, la tipologia i la situació fan que més aviat sembli un petit castell, destinat al control dels passos alts entre la vall de Castellbò i la vall de Sant Joan Sobre la roca que el sustenta hi ha un gran tarter de rocs, restes possibles d’una mota, si…

Ermita o capella situada a la part meridional del poble de Juià Fa molts anys que està sense culte i ruïnosa, segons el testimoni de Monsalvatje del 1909, però conserva encara el perímetre dels seus murs fins a l’indret del teulat i un campanaret d’espadanya perpendicular a la façana Es creu que és l’antic monestir femení de Sant Joan Salerm, que per manca de comunitat es va refondre el 1368 amb dos priorats empordanesos de Santa Margarida de Vilanera i de Santa Coloma de Matella Devia ser una petita comunitat de donades que seguien la regla de Sant Benet i es devia originar, com…

La villa de Taliano , que va donar nom a l’església i al terme, surt esmentada l’any 961, i quatre anys més tard, el 965, l’església de Taliano fou donada a la seu de Barcelona el 1969 se’n va commemorar el millenari L’antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l’església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu Sobre el seu portal renaixentista, semblant al del monestir dels Àngels de Barcelona, hi ha un relleu de sant Martí amb el…

D’aquesta església, avui desapareguda, en coneixem molt poca cosa Segons sembla era situada a l’actual cruïlla de l’avinguda de Mossèn Cinto Verdaguer amb el passeig del Mas Roig de Valldoreix Una referència documental notifica que l’any 1107 Borrell lliurà a Berenguer, almoiner de Sant Cugat, un alou i una vinya que tenia dins del terme de l’església de Sant Cebrià d’Aiguallonga i “Sancti Martini de Buscheruns” Aquesta església es torna a citar, en la darrera escriptura coneguda, l’any 1119, quan Bonadona feu donació al monestir santcugatenc d’una peça de terra que termenejava per una part…