Resultats de la cerca

El lloc de Toloriu, esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix documentat l’any 1025, en què la vescomtessa Guisla i els altres marmessors del testament del vescomte Arnau, donaren a Santa Maria de la Seu un alou situat a la vila de Toloriz , al terme del castell de Bar, i en altres documents del 1058 Tolarit , el 1080 Tolorivo , i els anys 1084 i 1088 Toloriz L’any 1081 els habitants de Bar i Toloriu signaren un document on es comprometien, davant el comte Ermengol i el bisbe Bernat, en canvi d’una promesa de pau i treva, a aplanar el camí entre el grau d’…

Aquesta església és la parroquial del terme L’actual temple és de construcció moderna, neogòtica, amb una nau central i dues laterals El campanar és una torre vuitavada d’aspecte medieval La primera referència de Santa Maria de la Bisbal és de l’any 1240, en què es documenta un tal Berenguer, prevere, com a clericus de Episcopale A la tributació de la dècima papal de l’any 1279, la parròquia de la Bisbal satisfé un cànon de 57 sous, inferior al d’Albinyana 61 sous i al de Sant Jaume dels Domenys 80 sous, però superior al del Montmell 35 sous La primera visita pastoral coneguda, l’efectuà el…

Fou alumne del seu pare, que, al seu torn, havia estat alumne de L Janácek Posteriorment estudià al Conservatori de Praga amb KB Jirák i J Suk 1927-33 També feu direcció d’orquestra amb V Talich 1934-36 Treballà a Ràdio Praga, però a partir del 1951, bandejat de la vida musical per les autoritats comunistes, es refugià en la composició i en la música popular de Moràvia De jove ja mostrà la seva originalitat creativa amb el Quartet núm 1 1932 Fou autor d’una gran energia expressiva i sentit dramàtic, i no desdenyà mai la influència del folklore del seu país natal, com en el Trio 1936 Escriví…

Inicià els estudis musicals amb P Marzola, mestre de capella a la catedral de Ferrara, i els continuà del 1768 al 1774 al Conservatori de Nàpols Durant els anys següents es traslladà primer a Roma, i després a França Passà dos anys a Marsella abans d’anar a París, on fou mestre de capella i de cant del duc de Penthièvre A la capital francesa, el 1779 estrenà l’òpera L’école de la jeunesse al Théâtre-Italien El 1783 es traslladà durant uns quants mesos a Sant Petersburg, a la cort del gran duc Pau de Rússia, on oferí tres concerts, en un dels quals presentà l’oratori Giuseppe…

Des de la seva infantesa es relacionà amb els cercles musicals més influents del seu país Després d’estrenar les primeres composicions, el 1862 es traslladà a Berlín, on estudià amb H von Bülow En aquest moment devia ser prou conegut, perquè Wagner el convidà a traslladar-se a Munic L’esclat de la guerra entre Alemanya i Dinamarca el feu abandonar les terres germàniques, i anà a estudiar amb H Berlioz a París Seguint les tècniques orquestrals de Berlioz compongué un Himne de la pau per a gran orquestra, dos orgues, catorze arpes i campanes, estrenat a l’exposició de París del 1867 En morir el…

Vida La seva formació musical tingué lloc a la seu de Saragossa, a l’escolania de la qual ingressà quan tenia nou anys Allí pogué ser deixeble de Joan Pau Pujol Continuà els seus estudis amb Pedro Rimonte i després amb Nicolas Dupont m 1623, cantor de Felip III a Madrid La seva carrera de compositor el dugué a diversos centres eclesiàstics com a mestre de capella l’Hospital Reial de Saragossa 1620, la seu de Salamanca fins el 1627, la de Granada, la de Santiago de Compostella 1644-49, la de Saragossa 1649-50 i la de València 1650-53, i coronà el seu currículum a la capella reial…

Proper al món polític, ha compaginat els càrrecs públics amb l’empresa El 1994 ocupà, com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona, la regidoria de cooperació empresarial, responsabilitat que en el mandat següent exercí, primer, com a comissionat de l’alcaldia i, el darrer any de mandat, una altra vegada com a regidor És autor de dos llibres L’economia com a experiència diària a Catalunya 1984 i De dreta a esquerra Memòries polítiques 1990 En aquesta última obra reeditada el 1991 l’autor explica les seves vivències, que van des dels records de situacions superades fins als projectes que encara…

S’ordenà el 1952 i fou vicari d’Algaida Mallorca en 1952-59 El 1958 fundà la revista Castellitx , centrada en la història, la cultura i el folklore d’aquesta vila Des del 1982 és arxiver de la Cúria Diocesana i mestre de cerimònies de la seu mallorquina 1983 Des del 1990 dirigeix el Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca La seva tasca com a investigador s’ha centrat en la història eclesiàstica de Mallorca i en l’estudi de la història local d’Algaida i Banyalbufar Entre les seves obres cal destacar Fiestas cincuentenarias Banyalbufar 1964, Els rectors Amengual d’Algaida i el santuari de la…

Estudià al Conservatori de París, on fou deixebla de Pierre Fournier, Maurice Maréchal i Joseph Calvet i on es graduà el 1945 amb primers premis en violoncel i música de cambra L’any següent contragué matrimoni amb el violoncellista Paul Tortelier , amb qui interpretà i enregistrà obres per a dos violoncels, com el Concert per a dos violoncels d’A Vivaldi Desenvolupà també una carrera important com a solista, convidada per les millors orquestres d’Europa El 1964 interpretà el Concert per a violoncel i orquestra d’A Khačaturjan, sota la direcció del mateix compositor En 1956-69 fou professora…

Es graduà al Conservatori de París, amb un primer premi, el 1896 Durant algun temps es guanyà la vida tocant en un cafè fins que Édouard Colonne el descobrí i el contractà per a l’Orquestra dels Concerts Colonne de París, amb la qual obtingué els seus primers èxits com a solista La seva fama es consolidà després de la primera gira que aquesta formació dugué a terme pels EUA la temporada 1903-04 Thibaud fou un excellent intèrpret de música de cambra, i tocà sovint en trio amb Pau Casals i Alfred Cortot Aquest trio participà, els anys 1922 i 1923, en els cicles organitzats per l’…