Resultats de la cerca
Es mostren 35331 resultats
Catalònia
Editorial
Llibreria i editorial fundada a Barcelona el 1924 per Antoni López i Llausàs, Manuel Borràs de Quadras i Josep Maria Cruzet.
En els seus inicis l'editorial es féu càrrec de l'edició de la Biblioteca Literària d'Editorial Catalana i continuà les revistes D'Ací i d'Allà , Agricultura i Ramaderia i Economia i Finances El 1924 inicià la Biblioteca Catalònia , dedicada a prosistes catalans, i les biografies de Quaderns Blaus i la Biblioteca Univers , dedicada sobretot a novellistes estrangers Durant la Segona República augmentà el nombre de publicacions La llibreria s'establí al número 17 de la plaça Catalunya fins el 1931, any que canvia de local pel de la ronda de Sant Pere número 3, on continuà fins al…
Museu Etnogràfic de Ripoll

Exposició de barretines al Museu Etnogràfic de Ripoll
© Museu Etnogràfic de Ripoll
Museu
Museologia
Centre museístic de Ripoll (Ripollès) dedicat a l’etnografia pirinenca.
Es fundà l’any 1929 amb el nom d’Arxiu Museu Folklòric Parroquial i s’installà a les golfes de l’antiga església de Sant Pere És el primer de Catalunya dedicat a l’etnografia, amb un fons important d’objectes relatius al pasturatge, la pagesia, els oficis tradicionals, la religiositat popular, la farga catalana, el ferro forjat i les armes de foc ripolleses Tancà les seves portes l’any 2000 i, després d’una dècada de treballs de readaptació, tornà a obrir el 2011 El nou equipament, situat ara a Can Budallés, és continuador del seu passat, tot i que amb un nou discurs…
Mediaset España Comunicación

Junta d’accionistes de Mediaset España (2012)
© Mediaset
Grup privat de televisió de l’Estat espanyol.
Té l’origen en el canal de comunicació Telecinco , impulsat a partir de l’empresa Gestevisión Telecinco, creada l’any 1989, any que el govern espanyol autoritzà les cadenes privades de televisió Participat majoritàriament per Mediaset des del 2002, que n’adquirí el 52% de les accions, el 2004 el grup entrà a cotitzar en borsa L’any 2009 Gestevisión Telecinco adquirí la cadena Cuatro , del grup PRISA , i a partir de l’abril del 2011 el grup adoptà la denominació actual, amb un total de nou canals, entre d’altres, Telecinco, Cuatro o La Siete El grup,…
Antonio Miró Valverde
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Estudià arquitectura a Barcelona, on es graduà l’any 1958, i es doctorà l’any 1966 amb un projecte d’habitatge unifamiliar de Majadahonda, amb el qual obtingué la segona medalla d’arquitectura de l’Exposición Nacional de Bellas Artes Des del 1963 treballà associat a Fernando Higueras, amb el qual dugué a terme els seus projectes més destacats, inscrits en el postmodernisme arquitectònic, del qual foren uns dels introductors a l’Estat espanyol La major part de la seva obra es localitza a Madrid Cal esmentar la Unidad Vecinal de Absorción UVA de Hortaleza 1963, el…
Rudolph W. Giuliani
Política
Polític nord-americà.
Llicenciat en dret per la New York University 1968, la seva tasca des del jutjat de Nova York en la persecució del crim, el tràfic de drogues i les màfies el portaren al tercer càrrec en importància del Departament de Justícia dels Estats Units 1981-83 Fiscal federal del districte sud de Nova York 1983-89, l’any 1993 es convertí en el primer republicà que era elegit alcalde de Nova York des del 1965 Reelegit el 1997, l’any 2001 Giuliani afrontà el darrer any de mandat enmig d’una forta polèmica al voltant de la seva vida privada i el seu estat de salut,…
Jimmy Donal Wales

Jimmy Donal Wales (2010)
© Lane Hartwell
Economia
Electrònica i informàtica
Emprenedor informàtic nord-americà.
Cursà econòmiques a la Universitat d’Auburn El 1994 s’incorporà a una empresa de mercat de futurs de Chicago, i el 1996 desenvolupà el portal d’internet Bomis, amb el qual finançà el projecte d’una enciclopèdia en línia, Nupedia, l’any 2000 L’any següent desenvolupà el seu projecte més reeixit, Wikipedia , una enciclopèdia en línia gratuïta construïda amb les collaboracions dels seus usuaris, que obtingué un enorme èxit i de la qual aparegueren versions en un gran nombre de llengües, entre les quals el català Viquipèdia Posteriorment creà diverses societats…
Paul Henri d’Estournelles de Constant
Política
Diplomàtic i polític francès.
Un cop acabats els seus estudis en jurisprudència, entrà en el cos diplomàtic 1876 Com a agregat diplomàtic visqué en diferents països Montenegro, Turquia, Països Baixos, Gran Bretanya i Tunísia fins al seu retorn a París l’any 1882 on feu d’assessor del ministeri d’afers estrangers Convençut de la necessitat d’entrar en la política, el 1895 fou escollit diputat per la Sarthe al parlament francès i el 1904 esdevingué senador pel mateix departament fins el moment de la seva mort Fou el representant francès a la Conferència de pau celebrada a la Haia l’any 1899 a…
Hank Ketcham
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant nord-americà.
Inicià estudis de belles arts a la Universitat de Washington el 1937, però un any després els abandonà per treballar a Hollywood, primer als estudis de Walter Lantz i i més tard als Disney, on completà el seu aprenentatge com a dibuixant Allistat a l’exèrcit l’any 1944, després de la Segona Guerra Mundial continuà vinculat a la Marina dels Estats Units com a dissenyador gràfic, destinat a Washington, i parallelament començà a collaborar com a ninotaire al “The Saturday Evening Post” i a altres publicacions, amb un èxit cada cop més gran L’any 1951 creà…
Philippe Thomas
Art
Artista francès.
El seu treball reflexiona sobre els límits de la història de l’art modern i els mecanismes del mercat artístic, a partir del desplaçament del concepte d’autor que qüestiona la figura de l’artista, del colleccionista i de l’espectador, així com de la mateixa institució museística Amb unes referències literàries i filosòfiques essencials en la seva obra, desenvolupà un treball plàstic i assagístic estretament vinculat, que analitzà la idea de ficció, llenguatge o interpretació L’any 1987 fundà l’agència Readymades Belong to Everyone a Nova York, que adaptà les formes de producció…
quarto
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda, primer de billó i més tard de coure, encunyada a Castella des del segle XV fins al XIX, amb un valor de quatre maravedisos.
A Catalunya, al s XIX, se'n feren diverses emissions de caràcter local del 1808 al 1814 la de Barcelona sota l’ocupació francesa monedes de quatre, dos, un i mig quartos, i del 1810 al 1814 la de la seca de la Junta de Defensa del Principat monedes de sis, tres, dos, mig, i un i mig quartos, a nom de Ferran VII l’any 1823 la provincial encunyada a Barcelona monedes de sis i tres quartos del 1836 al 1846 la del Principat, a nom d’Isabel II monedes de sis i tres quartos, i l’any 1840 la de sis quartos de Berga, a nom de Carles V, el pretendent carlí, també amb la…