Resultats de la cerca
Es mostren 9878 resultats
contraplacat
Tecnologia
Placa destinada a la fusteria i a la construcció de mobles, especialment formada per tres o cinc fulloles superposades i encolades a cap-i-través, i que és emprada per a plafons i fonadures.
cintra
Construcció i obres públiques
Bastida de fusta o d’un altre material, de curvatura adequada, disposada per a sostenir una volta durant la seva construcció o les dovelles d’un arc fins a després de col·locada la clau.
barraca
Construcció i obres públiques
Construcció provisional feta amb materials lleugers que, en les obres, serveix de refugi o habitatge per al guardià nocturn o barraquer, o de petita oficina per a l’encarregat o el representant del constructor.
arbre de ferro
Arbre de ferro
Dinkum (CC0)
Botànica
Arbre, de la família de les sapotàcies, propi de la regió del Cap, de fusta densa i molt resistent, molt emprada com a fusta de construcció i en la fabricació d’algunes eines agrícoles.
esperó
Construcció i obres públiques
Construcció en punta en forma d’angle agut addicionada als pilars d’un pont, aigua amunt i aigua avall, per a tallar el corrent del riu i disminuir, així, el xoc de l’aigua.
placa de guix laminat
Plaques de guix laminat a mig instal·lar en un sostre
Pladur®
Construcció i obres públiques
Material per a la construcció format per plaques amb una ànima de guix recoberta en ambdós costats per capes de cel·lulosa especial, que s’utilitza especialment per a fer prestatgeries, envans i falsos sostres.
Es presenta en taulers de diferents mides l’amplada habitual és d’1,2 m i la longitud és variable de 2,5 fins a 3 m i diferents gruixos 10, 13, 15, 19 i 25 mm Comercialment és sovint coneguda amb el nom de la marca comercial Pladur ®
La canònica de Sant Feliu de Girona
Art gòtic
Portada de la Canònica de Sant Feliu de Girona L’església canonical de Sant Feliu, vora el portal de Sobreportes, és, després de la seu, l’edifici religiós més important de la ciutat Durant segles va tenir una notable comunitat de canonges i clergues i un culte molt vinculat a la catedral Començada vers el 1200 al solar d’una església anterior, allà on la tradició deia que havia patit martiri el sant titular, és una barreja harmoniosa d’església romànica en planta, i cobertes, campanar i altres elements d’estil gòtic La portada de la façana sud, flanquejada per arcosolis que havien allotjat…
Teresa Mir i March
Literatura catalana
Escriptora.
Filla d’un metge manresà i d’una dona de família benestant d’Olot, als tretze anys, morta ja la mare, fou casada amb Josep Mir, doctor en dret i jutge de Castelló d’Empúries, fill de la segona esposa del seu pare, de qui prengué el cognom És autora de l’obra mística Rahó del Esperit y del que ha passat en lo interior de la Sra Teresa Mir i March, natural de la Vila d'Olot Bisbat de Gerona, que ella mateixa dona a son Pare espiritual y confessor y als demés que el Senyor desitga y vol , autobiografia que narra les experiències místiques de l’autora, del 1709 al 1712, a Castelló d'Empúries, i…
taifa de Saragossa
fototeca.cat
©
Història
Regne musulmà sorgit amb capital a la ciutat homònima, com a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova (1031).
En foren sobirans des de l’origen membres de la família dels Banū Tuǧib tugíbida, fins que, en morir assassinat Munḏir II ibn Yaḥyà 1039 i en alçar-se en revolta la població, el governador de Lleida, Sulaymàn ibn Muḥammad, s’emparà del territori i hi instaurà la dinastia dels Banū Ḥūd El període de la taifa saragossana es caracteritzà pels successius enfrontaments i aliances dels seus sobirans amb els regnes cristians —navarrès, lleonès i comtats catalans—, per la variabilitat de les seves fronteres la taifa comprengué, en certes èpoques, els territoris de Tortosa, 1059, i Dénia, 1076, per la…
Sant Gotard
Massís
Massís dels Alps centrals, a Suïssa, al NW del Ticino.
Constitueix el nus hidrogràfic més important, on neixen el Roine, el Rin, el Reuss i el Ticino, i comprèn nombrosos cims de més de 3000 m És travessat per les vies que uneixen les valls del Roine amb la del Rin i la del Reuss amb el Ticino pels colls del Furka 2431 m i Sant Gotard Hom hi construí 1872-80 un túnel ferroviari de 14,9 km que uneix les estacions de Göschenen i d’Airolo L’any 1980 fou inaugurat un altre túnel començat el 1970 per a la circulació de vehicles, de 16,3 km de llargada, el més llarg del món dels d’aquesta mena Posteriorment, per tal de descongestionar el trànsit de…