Resultats de la cerca

Fou alumne de Montserrat Torrent al Conservatori Municipal de Barcelona, on finalitzà els estudis amb el premi d’honor i el premi extraordinari de grau superior Es perfeccionà al Conservatori de Basilea amb Eduard Müller i estudià també clavicèmbal i baix continu a la Schola Cantorum Basiliensis Fou becat per la Fundació Gulbenkian de Lisboa per a estudiar musicologia i interpretació de música ibèrica amb MS Kastner El 1980 fundà el Curs Internacional d’Interpretació de Música Ibèrica Antiga de Torredembarra i Montblanc Ha enregistrat nombroses obres hispàniques per a orgue És catedràtic d’…

Estudià a la seva ciutat natal, i posteriorment amplià a Londres la seva formació musical El 1927, de retorn a Lisboa, hi fundà l’Òpera Portuguesa, i el 1928 creà els Concerts Simfònics de Lisboa, en els quals oferí la primera versió completa d' El amor brujo de M de Falla El 1931 estrenà a París el Concert en sol de Ravel, de qui fou amic Tres anys després formà l’Orquestra Simfònica Nacional de la Ràdio Portuguesa, amb la qual estrenà diverses obres d’autors contemporanis Especialitzat en el repertori del segle XX, possibilità l’estrena a Portugal d’obres d’autors com Alban Berg, de qui…

Estudià al Conservatori de Praga, on fou deixeble de F Finke i G Szell Inicià la seva carrera com a pianista, carrera que fou interrompuda el 1931 pel seu nomenament com a director musical del Teatre Alemany de Praga, càrrec que exercí fins el 1938 En 1939-41 passà al Teatre d’Aussig i posteriorment dirigí a les òperes de Bremen 1941-45 i Mannheim 1947-49 Mai no abandonà del tot, però, la seva activitat pianística, que prosseguí durant la Segona Guerra Mundial, període en què fundà un trio El 1949 substituí H Rosbaud com a director de l’Orquestra Filharmònica de Munic, que dirigí fins el 1967…

Començà a estudiar el violí a cinc anys i posteriorment ingressà al Conservatori de Ginebra, on fou deixeble de J Porta Amplià els estudis a Lausana amb A Dénéréaz, H Gafnebin i A Fornerod, i també fou alumne de G Enescu Fou contractat com a violinista per l’Orquestra de la Suisse Romande, que abandonà posteriorment per dedicar-se a la música de cambra El 1940 fundà l’Orquestra de Cambra de Lausana i el 1949 estigué al capdavant de l’Orquestra Winterthur Preocupat especialment per la música del segle XX, estrenà amb l’OCL diverses obres de F Martin, A Honegger i de membres del Grup dels Sis…

Estudià a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Berlín i Lichtenberg A disset anys s’inicià com a concertista de violí, i compaginà els concerts com a solista amb un lloc fix a l’Orquestra Filharmònica de Berlín En 1923-30 fou primer violí solista a l’Orquestra Simfònica de Göteborg, i el 1940 fundà el Quartet Garaguly, amb el qual oferí concerts arreu d’Europa La seva carrera com a director s’inicià de manera estable el 1952, arran del seu nomenament com a titular de l’Orquestra Simfònica de Bergen, al capdavant de la qual romangué fins el 1959 Després d…

Actuà amb els Ballets Russos de Diaghilev i els Ballets Russos de Montecarlo El 1934 s’installà a Nova York, on creà la School of American Ballet, i esdevingué animador de companyies tan importants com l’American Ballet El 1949 fundà el New York City Ballet, el qual també dirigí L’estil de les seves coreografies es caracteritzà, d’una banda, per una utilització racional de la música, que li proporcionava un resultat plenament harmoniós, i, de l’altra, per la gran puresa lineal de les formes corporals Entre les seves creacions, cal destacar Concerto Barocco 1940, sobre un tema de JS Bach, El…

Vida Destacada figura del món teatral, fou deixeble d’Adrià Gual El 1909 s’establí a l’Argentina i fou crític teatral del diari "La Prensa" Fundà el Conservatorio de Arte Escénico, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí Fou mestre, entre altres, dels notables intèrprets Alfredo Alcón i María Rosa Gallo Ocasionalment dirigí cinema el film mut escrit, interpretat i realitzat per ell mateix, Carlitos en Buenos Aires El 1941 rodà Locos de verano , amb Carlos Hugo Christensen, sobre un text clàssic del teatre argentí de Gregorio de Laferrere El 1959 escriví i dirigí…

Cèlebre virtuós de la tenora, fou solista a les cobles La Principal de Cassà de la Selva i Els Montgrins, i del 1922 al 1924, a La Principal de la Bisbal, en la qual rellevà Albert Martí Posteriorment s’integrà a la Cobla Iluro i a la Unió Artística de Vidreres, i fundà l’Amoga És autor de nombroses sardanes, moltes de les quals obligades, destinades al seu lluïment personal, com Si caic no m’aixeco , Va de tenor , Els nou presoners o Gra-gra El seu estil palesa una notòria influència del pasdoble i ha gaudit d’una important acceptació entre el sardanisme més populista admirador d’…

Tot i que el nom s’ha aplicat posteriorment a molts cantants francesos, es refereix als autors de cançons i corrandes populars que a França animaven els cabarets del segle XIX i el principi del segle XX El barri parisenc de Montmartre fou el principal lloc de concentració d’aquests cabarets, com Le Chat Noir, on els chansonniers compartien taula amb pintors impressionistes com Toulouse-Lautrec La temàtica de les cançons era molt diversa n’hi havia de taverna, polítiques, rurals, còmiques o romàntiques Entre els grans artistes destaquen Yvet Guilbert conegut pel seu cant parlat, Gaston Couté i…

Collaborà amb el Centre Pro-Infància del barri de Sant Gervasi, i poste-riorment creà un equip de futbol al Centre Pedralbes El 1972 es tragué el títol d’entrenador de futbol i organitzà les primeres lliguetes entre escoles de discapacitats Collaborà amb l’Asociación Nacional del Deporte Especial 1974, i el 1975 fundà la Federació Catalana d’Esports de Pedagogia Terapèutica, que el 1982 fou legalitzada amb el nom d’Associació Catalana d’Esports de Lleure ACELL Presidí la federació fins al principi de la dècada de 1990, quan ja s’hi havien inscrit uns 5000 esportistes i més de 100 entitats…