Resultats de la cerca

D’entrada, cal precisar que parlar dels ordes religiosomilitars a Catalunya és parlar dels ordes internacionals del Temple i de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem No creiem que aquí sigui adequat parlar de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, fundat el 1201 per Pere el Catòlic per protegir la costa de l’Ebre de la pirateria, perquè, malgrat haver estat l’únic orde català, la seva curta història girà entorn de la conquesta de València En aquest context, és significatiu que, l’any 1400, Sant Jordi d’Alfama fos absorbit per l’orde de Santa Maria de Montesa, creat el 1317 al Regne de València per a…

L’arquitectura preromànica Interior de la nau central de l’església monàstica de Sant Pere de Rodes, bastida al segle X seguint un ambiciós programa constructiu unitari ECSA - F Tur L’arquitectura religiosa des del segle VIII fins al començament del segle XI s’ha d’estudiar en estreta connexió amb el rerefons polític i socioeconòmic del país la recuperació i repoblament dels territoris i l’establiment d’una nova organització social i política En aquest sentit, els estudis històrics basats en la riquíssima documentació conservada d’aquest període constitueixen una base valuosa per al…

Els elements del llenguatge musical Tocar un instrument i cantar són, com parlar, escriure o dibuixar, maneres d’expressar-se i de comunicar-se i, com tots els sistemes de comunicació, tenen les seves regles i característiques pròpies referides al seu tipus de llenguatge específic El llenguatge de la música es basa en sons que poden distingir-se entre ells gràcies a quatre característiques fonamentals to altura del so com a conseqüència del major —agut— o menor —greu— nombre de vibracions per segon, intensitat força dinàmica amb què és emès el so, durada espai de temps que dura l’emissió i…

Els líquens són fongs que, gràcies a associar-se amb algues o cianofícies, han esdevingut autòtrofs com les plantes verdes i, alhora, s’han adaptat molt bé a les condicions extremes Per això, com en la fotografia, poden colonitzar superfícies inhòspites per a altres plantes, com ara aquest bloc de gres roig, que gairebé desapareix del tot sota el mosaic polícrom dels tallus juxtaposats de diversos líquens, entre els quals veiem diverses espècies de Porpidia, Hafellia, Aspicilia, Rhizocarpon, Pertusaria, Lecidella , etc En molts casos, el creixement dels tallus resta blocat quan dos d’…

Caràcters morfològics bàsics dels gasteromicets A Morfologia d’un gasteromicet, en secció Lycoperdon piriforme , i detall d’una secció del peridi i la gleba A’ i, encara més ampliat, d’una porció de la gleba A" , mostrant els basidis, les hites i el capillici B Formes bàsiques de construcció de la gleba B 1 plectobasidial, B 2 himenoloculada, B 3 himenial Hom hi ha indicat 1 peridi, 2 gleba part fèrtil, 3 columella, 4 subgleba, 5 cordó miceliar, 6 himeni, 7 endoperidi, 8 exoperidi, 9 filament del capillici Biopunt, a partir de J Webster i J A Burnett Sota aquest nom reunim un grup…

Situació i presentació Limita, a l’W, amb els termes de les Preses i d’Olot, al N amb Sant Joan les Fonts i Sant Jaume de Llierca, al sector E amb Sant Ferriol i Mieres, i al S amb Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres S'estén al SE del pla d’Olot, al sector de la cubeta o fossa de Santa Pau, limitada al N per la serra de Batet i la de Sant Julià del Mont 907 m i al S per la serra de Finestres 973 m al turó de Sant Jordi, continuada aquesta a l’oest, després del coll de Fontpobra, per la de Marbolenya i la del Corb Comprèn la capçalera del Ser, riu que es forma a la Font Pobra i…

Situació i presentació El municipi de Sant Adrià de Besòs és el més petit del Barcelonès, amb només 3,78 km 2 segons els límits establerts el 1955 Es troba a la costa, a la desembocadura del Besòs estès a banda i banda del riu, que migparteix el terme de forma irregular, entre els termes de Barcelona a ponent i de Badalona a llevant, formant una conurbació amb aquestes dues ciutats i amb Santa Coloma de Gramenet al N Antigament el riu es dividia en dos braços, que s’allargassaven fins al barri de la Llacuna del Poblenou i fins a l’antic Gorg de Badalona El 1929 el municipi fou migpartit…

Situació i presentació És situat a la banda NW de la comarca, al sector meridional de Comalats, als primers altiplans meridionals de la plataforma segarrenca que s’aixeca per damunt de la Conca de Barberà estricta a través de la serra del Tallat, al sector de Belltall, amb una elevació que oscilla entre els 700 i els 841 m El terme confronta pel NE amb el de Vallfogona de Riucorb, per l’E amb Conesa, pel SE amb Forès, pel S amb Solivella i per l’W amb Vallbona de les Monges a través del seu agregat de Rocallaura, en un petit sector amb Ciutadilla i amb Guimerà a la partida de Relat de Baix,…

Situació i presentació Arenys de Mar, tal com el nom indica, neix en un areny o sorral, llit de la riera de Sobirans, que davalla del Montalt i de la serra del Corredor, arran de mar El terme, de forma rectangular s’estén al sud del d’Arenys de Munt fins a la Mediterrània i des de la riera de Valldemaria, a llevant, que passa a frec de Canet de Mar, fins a la riera de Caldes, a ponent, límit amb el municipi homònim En aquest sector, on neix l’Alt Maresme, els contraforts de la Serralada Litoral Catalana dels massissos del Corredor i del Montnegre arriben fins a la…

Situació i presentació El terme és en contacte amb les comarques del Vallès Oriental municipis de Montseny i Fogars de Montclús al SE i d’Osona Viladrau i Espinelves al l’W Confronta també amb els municipis selvatans de Sant Hilari Sacalm N, Santa Coloma de Farners NE, Sant Feliu de Buixalleu E i Riells i Viabrea S El municipi té per eix la vall de la riera d’Arbúcies, de boscos frondosos i reclosa pel Montseny, el pla de les Arenes a les Guilleries i els cims de Joanet i la serra de Malhivern i Montsoriu, a l’extrem S La vall és presidida pel cim majestuós de les Agudes, de 1707 m d’altitud…