Resultats de la cerca
Es mostren 3694 resultats
francmaçoneria
Història
Sociologia
Societat secreta.
Organitzada a Anglaterra a la fi del segle XVII recollint, entre altres tradicions, la dels free-masons ‘constructors’ medievals, que s’associaven al marge dels gremis locals per dur a terme on calgués la construcció de temples i altres edificis públics amb tècniques professionals que no revelaven als profans La societat s’estengué ràpidament per tot Europa, després per Amèrica, fins a assolir ramificacions arreu del món Alguns d’aquells antics free-masons , que utilitzaven com a distintius simbòlics el compàs, l’escaire i altres instruments de l’ofici, es consideraven hereus espirituals dels…
notari | notària
Dret
Funcionari que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, i dóna fe de llur contingut.
En la tradició jurídica continental de la qual formen part, entre d’altres, els estats espanyol i francès, el notari és un funcionari públic, i l’accés a la professió requereix una titulació en dret i el concurs a oposicions El seu àmbit d’activitat s’exerceix en el dels procediments contractuals privats, dels quals dona fe pública, com ara l’adquisició d’immobles o la regulació de successions patrimonials Entre els documents que el notari públic autoritza i autentifica hi ha la pòlissa de comerç que documenta una contractació mercantil, l’escriptura pública, que conté una manifestació de…
república de Gènova
Història
Entitat política sorgida al s. XI entorn de la ciutat de Gènova, independitzada de tota altra jurisdicció i regida alternativament per cònsols i per un podestà i més endavant per un capità del poble.
Les bases per a la seva independència foren, d’una banda, l’expansió comercial i marítima de la ciutat, en augment constant després de la depressió ocasionada per les incursions sarraïnes del 931, el 934 i el 935, i, de l’altra, l’expansió territorial per la costa lígur i per les valls interiors Durant el s XI Gènova s’enfortí en la lluita contra els musulmans a les mars de Còrsega i de Sardenya 1016, a les costes nord-africanes 1087 i hispàniques 1092-93, en collaboració amb Pisa, i creà un àmbit segur per als seus vaixells La primera croada 1096-99 donà un gran impuls a la seva marina…
les Comunitats de Castella
Història
Alçament que esclatà a Castella en 1520-21, després de la partença de Carles I cap a Alemanya.
Fou conseqüència d’unes causes de fons la crisi que experimentava el regne de Castella des de la mort d’Isabel la Catòlica el 1504 i d’unes causes immediates la decepció provocada pels primers mesos del regnat personal de Carles I Des del 1504, l’equilibri aconseguit a Castella pels Reis Catòlics es veié amenaçat des de diverses posicions En l’aspecte econòmic, cal tenir presents les diverses males collites i les epidèmies seguides de grans mortaldats que s’havien produït des de començament de segle, i les fortes fluctuacions dels preus en 1510-21 Els petits industrials i els mercaders de les…
Assemblea Nacional Catalana

Formació de l’Assemblea Nacional Catalana al Palau Sant Jordi
© ANC/Galdric Peñaroja
Plataforma creada des de la societat civil catalana per tal d’impulsar la independència de Catalunya.
Continuadora de les Consultes sobre la Independència de Catalunya , fou constituïda el 10 de març de 2012 en un acte al Palau Sant Jordi de Barcelona En els estatuts de l’associació destacava la desvinculació formal dels partits polítics sense rebutjar-ne la collaboració i la renúncia expressa a presentar-se a consultes electorals Entre els impulsors de l’ANC, cal esmentar l’activista Josep Manel Ximenis, els juristes Ferran Requejo i Josep Cruanyes, el cantant Lluís Llach i l’escriptora Patrícia Gabancho A l’abril Carme Forcadell en fou elegida presidenta, i Carles…
barres catalanes
Escut de Catalunya, amb les barres catalanes , segons disseny de Domènech i Montaner, al Palau de la Música Catalana (1905-08)
© Fototeca.cat
Història
Denominació habitual del senyal heràldic que constitueix l’escut català i la bandera catalana.
D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte de la Crónica…
Lluís Lamarca i Morata
Història
Política
Periodisme
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Historiador, polític, lexicògraf, poeta i periodista.
Vida i obra S’interessà especialment pels aspectes culturals de la història de València, la figura de Jaume I i la geografia històrica de la ciutat de València Formà part del grup romàntic liberal de València Serví, durant la guerra del Francès, en l’artilleria a les ordres del liberal comte d’Almodóvar i, ben aviat, demostrà una facilitat per a escriure i unes afeccions literàries Fou empresonat, juntament amb el comte, durant el primer període absolutista de Ferran VII Alliberat el 1820, durant el Trienni Constitucional 1820-23 fou oficial a la secretaria de l’Ajuntament de València, on…
, ,
Santa Eulàlia de Noves (Garriguella)
Art romànic
Situació Una perspectiva de l’interior de l’església de Santa Eulàlia de Noves F Tur L’església de Santa Eulàlia de Noves és la parroquial de la vila de Garriguella, que és situada al nord-est de la plana de l’Alt Empordà, als contraforts de la serra de la Baga d’en Ferran, a la zona de contacte entre l’Albera i la serra de Rodes La població es divideix en dos barris, Garriguella Vella o Baix Garriguella i Noves Noves és, de fet, el centre i el nucli més gran de la vila i on es troba, ben destacada, l’església Mapa 220M781 Situació 31TEG055880 Per anar a Garriguella hom pot…
Castell de Subirats
Art romànic
Situació Vista aèria de les ruïnes del castell, un dels més antics de la comarca, i del santuari de la Font Santa, antiga capella castellera, a primer terme ECSA - J Todó Situat al cim d’un turó, al vessant de la muntanya, damunt la plana de Sant Sadurní d’Anoia Mapa 35-16419 Situació 31TDF014857 De la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia a l’Ordal surt, a mà esquerra, abans d’arribar als Casots, una carretera asfaltada que hi porta JBM Història Subirats és un dels castells més antics del Penedès De fet, és el primer castell de la comarca documentat històricament L’any 917 consta com a…
Castell de Prenafeta (Montblanc)
Art romànic
Situació Detall de les ruïnes més antigues d’aquest castell ECSA - JJ Menchón Les restes de les fortificacions del castell de Prenafeta són situades al cim d’un turó encinglerat que hi ha sobre el poble actual de Prenafeta Mapa 34-16418 Situació 31TCF523823 Des de Montblanc surt la carretera local TV-2421, que porta al poble actual de Prenafeta Des d’on hi ha la font d’aquest poble surt un caminet ben fressat i senyalitzat que mena fins a un pas engorjat En alguns trams s’ha conservat l’empedrat antic d’aquest camí Poc després d’aquest pas, cal girar cap a l’esquerra, travessar el poble rònec…