Resultats de la cerca
Es mostren 12922 resultats
Ramon Estany Volart
Hípica
Genet.
S’inicià en la competició hípica esportiva el 1953 Es proclamà campió d’Espanya per clubs 1979 i campió d’Espanya d’eguassades internacionals 1975 Assolí la medalla de bronze en els campionats estatals en categoria individual 1979 També fou campió de Catalunya per equips 1974 Entre el 1967 i el 1968 esdevingué el genet amb més victòries en grans premis Obtingué 53 copes de cria cavallina El 1969 formà part de la selecció estatal Ocupà, d’ençà del 1960, un càrrec a la junta directiva del Reial Club de Polo de Barcelona i representà el club a les assemblees de la Reial Federació…
Joan Amézaga
Hoquei sobre patins
Patinatge
Bitlles
Jugador d’hoquei sobre patins i directiu de patinatge i bowling.
Establert a Barcelona els anys vint, fou un dels pioners de l’hoquei sobre patins català com a jugador de l’Atlètic Club Galeno i de l’Skating Club Fou directiu i representant d’aquest últim club quan es fundà la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins 1930 Passada la Guerra Civil, fou vicepresident de l’Skating Club anomenat llavors Club Patín Impulsà la construcció d’una nova pista a la plaça de Francesc Macià, d’on sorgiren grans patinadors i jugadors d’hoquei L’any 1950 el seu club guanyà el Campionat d’Espanya d’hoquei sobre patins L’any següent fou designat membre del…
Breu història de la ciutat
L’origen i l’antiguitat El terme ciutat prové del llatí clàssic civitas , que originàriament significava sobretot “conjunt de ciutadans” i que tot seguit va adquirir, per extensió, el sentit del lloc de residència dels ciutadans A la cultura llatina la civitas es distingeix de l’urbs, terme amb què s’indica el “contenidor” físic Isidor de Sevilla, bisbe i escriptor eclesiàstic dels segles VI-VII, es va apropiar aquesta distinció establerta per Ciceró i en les seves Epístoles escrivia que “l’ urbs és formada per les muralles mentre que la ciutat no és formada per les pedres sinó pels seus…
Una burgesia plural
La principal característica de la burgesia segurament és la diversitat de grups que la componen i la multiplicitat de vies de desenvolupament econòmic que poden originar, dins el sistema capitalista, guiats per la recerca del guany A partir d’aquests components, no ha d’estranyar el perfil diferent que poden presentar les burgesies regionals o locals dins d’un mateix estat, i que de fet presentaren en els territoris de parla catalana al segle XIX L’industrialisme centrat en el sector cotoner atorgà a la burgesia catalana el seu tret més particular, mentre que les activitats financeres…
mocador de farcell
Mocador de farcell
Peça quadrada i de grans dimensions, de roba de lli, cotó, fibres sintètiques, etc, amb colors soferts (beixos i marrons, generalment) i quadres rectangulars, que és emprada per a fer farcells.
aranger gran
Botànica
Agronomia
Arbre semblant a l’aranger, de la família de les rutàcies, però més gros, amb menys espines i amb ales peciolars no tan dilatades; els seus fruits són les aranges grans
.
Indígena de Malàisia i de la Polinèsia, ha estat introduït a les Antilles i en altres terres de clima calorós
gutaperxa
Química
Substància gomosa, semblant al cautxú, obtinguda de distintes espècies d’arbres de la família de les sapotàcies, que creixen a Malàisia, Borneo i Sumatra, com el palaqui, conreat en grans plantacions.
La gutaperxa s’ablaneix entre 48°C i 55°C segons el contingut en resina L’hidrocarbur més important de la gutaperxa és un estereoisòmer de l’isoprè
Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Façana de la seu de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a la plaça de Sant Josep Oriol,de Barcelona
© Fototeca.cat
Agronomia
Institució fundada a Barcelona el 1851 pels propietaris —sobretot els grans propietaris— del camp català, en defensa de llurs interessos i per al foment de l’estudi de les tècniques agrícoles.
El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46, Xavier de Ros i de…
parrella
Transports
Cap accessori que dóna la volta per tota l’arboradura de les embarcacions de pesca grans, destinat a estendre-hi les veles quan es mullen, la roba de la tripulació, etc.
exocètids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels beloniformes, de cos oblong i llargarut, i amb les aletes pectorals molt grans i desenvolupades en forma d’ala, que inclou els peixos voladors.