Resultats de la cerca
Es mostren 20563 resultats
Obra Atlètica Recreativa
Esport general
Organització esportiva nascuda en l’àmbit eclesiàstic i coneguda popularment amb les sigles OAR.
Fou fundada el 1939, any que l’organització Joventut d’Acció Catòlica Espanyola JACE recollí la tradició iniciada per la Federació de Joves Cristians de Catalunya durant els anys trenta d’organitzar campionats de basquetbol Aquesta mena de competicions foren conegudes popularment com la diocesana i amb el temps anaren guanyant en nombre de participants, gràcies sobretot a la incorporació dels més petits La competició s’establí bàsicament a la província de Barcelona, on es disputaven els Campionats Diocesans i la Copa JACE Posteriorment, incorporà altres esports atletisme, tennis de taula,…
Lucía Caram Padilla

Lucía Caram
© La Xarxa
Cristianisme
Política
Religiosa i activista social d’origen argentí.
A divuit anys ingressà a la congregació de les dominicanes El 1989 anà a València, on ingressà en una comunitat contemplativa de l’orde, dins la qual romangué fins el 1994, que passà al convent de Santa Clara de Manresa Estudià teologia i es dedicà a activitats solidàries El 2002 fundà SOS Tucumán, organització dedicada a canalitzar ajuts a aquesta província de l’Argentina, especialment castigada per la pobresa i lesseves seqüeles El 2008 creà la Plataforma Ciutadana de Solidaritat Manresa, des del 2010 Fundació Rosa Oriol, entitat impulsada…
Cnossos

El palau de Cnossos, Creta
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Antiga ciutat de Creta, prop de l’actual Càndia (o Hērákleion).
És el jaciment d’època minoica més gran excavat a Creta fins avui Tot i que Cnossos fou habitat des de l’època neolítica VI-V millennis aC, la fama li ve sobretot dels seus palaus d’època minoica, que han servit de base a la cronologia minoica, establerta pel seu excavador sir Arthur Evans El primer palau fou bastit cap al 2000 aC, i lesseves despulles mostren influències d’Egipte i Llevant Cap al 1750 aC sembla que un terratrèmol arruïnà el palau, que no fou reconstruït fins mig segle després Aquest segon palau és el que es correspon amb la ciutat excavada —que…
Marie François Maurice Emmanuel
Música
Compositor i musicòleg francès.
A partir del 1880 estudià al Conservatori de París i tingué com a mestres Savart solfeig, Th Dubois harmonia, LA Bourgault-Ducoudray història i L Delibes composició Aquest últim el censurà per la llibertat amb què utilitzava el ritme i els modes antics en lesseves primeres composicions, i li prohibí optar al Premi de Roma de Composició Aquest enfrontament feu que Emmanuel estudiés amb E Guiraud, gràcies al qual conegué personalment C Debussy Llicenciat en lletres el 1887, es doctorà el 1896 amb una tesi sobre la dansa a l’antiga Grècia Del 1907 fins a la seva…
Societat Internacional per a la Música Contemporània
Música
Entitat creada el 1922 a Salzburg.
Els seus fundadors -entre els quals hi havia A Webern, B Bartók, A Honegger, P Hindemith, D Milhaud i Z Kodály- tenien com a objectiu promoure la música contemporània, fos quin fos el país de procedència Per tal dho organitzaren una sèrie de festivals, el primer dels quals tingué lloc el 1923 Al principi es limitaren a la música de cambra, però el 1926, ja incloïen diversos gèneres Al llarg dels anys, molts països crearen lesseves pròpies seccions, entre les quals hi havia la catalana i l’espanyola, que els representaven en el festival anual El 1936, l’…
Josep Espí i Ulrich
Música
Compositor valencià.
Inicià la seva formació musical al cor de l’església de Santa Maria d’Alcoi amb l’organista Josep Jordà Ja adolescent, es traslladà a València amb la seva família i hi amplià els seus estudis de música Posteriorment guanyà la plaça de mestre de capella, organista i professor del collegi dels jesuïtes de Sant Josep de València Algunes de lesseves primeres incursions en el món de la composició foren obres sacres, com ara l' Stabat Mater 1871, amb el qual obtingué un premi de la Societat Valenciana d’Amics del País El 1873 s’installà a Madrid, on estrenà algunes obres…
Davide Perez
Música
Compositor italià.
Estudià al Conservatori de Nàpols del 1723 al 1733 amb F Barbella, F Mancini i G Veneziano El 1735 estrenà la seva primera òpera, La nemica amante , al teatre de la cort de Nàpols Arran de l’èxit obtingut amb les òperes següents, fou nomenat mestre de capella a Palerm, on treballà entre el 1738 i el 1748 Allí compongué una de lesseves millors òperes, Demetrio 1741 Abandonà Palerm per dedicar-se a l’organització de les representacions de lesseves òperes en diverses ciutats italianes i de la resta d’Europa, fins el…
Bernat Oliver
Cristianisme
Teòleg i eclesiàstic.
Prengué l’hàbit de sant Agustí a València Explicà teologia a la Universitat de París i el Mestre de les Sentències a València Vers el 1320 fou nomenat prior del convent de Sant Agustí de València més endavant fou definidor i el 1329 provincial de l’orde El 1333 i el 1335 formà part de juntes de teòlegs constituïdes a Avinyó pels papes Joan XXII i Benet XII Fou bisbe d’Osca 1336-45, de Barcelona 1345-46 i de Tortosa 1346-48 Pere el Cerimoniós el nomenà ambaixador prop dels reis de França i de Mallorca el 1341, i el 1343 acompanyà el cardenal de Rodés Bernat d’Albi en l’ambaixada…
viola de roda

Viola de roda
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda fregada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància en forma de vuit, amb una maneta que fa girar una roda de fusta adjacent al pont Accionada per la mà de l’instrumentista, la maneta posa en moviment la roda que frega continuadament les cordes tot produint el so La llargària de les dues cordes melòdiques -generalment afinades a l’uníson- es modifica mitjançant unes tangents que, mogudes des d’un teclat collocat en un lateral de la caixa, trepitgen les cordes de forma semblant…
Fadrique Enríquez y de Velasco
Història
Comte de Mòdica i d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas pel seu matrimoni amb Anna I de Cabrera, tercer comte de Melgar i almirall de Castella, per herència del seu pare Alfonso Enríquez y de Quiñones.
El 1487 comandà la flota que blocà el port de Màlaga i en forçà la rendició El 1495 acompanyà, amb 120 vaixells, la infanta Joana en el viatge per al casament d’aquesta amb l’arxiduc Felip d’Àustria A les corts de Valladolid del 1518 combaté la proclamació de Carles com a rei mentre visqués la seva mare Joana I No fou present, a Barcelona, a la cerimònia de la imposició del Toisó d’Or, que li havia estat concedit 1520 i, desenganyat per la partença de Carles a Alemanya, es retirà al vescomtat de Cabrera Amb tot, el 1520 fou nomenat, juntament amb el conestable Íñigo Fernández de…