Resultats de la cerca

Bibliografia general Ainaud de Lasarte, J «Arte el Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Catalunya Tierras de España, II , Barcelona, Madrid, 1978 Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», dins La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea, S Garriga i Riera, J Coll i Mirabent, I Pintures de la Universitat de Barcelona Catàleg, Barcelona, 1980 Argan, G C El arte moderno , València, 1975 Arias de Cossio, A M «Del Neoclasicismo al Modernismo Pintura», dins Historia del Arte Hispánico , vol5, Madrid, 1979 Benezit, E Dictionnaire des…

Exercí a Extremadura 1735-55 i, com a metge reial, a Madrid Entre els seus escrits destaca Nuevas utilidades de la quina Madrid, 1763, on estudià i defensà aquest medicament en el tractament de les febres

Vida i obra Estudià a Vic, Barcelona i Madrid Enginyer de camins des del 1841, alt funcionari de l’Estat fins l’any 1849, es dedicà des d’aleshores gairebé íntegrament a la construcció d’una teoria general dels processos d’urbanització de les societats humanes, que és una veritable teoria de la història Aquesta teoria es basà en uns amplíssims coneixements històrics i topogràfics, i en l’elaboració de l’estadística urbana de dues ciutats que coneixia directament Barcelona i Madrid Cerdà fou un dels primers historiadors de l’urbanisme d’Europa, i, alhora, bastí una…

La nova societat inaugurà la línia Madrid-Lisboa, que, a través de la ja existent Madrid-Barcelona, permeté l’enllaç de Lisboa amb el centre d’Europa La societat es dissolgué el 1936, en començar la guerra civil

Professor de retòrica i de literatura clàssica a Veruela Saragossa, collaborà a Monumenta Historia Societatis Iesu, on preparà els volums I-II de Monumenta Borgiana Madrid 1894-1904 i el volum VI del Chronicon Polanci Madrid 1897-898

Bibliografia general, segles XIX i XX Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», a La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea Gil, S Alcolea Blanch, S Escultura Catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al Realisme catàleg d’exposició, Barcelona, 1989 Alcoy, R El cementiri de Lloret de Mar Indagacions sobre un conjunt modernista , Lloret de Mar, 1990 Alfonso, L «El Arte en Barcelona La escultura», a La Ilustración española y americana , suplement al núm XLVII, Madrid, 22-XII-1886, pàg379 suplement al núm VI, Madrid, 11-1887, pàg118-119 Altés i Aguiló, F X L’Església…

Catedràtic de paleografia a les universitats de Granada 1921-23 i de Madrid 1926-39, fou nomenat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1938, perquè no podia exercir a la Complutense Expulsat d’aquesta universitat en acabar la guerra civil de 1936-39, ensenyà a la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic 1941-59 i, més endavant, fou director de la biblioteca de la Universidad de Zulia, a Veneçuela Tant en aquest país com en altres indrets de l’Amèrica Llatina obtingué nombroses distincions Reincorporat a la seva càtedra de Madrid 1963, fou nomenat membre…

Deixeble de Vicent López Seguí el corrent neoclàssic amb influències barroques És autor de l’oli Desembarcament a València de Ferran el Catòlic i Germana de Foix Museu de Belles Arts de València i de diversos frescs a l’antic cor i al presbiteri de la catedral de València i a l’església de Santa Maria de Cocentaina El seu fill i deixeble Josep Ribelles i Felip València 1778 — Madrid 1835, format a les escoles de Sant Carles i de San Fernando de Madrid des del 1799, fou membre d’aquesta acadèmia 1818 i pintor de cambra Illustrà el Quixot de l’Academia Española 1819 i…

Esta blerta de molt jove a Crevillent, ben aviat mostrà grans aptituds per al cant, que finalment començà a estudiar al Conservatori de València Debutà al Teatre Príncipe Alfonso de Madrid el 1902 amb Jugar con fuego FA Barbieri i l’èxit que hi obtingué comportà el seu immediat ingrés en la companyia del baríton E Sagi Barba, amb qui més tard es casà El 1908 cantà una aplaudida Marina a Madrid i tres anys després es presentà a l’Havana amb Tosca El 1914 estrenà al Circo Price de Madrid Las Golondrinas , de JM Usandizaga, en la seva versió com a sarsuela i el 1920 actuà al Teatre Tívoli de…

Dirigí el Liceu de València, on s’organitzà una societat coral, de curta durada, a imitació dels cors claverians És autor d’algunes òperes, entre les quals destaca La Esmeralda , en castellà, que el 1843 obtingué un èxit important a València L’any 1853 estrenà al teatre de la Cruz de Madrid la sarsuela Donde menos se piensa salta la liebre Compongué també una altra òpera en castellà, Don Alonso de Ojeda , i algunes fonts, com M Soriano Fuertes, li atribueixen una tercera, Angélica Després de la temporada que passà a Madrid, vers el 1855 es traslladà a Barcelona Alguns anys més…