Resultats de la cerca
Es mostren 14955 resultats
Jordi Mayoral Rodríguez

Jordi Mayoral Rodríguez
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
Velocista, fou set vegades campió d’Espanya de 200 m entre el 1993 i el 2003, i campió d’Espanya en pista coberta de 60 m i de 200 m 1995 Participà en els 200 m i els 4 × 100 m en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i en tres Campionats del Món 1993, 1995, 1997 També participà en els Campionats del Món en pista coberta de Barcelona 1995 Guanyà una plata 1997 i un bronze 1993 en els Jocs Mediterranis en els 4 × 100 m Fou quinze vegades campió de Catalunya en diverses distàncies i catorze vegades internacional amb la selecció espanyola Establí els rècords de Catalunya de 100 m, 200 m, 4 × 100 m i…
Joan Amat Fontanals

Francesc, Joan, Jaume i Pere (d’esquerra a dreta) Amat Fontanals
Arxiu Club Egara
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Defensa lliure del Club Egara de Terrassa i membre de la nissaga Amat Amb el seu club guanyà dues Copes d’Europa 1969, 1970, sis Lligues espanyoles 1971-75, 1979 i cinc Copes del Rei 1968, 1969, 1971, 1972, 1973 Fou 144 vegades internacional amb la selecció espanyola i jugà en totes les posicions, encara que preferentment en la línia defensiva Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980, i en aquests últims aconseguí la medalla de plata Fou l’autor dels 3 gols de la selecció espanyola a la final contra l’Índia També aconseguí la medalla…
Neus Álvarez Costa

Neus Álvarez Costa
Arxiu N. Álvarez
Atletisme
Atleta amb paràlisi cerebral.
S’inicià a quinze anys practicant natació, però més tard s’interessà per l’atletisme, decantant-se per les proves de velocitat i de llançament de pes Guanyà la medalla d’or en 100 m llisos als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i la medalla d’argent a Atlanta 1996 També participà en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000 en les modalitats de 100 i 200 m llisos Aconseguí la medalla d’or en llançament de pes al Mundial 1994, on aconseguí el rècord mundial del moment, que superà el 1997 En aquests mateixos mundials guanyà la medalla d’argent en 100 i 200 m llisos També obtingué la…
Tumor benigne o pòlip d’intestí gros
Patologia humana
Definició És anomenada tumor benigne d’intestí gros la massa formada per un grup de cèllules dels teixits d’aquest òrgan, que es reprodueixen més de pressa del que és habitual i constitueixen una tumoració Els tumors, que es poden localitzar en qualsevol sector de la paret de l’intestí gros, solen ésser únics per bé que de vegades n’hi ha més d’un o, fins i tot, quan són deguts a diversos trastorns de tipus hereditari, n’hi poden haver centenars Els tumors solen ésser petits i asimptomàtics, però de vegades, bé per la localització, l’estructura o la grandària, poden originar diverses…
Origen i evolució dels grans grups de peixos: àgnats i pisciformes gnatostomats
Origen i desenvolupament dels peixos al llarg dels temps geològics Román Montull, a partir de Walker i altres fonts Alguns grups de peixos que actualment no es troben representats amb espècies vivents al nostre país han deixat constància de la seva existència en els sediments antics És el cas dels holostis els únics supervivents dels quals són dos gèneres de peixos d’aigua dolça de l’Amèrica del Nord, que es troben àmpliament representats en els materials cretacis de Santa Maria de Meià El de la fotografia, un exemplar d’uns 10 cm de longitud, és del gènere Coelodus Jordi Vidal / MGB Els…
Poblat de Sidillà (Foixà)
Art romànic
Situació Vista del sector del costat de tramuntana de l’església, l’únic que ha estat buidat fins ara J Bolòs Poble abandonat situat al costat de l’església de Sant Romà de Sidillà, en un pla proper al riu Ter, actualment cobert per una pineda plantada sobre la sorra que s’estén per aquest sector Mapa 296M781 Situació 31TDG995577 Per anar-hi, cal travessar el poble de Foixà i seguir la carretera, primerament asfaltada i després de terra, cap a tramuntana al llarg de poc més d’1 km Després de travessar diversos bosquets, hi ha, a mà esquerra, al costat d’una esplanada d’on extreuen sorra, els…
Hepatitis crònica
Patologia humana
Definició És anomenat hepatitis crònica un trastorn inflamatori prolongat del fetge Aquesta afecció, que dura més de sis mesos i de vegades es manté tota la vida, es caracteritza per la instauració d’una inflamació difusa de l’òrgan i l’existència de zones en què els hepatòcits o cèllules hepàtiques són necrosats o morts L’hepatitis crònica sol ésser causada per diversos tipus de virus que, després d’ocasionar una hepatitis vírica aguda, es mantenen en l’organisme i provoquen que les lesions hepàtiques esdevinguin cròniques Això no obstant, també pot ésser deguda a d’altres factors com ara…
Química 2019
Química
Explorant els límits de la taula periòdica Per celebrar el 150è aniversari de la taula periòdica dels elements químics ideada per Dmitri Mendeléiev, la UNESCO va declarar el 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica 2019 IYPT, i va donar cobertura a una multitud d’actes arreu del món per a posar de relleu que l’establiment de la taula periòdica és una de les fites més importants assolides per la ciència, que va molt més enllà de plasmar només l’essència de la química, perquè té conseqüències importants en molts altres camps del coneixement com ara la física, la biologia, la medicina o la…
Zoologia 2018
Zoologia
El "torn de paraula" en els animals quan es comuniquen Un estudi recent va demostrar que els titís respecten el torn de paraula per comunicar-se entre ells © Tina Gunhold-de Oliveira / wolfscienceat Molts animals esperen el torn quan s’estan comunicant amb un altre individu de la seva espècie Se sospitava des de feia anys però fins aquest any 2018 no es va poder demostrar Les proves concloents es van aconseguir estudiant la comunicació en diverses espècies de petits primats del gènere Callithrix , els coneguts titís d’Amèrica del Sud En un dels estudis, es va procedir a separar dos individus…
La depressió de l’Empordà
La depressió de l’Empordà és determinada per falles d’edat neògena que la superposaren a l’edifici orogènic pirinenc, però la seva evolució és clarament relacionada amb la del marge oriental peninsular L’inici de l’activitat d’aquestes falles és difícil de precisar només és segura a partir del Miocè superior, quan s’enregistra, a l’entorn de la conca, la presència de successions sedimentàries importants i de formacions volcàniques El gruix de les successions neògenes encara no és conegut amb tota seguretat les dades de sondatges i de sísmica de reflexió indiquen que pot arribar als 1000 m Les…