Resultats de la cerca

Sota la influència de la Revolució Russa acceptà la dictadura del proletariat i obrí pas a la creació de partits comunistes en cada país El segon congrés aprovà les vint-i-una condicions d’adhesió per a impedir l’entrada dels socialdemòcrates, fet que accelerà l’escissió dels partits socialistes i accentuà el caràcter centralitzat de la Internacional que, a diferència de la segona , concebia els partits estatals com a seccions que se sotmetien a les decisions de la Internacional Es distingeix dues etapes en la vida de la Tercera Internacional Comunista Durant la primera, en vida de Lenin, fou…

Entre els deixebles que hi assistiren hi ha Roger de la Fresnaye, Alberto Giacometti, Russell Drysdale, Michel Guino i els catalans Camil Fàbregas i Joan Miró Hi foren professors Bourdelle, Despiau, Othon Friesz, Léger, Zadkine i Yves Brayer, entre altres Fou, amb la immediata Académie Colarossi , un dels centres principals de l’École de Paris, i encara subsisteix

No hi reeixí gaire, i el seu sisè congrés a València, pel desembre del 1918 decidí l’autodissolució, quan havia assolit el nombre màxim de federats 99 seccions i 25 092 camperols Agrupà principalment societats del País Valencià —cosa que possibilità la constitució de la Confederació Regional de Llevant—, Andalusia i el Principat especialment Tarragona, però les seves reivindicacions a més de “la terra, per a qui la treballa”, llei d’accidents del treball, jornada de vuit hores i un sou mínim de 10 rals toparen amb les aspiracions, més radicals, dels camperols andalusos Edità “La Voz del…

Fonamentalment monogràfic, tractava temes literaris, religiosos, històrics, lingüístics, polítics, pedagògics, etc Per dificultats exteriors hagué de desaparèixer el 1969, després de trenta-sis números

Estimulada pel govern, desitjós de promoure el conreu del cotó americà, li fou concedida fadiga sobre el que arribés de Cadis Entre els 25 membres fundadors figuraven Joan Pau Canals i Martí, Bernat Glòria, Joan Canaleta i Isidre Català Tots hi aportaven un nombre de telers que oscillava entre 12 i 80 Creada per cinc anys, fou renovada posteriorment, i el 1785 hi figuraven ja 60 membres Fomentà la fabricació d’indianes amb la importació de primera matèria i l’establiment de filatures segons el sistema creat per Josep Canaleta el 1766 Els seus membres han estat considerats com la segona…

Fou la principal plataforma de difusió i teorització del racionalisme i, en general, de la renovació de l’arquitectura al s XX Ultra el primer congrés, en celebrà nou més que tingueren lloc successivament a Frankfurt del Main 1929, on hom establí el CIRPAC i l’organització dels congressos, Brusselles 1930, al vaixell ‘Patris’ 1933, en substitució de Moscou, seu inicialment programada per al 1932, on fou redactada i aprovada la carta d’Atenes , París 1937, Bridgewater Anglaterra, 1947, Bèrgam 1949, Hoddesdon Anglaterra, 1951, Ais de Provença 1953 i Dubrovnik 1956, en el qual l’enfrontament…

N'aparegueren dos volums 1927-29 Posteriorment ha estat fosa amb els Analecta Montserratensia

En els seus inicis l'editorial es féu càrrec de l'edició de la Biblioteca Literària d'Editorial Catalana i continuà les revistes D'Ací i d'Allà , Agricultura i Ramaderia i Economia i Finances El 1924 inicià la Biblioteca Catalònia , dedicada a prosistes catalans, i les biografies de Quaderns Blaus i la Biblioteca Univers , dedicada sobretot a novellistes estrangers Durant la Segona República augmentà el nombre de publicacions La llibreria s'establí al número 17 de la plaça Catalunya fins el 1931, any que canvia de local pel de la ronda de Sant Pere número 3, on continuà fins al seu tancament…

Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill En morir aquest 1275, el seu fill i successor, Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea a 1275 — 1301, desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonza Ximénez de Urrea Alfons II de Catalunya-Aragó li retornà els béns entre el 1285 i el 1286 De la seva muller María Álvarez de Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro a 1304 — 1328, que el succeí Estigué sota la tutela de l’àvia Aldonza, puix que la seva mare es casà de nou, amb Ramon Folc IV,…

La crisi siderúrgica mundial l’afectà profundament i arrossegà fortes pèrdues En tornar els conservadors al poder el 1979, fou de nou reprivatitzada El 1983 les seves vendes foren de 5 399 milions de dòlars i ocupava 81 100 treballadors