Resultats de la cerca

Situació Vista aèria del nucli històric de la ciutat, ben delimitat per les antigues muralles, en part conservades ECSA - J Todó La ciutat de Tarragona, capital de la comarca del Tarragonès i capital històrica del Camp de Tarragona, és situada al pendent d’un turó de 69 m d’altitud, que davalla suaument fins al mar pel costat sud-oriental, i cap al riu Francolí, per la banda sud-occidental els vessants N i N-E del turó són espadats Per la seva morfologia i les fases de formació de la ciutat, el conjunt urbà s’estructura en tres sectors o terrasses la part alta o barri antic, els eixamples i…

Història La situació Pla de la ciutat de Vic amb els edificis romànics assenyalats Informació A Pladevall - J Vigué En refer-se la ciutat després de la reestructuració de Guifré el Pelós, el sector alt, on les restes arqueològiques que van apareixent revelen una ocupació en època romana, i una segona, ben documentada, a partir del segle IX, devia quedar com una fortalesa, refeta aprofitant els enderrocs de la ciutat, abandonada, almenys després de la destrucció d’Aissó Aquesta fortalesa es degué organitzar entorn de l’antic temple romà anomenat des del final del segle X turris comitale La…

El dia 22 de juliol de 1422 foren nomenats els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Dalmau de Cartellà Cartellà, Gironès segle XIV – Ripoll, 1439, abat de Santa Maria de Ripoll diputat militar Ramon I de Sagarriga de Palou i de Pau, cavaller, senyor de Creixell, Pontós i Borrassà diputat reial Joan Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Francesc Desplà, canonge i ardiaca major dela seu de Vic oïdor militar…

El 22 de juliol de l’any 1551, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Onofre de Copons i de Vilafranca – 1552, canonge de Tarragona diputat militar Berenguer Arnau de Castre i de Pinós, baró dela Llacuna diputat reial Marc Boix, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Baltasar de Castellbell, canonge de Lleida diputat reial Martí Joan Vilatorta, donzell diputat reial Francesc…

El dia 22 de juliol de l’any 1641, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat de Cardona i de Raset Girona 1591 – 1658, ardiaca major i canonge dela seu de Girona diputat militar Francesc de Sala Alemany i de Vivet, cavaller dela vila d’Arenys diputat reial Jeroni Pastor i Biosca, ciutadà honrat de Barcelona originari de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc…

Situació i presentació El terme municipal de Bellaguarda dit anteriorment la Pobla o Pobleta de Bellaguarda, la Pobla o Pobleta de la Granadella, de 17,14 km 2 , que el 1937 es canvià el nom per l’actual, és situat al sector meridional de la comarca, al límit amb el Priorat i la Ribera d’Ebre Limita amb els termes garriguencs dels Torms N, Juncosa NE i la Granadella NW, i amb els de Margalef Priorat i Flix Ribera d’Ebre a migdia Bellaguarda és l’únic nucli de població del municipi El nom antic de Bellaguarda pot referir-se a alguna torre de vigilància, que dominava el territori És situat als…

Aquesta església fou la primitiva parròquia de Vernet Es trobava separada vers el nord del nucli dela vila de Vernet, aigües avall delariberade Cadí, al seu marge esquerre En aquest paratge, dit de Sant Sadurní de Vilallonga, ara hi ha el mas Mauri o Clos de Pomers i no sembla que hi quedin vestigis del temple medieval L’any 874 fou celebrat un judici a l’església de Sant Sadurní dela villa…

Comprèn, al sud, una zona muntanyosa el Gaidó, la Maigmudella, la Gasiona, la serra de les Santes, les muntanyes del Desert de les Palmes i la serra d’Orpesa a la costa, entre els termes d’Orpesa i de Torreblanca, hi ha la zona d’aiguamolls coneguda per la Ribera de Cabanes, que correspon a l’antic municipi d’Albalat dels Ànecs El sector meridional és drenat pel barranc de Xinxilla La vegetació natural, formada per pins, brolla i pasturatges, de propietat comunal i privada, ocupa menys del 15% del terme L’agricultura és la base econòmica del municipi Hi predomina el secà sobre el…

Situació i presentació El municipi del Pinell de Brai, de 56,99 km 2 d’extensió, és situat al SE dela comarca i a tocar delaRibera d’Ebre i del Baix Ebre Limita al N amb el terme de Benissanet, a l’E amb Miravet tots dos pertanyents a laRibera d’Ebre, al S amb les terres de Benifallet Baix Ebre, al SW amb el municipi de Prat de Comte i a l’W amb Gandesa Geològicament les terres més antigues del terme, formades durant el…

L’església parroquial de Reiners es troba al peu del vessant oriental del turó del castellde Reiners, a la vall delariberade Reiners i més o menys al centre del nucli, força escampat, dela població Se’n té notícia des de l’any 1027, en què els comtes de Besalú, Guillem I i Adelaida, cediren l’església de Sant Vicenç in locum Relnensis , al Vallespir, amb els seus alous i pertinences, a la canònica de…