Resultats de la cerca
Es mostren 717 resultats
regió de la Seu d’Urgell
Regió (7537,1 km2) que ocupa el NW de Catalunya, corresponent als Pirineus Centrals catalans.
Hom pot distingir-hi una zona pirinenca estricta, integrada per la Baixa Cerdanya, la Vall d’Aran i els sectors septentrionals de l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça i una de prepirinenca, integrada per la resta de les darreres comarques i, a més, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça Hidrogràficament coincideix amb la conca alta fora de la capçalera, corresponent a l’Alta Cerdanya, i la conca alta i mitjana de la Valira, a Andorra i part de la mitjana del Segre i amb les capçaleres de l’Éssera Alta Ribagorça i la Garona Vall d’Aran Als Països Catalans és, amb Andorra, la regió…
Santa Maria de Castelló de Meià (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta església inicialment degué ser una simple capella del terme de Castelló, però en un moment indeterminat passà a exercir com a parròquia del terme Estigué, com les altres esglésies del terme, vinculada al priorat de Santa Maria de Meià des de la seva fundació Indirectament se sap que aquesta església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué fer abans de l’any 1040, però no se’n té cap constància fins el 1095, quan un nét del fundador, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, donà al mateix monestir de Meià les esglésies que tenia per donació…
Mare de Déu o Santa Paula del Torbiner (les Paüls)
Art romànic
Situació Ermita d’història molt desconeguda situada en un turó a ponent del poble de les Paüls ECSA - MÀ Font Les ruïnes d’aquesta ermita són emplaçades damunt un turó situat a ponent del poble de les Paüls, des d’on es pot veure la serra de Gavàs i el massís del Turbó Mapa 32-10 213 Situació 31TCH014055 Per a anar-hi, partint de les Paüls, cal agafar la carretera C-144 en direcció a Castilló de Sos, i un cop fets uns 2 km s’ha d’agafar una pista a mà dreta, no apta per a vehicles, que en un recorregut d’uns vint minuts arriba a l’ermita MAF Història Aquesta ermita se situa en el mateix solar…
Castell de Boí (la Vall de Boí)
Art romànic
L’antic castell de Boí era emplaçat al turó rocós conegut encara amb el nom del Castell, proper a l’església de Sant Joan, flanquejant la porta d’accés a la vila closa Sols s’observen alguns minsos vestigis del castell En canvi s’ha conservat força bé l’entrada al recinte baix-medieval de la vila Romanen restes d’una torre i de muralles, com també d’un portal La vila de Boí és coneguda des de l’any 1064, en què Artau I i la seva esposa Llúcia, comtes de Pallars Sobirà, vengueren i bescanviaren a Ramon IV de Pallars Jussà i a la seva esposa Valença, junt amb el castell d’Erill i altres…
Carles Sarthou i Carreres
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i arxiver.
Vida i obra Feu el batxillerat a Castelló i completà els estudis de dret a València l’any 1903 obtingué a Madrid el grau de doctor Fou jutge de Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i Xàtiva El 1920 s’establí definitivament en aquesta darrera ciutat, on exercí els càrrecs d’arxiver bibliotecari, cronista oficial i conservador del museu municipal La seva intervenció en l’arxiu municipal esdevingué essencial per a la salvaguarda del patrimoni històric, primer oblidat i després amenaçat per la guerra civil Fou director de les revistes Játiva , Ecos i Játiva turística També participà…
Lola Anglada
Margarida, llibre amb text i il·lustracions de Lola Anglada
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Nom pel qual és coneguda la dibuixant i narradora per a infants Dolors Anglada i Sarriera.
Vida i obra Estudià a Llotja amb A Utrillo, però el seu veritable mestre fou Joan Llaverias, amb el qual exposà l’any 1912 a Barcelona Faianç Català Des de molt jove també collaborava com a escriptora i dibuixant en revistes, preferentment infantils com ara En Patufet , bé que també treballà per al Cu-cut L’any 1916 presentà una exposició individual a les Galeries Laietanes consistent en illustracions de contes de Perrault i de Wilde, que romangueren inèdites L’any 1917 foren publicats els primers llibres amb dibuixos seus Magraneta i Taronges d’or , texts de Pere Aldavert L’any 1920…
,
Francesc Prat i Puig
Arqueologia
Arqueòleg.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en arqueologia i fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera fou també professor de l’Escola d’Estiu d’aquesta universitat Com a arqueòleg, féu el seu primer treball per a l’ajuntament de Pineda de Mar, un estudi de l’aqüeducte romà posteriorment, en publicà el llibre El acueducto romano de Pineda Dedicat a la política, fou militant d’Esquerra Republicana de Catalunya Participà com a voluntari en la Guerra Civil, amb el grau de tinent Exiliat a França, residí en un camp de concentració, on descobrí un poblat iber en els seus terrenys i…
La llarga nit de juliol
Cinematografia
Pel·lícula del 1974; ficció de 87 min., dirigida per Lluís Josep Comeron i Martín.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Movirama - Telecine Barcelona ARGUMENT I GUIÓ LJComeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Joan Pineda INTERPRETACIÓ Simó Andreu Tony, Eusebio Poncela Pere, Marisa Paredes la xicota de Tony, Joan Ribó germà de Pere, Montserrat Salvador la dona del pis, Alfredo Mayo el germà de la dona, Jordi Torras el metge del circuit, Carles Lucena el mecànic, Maria Reniu, Josep Castillo i Escalona, Marta Flores ESTRENA Madrid, 24031975, Barcelona, 25031975, TV, 16071984 en català PREMIS Ciutat de…
Mateu Rotger i Capllonch
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador.
Fou ordenat de prevere el 1884 i destinat a la parròquia de Pollença, on fundà la Biblioteca Parroquial Entre el 1891 i el 1899 fou rector de Montision i, des del 1892, director de l’Arxiu Municipal de Pollença Fou professor d’història de Mallorca després, catedràtic i de paleografia del seminari 1898 i arxiver diocesà 1899 El 1901 fou nomenat canonge de la seu de Mallorca i ocupà diferents càrrecs de responsabilitat a la diòcesi Centrà els seus estudis en la història de Pollença, de diferents monestirs i d’institucions religioses illenques Entre aquests destaquen El santuario de Nuestra…
, ,
Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea
Història
Literatura
Segon comte d’Oliva, baró de Nules (1480-1536) i poeta, conegut també per Ramon de Riu-sec.
Vida i obra Era fill de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt Prengué part en el setge de Màlaga 1487 i en les campanyes de Ferran II de Catalunya-Aragó a Nàpols Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d’edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511, en què figuren composicions seves en castellà Protector de l’humanista Joan Baptista Anyés el qual l’…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina