Resultats de la cerca

Vida i obra Fou un dels fundadors i membre actiu de la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon RHAR , on publicà diferents articles Investigà la toponímia de la Catalunya del Nord “Écoute s’il pleut Contribution à l’étude des noms de lieux en Roussillon”, RHAR 1904, completat en La Veu del Canigó 1914 el sistema de regadiu “Notice historique sur le moulin de Nefiach”, RHAR 1900, editat en format llibre el mateix any Le régime des eaux en Roussillon 1900 “Aperçu historique sur la propriété des cours d’eau du Roussillon et le Mémoire de Fossa”, Ruscino 1911…

Estudià l’anatomia del sistema nerviós i creà la frenologia Exercí a Viena, Berlín i París És autor d' Anatomie et physiologie du système nerveux en général et du cerveau en particuler 1810-20 i Sur les fonctions du cerveau et sur celles de chacune de ses parties 1822-25

Situació Vista de la capçalera exterior de l’església de Santa Eugènia de Berga des de l’angle sud-est Arxiu Ecsa Aquesta església, parroquial, es troba al centre de la població que centra un petit municipi que es troba entre Vic i Taradell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 40,7 —y 39,2 31 tdg 407392 Per arribar-hi cal, doncs, agafar la carretera de Vic a Taradell, vers el sud-est El poble es troba a 3 km de Vic MAB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell,…

Situació Vista aèria del nucli antic de la població, inicialment murat ECSA - M Catalán El poble de Bellver de Cerdanya, situat al cim d’un turó calcari espadat en bona part, a l’esquerra del Segre, és a 18 km de Puigcerdà per la carretera N-260 que porta cap a la Seu d’Urgell És a 6 km de la boca N del túnel del Cadí Mapa 35-10216 Situació 31TCG993918 La vila de Bellver estigué presidida per un castell del qual no queda gairebé res, exceptuant les restes del que segurament era la cisterna Pel lloc on es troben prop de la plaça del Castell i pel que indica la toponímia podem deduir que el…

Fou professor al Centre National de la Recherche Scientifique i a l’Ecole Practique des Hautes Etudes, de la qual fou també director Es centrà en l’estudi de la Revolució Francesa, en la interpretació de la qual es distancià dels plantejaments marxistes i evolucionà cap a la història de les idees Entre els seus llibres cal destacar Livre et societé dans la France du XVIIIè siècle 1965 La Révolution Française , amb D Richet 1973 Lire et écrire, l’alphabétisation des français de Calvin à Jules Ferry , amb J Ozouf 1977, Penser la Révolution Française 1978, L’atelier de…

Vida i obra Professor al Seminari de Prada i capellà a Prats de Molló, se li deuen un gran nombre de monografies que avui encara són referències obligades com a punt de partida d’estudis sobre certes localitats nord-catalanes del Vallespir i del Conflent També són interessants les seves petites biografies sobre personatges socials de l’Antic Règim mestre, soldat, prevere, cirurgià Òbviament, per la seva posició d’eclesiàstic, es decantà sempre per aprofundir en la història de les parròquies rurals, amb un bon nombre d’apunts i notícies breus apareguts en el Journal commercial illustré des…

Notícia històrica Segell de la família vescomtal de Cardona amb la figura del vescomte a cavall I amb llança, motiu semblant al que trobem en la moneda vescomtal de Cardona A M Balaguer L’allunyament respecte dels sobirans carolingis i la independització en definitiva dels comtats catalans, un procés que es produí al llarg del segle X, feu aparèixer tot un estol d’encunyacions monetàries comtals i episcopals i una sola de vescomtal la del vescomte de Cardona Cal recordar que aquest vescomte ho era del comtat d’Osona, però en adquirir la senyoria sobre el castell de Cardona el 986, el nom de…

El lloc de Pineda o Pineta , inicialment vinculat a Palafolls i a la seva parròquia de Sant Genís, és citat des del 948 en un precepte del rei Lluís que confirma les rendes del monestir de Sant Pere de Rodes Des del segle X el lloc figura com a adscrit al terme del castell de Montpalau, i la seva església és documentada des del 1079, quan fou consagrada per Berenguer Guifré, bisbe de Girona Des del 1246 consta com a sotmesa al monestir de Sant Salvador de Breda Durant els segles baix-medievals hi fou unida com a sufragània l’església de Sant Pere de Riu, del municipi de Tordera, coneguda…

Fundador i director de l’Institut d’Histoire du Temps Présent 1978-91, fou director de recerca al CNRS i secretari general del Comitè Internacional de Ciències Històriques Especialista en història contemporània de França i la Gran Bretanya, és autor de diverses obres d’història política A Social History of England 1851-1990 1991, Le nazisme et le Génocide Histoire et témoignages 1997 i Churchill 1999, i en collaboració amb J-PAzema Vichy et les français 1992, La France des Années Noires 1938-1948 1993, 2 vols i Les années de tourmente Dictionnaire…

Treballà a l’arxiu dels Pirineus Orientals, a Perpinyà, del 1957 al 1970 Fundà junt amb d’altres el Centre d'Estudis i de Recerques Catalans dels Arxius CERCA i promogué la publicació del seu butlletí 1958-67 Publicà articles al Bulletin Philologique et Historique du Comité des Travaux Historiques et Scientifiques i sobretot a CERCA , com Le capbreu de Collioure 1292 et ses enseignements 1959, La capbreu d’Argelès-sur-Mer 1292 et ses enseignements 1959, Catalogue des écrits révolutionnaires interdits dans les PO 1871-1881 1962, Les plus anciens documents d’archives des PO 865-989 1962, Les…