Situació
Vista aèria del nucli antic de la població, inicialment murat.
ECSA - M. Catalán
El poble de Bellver de Cerdanya, situat al cim d’un turó calcari espadat en bona part, a l’esquerra del Segre, és a 18 km de Puigcerdà per la carretera N-260 que porta cap a la Seu d’Urgell. És a 6 km de la boca N del túnel del Cadí.
Mapa: 35-10(216). Situació: 31TCG993918.
La vila de Bellver estigué presidida per un castell del qual no queda gairebé res, exceptuant les restes del que segurament era la cisterna. Pel lloc on es troben (prop de la plaça del Castell) i pel que indica la toponímia podem deduir que el castell era situat en aquest sector. De la muralla que defensava el poble s’han conservat parts del costat del Segre, amb panys de murs i torres quadrades i rodones, seguint el carrer anomenat precisament “de la Muralla”. Una d’aquestes torres, l’anomenada torre de la Presó, és situada dins del recinte urbà, a l’entrada de la plaça del Portal. (MD-VHC)
Història
Plànol de la vila de Bellver, amb el traçat de l’antiga muralla —en part encara conservada— i la probable situació del castell.
J. Pous
L’actual vila de Bellver té l’origen més immediat en una carta de població i franquesa atorgada per Nunó Sanç, senyor de Rosselló i Cerdanya, el 26 de desembre de 1225, al puig de Bellovidere, al Baridà i molt proper a la vila de Santa Maria de Talló, per tal que es poblés el dit puig. Aquesta fundació, molt semblant en la forma a la de Puigcerdà, del 1182, portada a terme pel rei Alfons I el Cast, obeïa també a motivacions força similars. En efecte, Nunó Sanç també pretenia disposar d’una vila amb facilitats per a ésser defensada i ben situada estratègicament, en aquest cas, a la frontera mateix amb el comtat d’Urgell. No sols això, amb aquesta fundació intentava crear un centre administratiu particular que articulés en benefici propi una zona de frontera com era el Baridà. És possible que al lloc on Nunó Sanç fundà la nova població hi hagués hagut anteriorment el seti del castell de Talló, fortalesa esmentada des del 1090, l’emplaçament de la qual no es coneix amb seguretat. Aquest castell de Talló potser és el precedent directe del castell de Bellver. De fet, però, no és fins el 1233 que és documentada la força de Bellver en una concòrdia entre Nunó Sanç i el comte Roger de Foix, en la qual quedava la fortalesa de Bellver a plena voluntat del senyor de Cerdanya.
L’any 1255 apareix documentat formant part del domini de Galceran IV de Pinós, segurament com a resultat d’una donació temporal del rei per compensar certs deutes. En efecte, Galceran IV de Pinós, preparant-se per anar “in Spania” amb l’exèrcit del rei per l’agost del 1255, deixà tot el que posseïa al castell de Bellver per donació del senyor rei, amb la condició que, si morís, tingués al seu lloc el dit castell.
En el testament del 20 de desembre del mateix any, Galceran IV de Pinós demanava que, en cas de mort, fos on fos, traslladessin el seu cos al monestir de Santa Maria de Santes Creus i que es paguessin els seus deutes amb tot el que posseís i hagués de posseir al castell de Bellver per raó del deute i la concessió del senyor rei.
Uns quants anys més tard, el 22 de maig de 1271, el mateix Galceran IV de Pinós, que no havia pas mort a la guerra, ven durant dos anys a P. de Riba de Puigcerdà, pel preu de 3 375 sous de Barcelona, tots els rèdits, èxits, productes i justícies i tot el que rep als castells de Bellver i de Prats i als seus termes, i a la batllia de Bolvir, exceptuats els redelmes del temple de la batllia de Bellver.
Poc abans, el 1267, el rei Jaume I concedia a Bellver l’excepció del pagament de la quèstia reial en canvi que els seus habitants construïssin la muralla, que de primer era previst que tanqués la vila. Per això es pot afirmar que en aquestes dates, a dalt del turó de Bellver, només hi havia el poble i un castell.
Més endavant hi hagué noves confirmacions dels privilegis de la vila de Bellver. L’any 1277, Jaume II de Mallorca en confirmà els costums i les llibertats; aquest lloc, com les altres terres del Rosselló i la Cerdanya, esdevingué part del regne de Mallorca. La vila de Bellver, de jurisdicció reial, fou el centre de la sots-vegueria de Baridà i tingué un paper destacat en la història del comtat com a plaça forta fins al segle XVIII. (MD-VHC)
Carta de població i franqueses de Bellver de Cerdanya (26 de desembre de 1225)
Nunó Sanç, senyor dels comtats de Rosselló i Cerdanya, concedeix als habitants de Bellver, al Baridà, una carta de població i franqueses.
"Manifestum sit cunctis quod nos Nuno Sancii, Dei gratia dominus Rossilionis, Vallis Aspiree, Ceritanie et Confluentis, considerantes et aperte cognoscentes quod loca herema non possunt habitari neque populari, nisi a principibus terre populatoribus et habitatoribus dentur bona fora, consuetudines et franquitates, idcirco, sperantes quod in podio illo de Bello Videre, quod situm est in partibus de Baridano, in adiacentia Beate Marie de Tollone, bona fiet populatio et multi ibi de longinquis partibus, ad utilitatem nostri et totius terre, venient habitare; bono animo et spontanea voluntate, cum hac presenti carta firmiter in perpetuum atque irrevocabiliter valitura per nos et per omnes successores nostros, donamus atque concedimus vobis omnibus populatoribus et habitatoribus in dicto podio de Bello Videre, presentibus et futuris, ut vos et omnis generatio et posteritas vestra et filii sitis franchi liberi penitus et inmunes cum omnibus vestris rebus, ubicumque per terram nostram habieritis, ut nobis nec alicui pro nobis nec ulli alii homini vel femine non faciatis nec respondeatis de ullo servitio vel censu, nec de ulla alia re quam ullus homo vel femina debeat facere domino suo; nec de intestacione vel de exorquia respondeatis, nec sitis sub potestate alicuius hominis vel femine. Donamus etiam vobis et concedimus in perpetuum ut habeatis et accipiatis per omnia loca ubique ligna et aquas et pascua, et possitis habere alia omnia que vobis necessaria fuerint, et montaneas et alia omnia que ad usum et servitium hominis pertinere debent et sunt necessaria, ad vestram propriam voluntatem. Concedimus etiam vobis ut nullus qui inter vos non sit populator et habitator, sit aliquo modo ausus ibi vendere per tall nec tenere tabulam. Concedimus preterea vobis et vestris in perpetuum ut in unaquaque ebdomeda faciatis mercatum in die martis, et faciatis annuatim in festo Pentecosten firam per dies XV duraturam. Concedimus etiam, volumus et statuimus, quod si aliquis alicui vestrum iniuste et sine ratione malum facere temptaverit, possitis illum malefactorem distringere sine asensu nostri baiuli, donec malefacta plenarie et integre vobis restituat, et propter hoc noster baiulus vos non possit vocare nec distringere. Preterea concedimus et statuimus quod omnis populator et habitator in dicto podio habens valentem mille solidos inter mobile et inmobile, credatur per sacramentum de placito centum solidorum, sine alio iudicio et absque prelio. Concedimus etiam vobis et donamus quod per totam terram nostram non donetis leudam neque pedaticum nec ullum usaticum de ulla re vestra nobis nec ulli alii homini nostro. Insuper recipimus vos et omnes res vestras mobiles et inmobiles et se moventes habitas et habendas, et nominatim omnes illos qui ad dictum mercatum venerint et firam cum omnibus rebus suis, in nostra speciali defensione, custodia et securo ducatu; ita quod nullus sit ausus vobis nec illis nec rebus vestris dampnum aliquod vel iacturam inferre nec alicubi detinere nec impedire in aliquo loco terre nostre. Supradictam autem franquitatem et donum per nos et per nostros facimus vobis et vestris et omni generationi et posteritati vestre in perpetuum, sicut melius dici et intelligi potest ad vestram vestrorumque utilitatem et voluntatem. Tamen retinemus nobis et nostris per omnia loca in perpetuum omnes iustitias, hostes et chavalgatas, quandocumque vel quotienscumque per nos vel per literas aud nuntios nostros eas vobis facere mandaverimus, et census consuetos quos nostris antecessoribus antiquitus dare et facere estis consueti. Et retinemus etiam nobis et nostris in dicto podio et villa et eius terminis furnos et molendinos, ita quod nullus vestrum presens vel futurus sit ausus in dicto podio et villa nec eius terminis furnum nec molendinum aliquem facere nec levam aut aliud machinamentum, ut non minus possint valere redditus nostrorum furnorum et molendinorum. Mandamus igitur omnibus vicariis et baiulis nostris per totam terram nostram constitutis et constituendis ut hanc nostre auctoritatis paginam ratam et stabilem teneant et observari faciant inconcusse. Quicumque autem contra hanc cartam nostram ausu temerario in aliquo venire temptaverit, iram nostram incurret et penam mille aureorum a nobis sine aliquo remedio ferietur.
Data apud Podium Cerdanum, VI° kalendas ianuarii per manum Bernardi de Prignano, notarii nostri, mandato nostro et ipsius scripta ab Olivario, anno Domini M°CC°XX°Vº, in presentía Guillelmi de Anyort, F. de Narvaitz, Guillelmi de Portella, Arnaldi de Ponte, Raimundi de Traveseriis, Raimundi de Salcs, Petri Xaverre, Bernardi Guillelmi de Villafrancha, baiuli, Petri Sifredi, Petri de Garrigis, Petri de Garriga, Raimundi Chatelly, Guillelmi de Mornacho, D. de Hungria, Bernardi Balistarii, Petri de Sureda et aliorum multorum.
Signum Nunonis Sancii.
Signum + Bernardi de Prignano, domini Nunonis notarii, qui, mandato eius, hanc cartam scribi et sigillum apponi feci loco, die et anno prefixis, literis in VIIIa linea suprascribtis.
Signum + Oliverii, qui mandato domini Nunonis et vice Bernardi de Prignano, notarii eius, hanc cartam scripsi."
O: Arxiu Municipal de Puigcerdà, carpeta de pergamins del segle XIII.
[A]: Transcripció en la confirmació de privilegis atorgada per Pere III el 31 d’agost de 1344: perduda.
B: Còpia del 1436: ADPO, B. 91, ex A.
C: Còpia del 1489: ADPO, Procés de leudes de Conflent, foli 4v.
a: Alart: Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et propriétés communales de Roussillon et Cerdagne, Perpinyà 1874, pàg. 122, ex [A], B i C.
b: Martí: Dietari de Puigcerdà, Ripoll-Lleida 1926-28, vol. I, apèndix, ap. XXI, pàgs. 511-513, i pàgs. 737-738, ex B.
c: Font i Rius: Cartas de población y franquicia de Cataluña, Barcelona-Madrid 1969-83, vol. I, doc. 248, pàgs. 353-355.
Traducció
"Sigui conegut de tothom que nós Nunó Sanç, per la gràcia de Déu senyor de Rosselló, de Vallespir, Cerdanya i Conflent, considerant i tenint ple coneixement que els llocs erms no es poden habitar i repoblar si els prínceps de la terra no donen als que els van a poblar i habitar bons mercats, costums i franqueses, per això esperant que en el puig de Bellver, que es troba al Baridà, en la parròquia de Santa Maria de Talló, s’hi faci una bona població i que molts hi vinguin a viure de llocs llunyans, per a utilitat nostra i de tota la terra; per això amb bon esperit i espontània voluntat, amb el present document, que volem que tingui fermesa i valor irrevocable, en nom nostre i dels nostres successors, us donem i concedim a tots els que poblen i viuen en dit puig de Bellver, tant presents com futurs, i a vosaltres i a tota la generació i posteritat vostra i dels vostres fills, que estigueu totalment lliures i immunes amb totes les vostres coses que tingueu a qualsevol lloc de les nostres terres, de manera que ni a nós, ni a un altre per nós ni a cap altre home o dona, li respongueu de cap servei o cens, ni cap altra cosa, d’intestats ni d’eixorquia, ni estigueu sota potestat de cap home o dona. També us donem i concedim perpètuament que pugueu rebre i recollir en qualsevol lloc fusta, aigua i pastures, i que pugueu tenir tot allò que us sigui necessari i també disposar de les muntanyes i de tot el que us sigui indispensable i pertinent per al servei dels homes, segons la vostra pròpia voluntat. Us concedim que ningú que no visqui entre vosaltres o que no sigui poblador s’atreveixi a vendre ni a tall ni tenint taula posada. Us concedim endemés a vosaltres i als vostres que cada setmana tingueu un mercat el dimarts, i que cada any per la festa de la Pentecosta tingueu una fira que duri quinze dies. Igualment us concedim i manem que si algú injustament i sense raó fes mal a algú dels vostres, pugueu prendre aquell malfactor, sense assentiment del nostre batlle, i retenir-lo fins que hagi restituït totalment el mal que havia fet, i a causa d’això que el nostre batlle no us pugui cridar ni detenir. De semblant manera establim i concedim que tot poblador o habitant en dit puig que tingui un patrimoni que valgui mil sous entre béns mobles i immobles, sigui cregut per jurament en un plet de cent sous, sense altre judici i sense baralla. Us concedim també i us fem donació que en tota la vostra terra no hagueu de pagar lleuda, ni peatge ni cap usatge de les vostres coses ni a cap home nostre. Endemés us rebem a vosaltres i a totes les vostres coses tant mobles com immobles, les que ara teniu i que en el futur tindreu, i singularment tots aquells que vindran a dit mercat o fira amb tots els seus béns, sota la nostra especial defensa i custòdia i segur guiatge, de tal manera que ningú no s’atreveixi a fer cap mal ni destrucció ni retenir o impedir res dels vostres béns en cap lloc de la nostra terra. Us fem l’esmentada franquesa i do per nosaltres i pels nostres successors a tota la vostra posteritat de la millor manera que es pot dir i entendre en favor vostre i dels vostres. Tanmateix, retenim per a nosaltres i per als nostres a tot arreu l’exercici de la justícia, les hosts i cavalcades totes les vegades que personalment, per nuncis o per cartes us ho manem, i també els censos acostumats que d’antic heu acostumat fer-nos a nosaltres i als nostres antecessors. També retenim per a nosaltres i per als nostres en el puig, la vila i tots els seus termes els forns i els molins i que ningú no faci lleves ni altres maquinacions, per tal que no disminueixin els rèdits dels nostres forns i molins. Manem per tant a tots els veguers i batlles que hi ha i hi haurà a tota la nostra terra que tinguin per ferma i estable aquestes nostres disposicions i les facin observar de manera estable. Si algú amb gosadia temerària intentés anar contra aquest document, incorri en la nostra indignació i sigui castigat per nosaltres amb la pena de mil auris, sense cap consideració.
Donada a Puigcerdà, el sis de les calendes de gener, per mà de Bernat de Prinyà, notari nostre, que per manament nostre ho va fer escriure a Oliver, l’any del senyor mil dos-cents vint-i-cinc, en presència de Guillem d’Aniort, F. de Narvais, Guillem de Portella, Arnau de Pont, Ramon de Travesseres, Ramon de Sales, Pere Xaverre, Bernat Guillem de Vilafranca, batlle, Pere Sifred, Pere de Garrigues, Pere de Garriga, Ramon Chatelly, Guillem de Mornac, D. d’Hongria, Bernat Ballester, Pere de Sureda i molts altres.
Signatura de Nunó Sanç.
Signatura de Bernat de Prinyà, notari del senyor Nunó, que per manament he escrit i he fet posar el segell a aquesta carta el dia i any esmentats més amunt, amb lletres sobreescrites a la ratlla vuitena.
Signatura d’Oliver, que per manament del senyor Nunó, i en nom de Bernat de Prinyà, el seu notari, he escrit aquest document."
(Traducció: Antoni Pladevall i Font)
Castell
Antiga cisterna que segons sembla proveía d’aigua el castell.
ECSA - O. Mercadal
La toponímia actual i històrica (carrer del Castell, carrer del Fossat, plaça del Castell) permet de situar molt acuradament la força citada en les fonts escrites al punt més elevat de l’esquei rocallós on s’assenta el poble. Tanmateix, l’únic element de l’antic castell actualment visible és una cisterna que hi havia a l’interior del recinte emmurallat, que degué ésser força complex (amb un o més panys de muralla i diverses torres adossades o exemptes). Es té constància, així mateix, de l’existència d’altres elements, avui desconeguts, com algun passadís subterrani i una altra cisterna, similar a la que ara descriurem.
La planta de la cisterna és aproximadament rectangular, però sense assolir una igualtat de mesures. Els trams curts tenen 3,40 m invariablement, mentre que els llargs fan 5,34 m l’oest i 5,24 m el costat est. La planta resulta lleugerament trapezial. L’alçada total és de 3,20 m, mentre que el sòcol assoleix entre 1,50 i 1,55 m. És coberta amb volta de canó de perfil semicircular. A la part superior presenta un forat —ara obturat— per on entrava l’aigua i una obertura quadrada més gran, a l’angle sud-est, per on es podia accedir a l’interior, per tal de netejar-la. A terra hi ha dues pedres rectangulars iguals, l’una al costat de l’altra, que potser servien per a controlar el desguàs.
En alçat, la cisterna presenta un sòcol fet de grans carreus de pedra calcària de dimensions variables i de forma entre quadrada i rectangular. Aparentment, devien estar lligats amb calç. La part superior de la cisterna és feta amb còdols lligats amb calç i disposats irregularment. La volta es devia fer amb un encofrat de posts. Tota ella és recoberta per una argila vermella ben depurada i compactada, molt probablement mitjançant una combustió després de ser revestida definitivament. El sòl és enllosat amb el mateix tipus de carreus que trobem al sòcol, una mica més petits, regulars i ben tallats, i igualment recoberts d’argila. Una part d’aquest terra no s’ha pogut documentar perquè encara és brut.
Sense tenir elements documentals de suport és difícil d’establir una datació acurada d’aquesta construcció. Tanmateix, la factura del conjunt i particularment el sòcol de grans blocs, ben tallats i disposats en rengleres, fan pensar que aquesta cisterna es devia construir al final del segle XII o al començament del XIII. També les construccions públiques d’aquest moment que coneixem a la Cerdanya, com moltes esglésies, mostren les mateixes característiques. Un paral·lel proper és la cisterna del castell de Llívia, de forma molt similar, malgrat que divergeix en la factura, menys acurada. Ha estat datada entre els segles XII i XIII, bé que algun investigador creu que és d’origen romà. (OMF-SAR-JCQ)
Muralles
Ja des de molt aviat, la vila de Bellver degué restar closa dins d’un recinte de muralles. La zona ocupada per l’antiga vila medieval tenia una planta allargada, gairebé rectangular, amb una longitud d’uns 195 m i una amplada d’uns 72 m. A l’extrem occidental hi havia el castell, del qual no ha quedat gairebé cap resta, com ja s’ha dit. Prop seu hi havia segurament un portal. A l’extrem oposat, a l’angle sud-est del clos emmurallat, hi havia un altre portal, a prop de l’anomenada torre de la Presó.
Així doncs, la població s’organitzà a partir de diversos centres: el castell, l’església, possiblement una plaça situada al bell mig i els dos portals que permetien de comunicar l’interior de la vila, closa rere unes muralles, amb l’exterior. La xarxa de carrers actual fa pensar en una possible quadrícula inicial, molt transformada i adaptada posteriorment a les necessitats de les diferents èpoques. Encara actualment hi ha un carrer de la Muralla, al nord-est, i un carrer del Mig, el qual correspon a l’antic carrer Jussà medieval, situat arran del mur meridional. A més, el fet que hi hagués dos portals fa pensar que hi devia haver un carrer central més important, que passava pel costat del castell i de l’església i travessava la plaça.
Per les poques restes d’una quadrícula original (només queden restes de dos carrers longitudinals i potser de quatre de transversals) es pot deduir que és difícil que tota l’àrea situada dins les muralles fos quadriculada de bell antuvi. Tant és així, que fa uns anys (Bolòs - Pagès, 1990, pàgs. 114-115) proposaven que hi devia haver un nucli original més organitzat, després ampliat en fer-se les muralles. Aquesta molt hipotètica ampliació hauria provocat la creació d’algunes illes de cases més irregulars, com les situades a ponent, prop del castell.
Això no obstant, malgrat aquestes petites irregularitats, a Bellver hi ha uns quants fets característics que ens poden permetre de relacionar, per exemple, l’estructura urbanística d’aquesta vila amb la de Vilafranca del Conflent, vila nova creada pel comte de Cerdanya cap a l’any 1090 i que també era formada per dos carrers principals longitudinals, per una plaça propera a l’església i per diversos carrers transversals; també era envoltada per una muralla.
Una de les torres de la muralla que ha pervingut en millor estat fins a l’actualitat, coneguda amb el nom de Torre de la Presó.
ECSA - Rambol
Encara actualment, en especial a la banda oriental, es conserven moltes restes de la muralla i de les seves torres o bestorres de defensa. Aquesta muralla devia tenir un perímetre de 535 m. Segurament, en diversos punts del recorregut de la muralla hi devia haver adossades bestorres o torres, com la que hi ha al costat SE, destinada a defensar el portal que hi havia en aquesta banda. Al sector meridional, també prop d’aquest portal de llevant, n’hi devia haver una altra, tal com deixa suposar la planta de les cases actuals, bé que no se’n conserva pas cap resta vistent. El costat de ponent de la vila, on hi havia l’altre accés, devia ésser defensat pel castell, a la banda nord, mentre que per defensar la banda S del portal és probable que hi hagués una altra torre, que tampoc no s’ha conservat.
Actualment només es conserven d’una manera parcial els sectors N i E de la muralla de Bellver. Tot el conjunt de torres, bestorres —com la del costat nord-est— i muralles és força homogeni pel que fa als elements constructius.
La torre anomenada de la Presó, situada, com hem dit, a l’est, al costat d’un dels portals de la vila, és de planta lleugerament rectangular (a l’interior fa 2,20 × 2,95 m). El gruix dels murs és d’uns 110 cm. L’alçada és de poc menys de 15 m. La porta és situada a una alçada d’uns 7 m del nivell exterior del sòl. A la cara exterior, fora la muralla, hi ha, a la part baixa de la torre, un talús. A l’interior, actualment, la torre té tres nivells diferents, que segurament també devia tenir a l’origen, bé que l’alçada dels sostres que separen els uns dels altres deu haver variat.
A les tres cares exteriors d’aquesta torre de la Presó hi ha diverses espidieres, segurament no totes fetes en la mateixa època. Les espidieres d’aparença més antiga són similars a les que veiem a la muralla. Són protegides lateralment per diversos carreus —tallats d’una forma semblant als carreus dels caires de la torre—. La resta del mur és formada per pedres petites poc treballades i sense escairar. Al sector inferior de les parets hi ha carreus petits, més o menys escairats i de mides diverses. En alguna zona del mur són evidents les reconstruccions.
Les característiques de la muralla, un fragment de la qual es pot veure al nord d’aquesta torre de la Presó, són molt semblants, pel que fa a l’aparell constructiu, a les que hem descrit amb relació a la torre.
En principi, creiem que podem identificar aquesta muralla amb la que féu construir Jaume I l’any 1267, en canvi d’eximir els habitants de la vila del pagament de la quèstia reial. Segurament, tot i que potser degué sofrir alguns canvis amb les guerres dels segles posteriors, allò que es conserva correspon bàsicament a la muralla inicial.
Els anys vuitanta d’aquest segle, en fer-se obres a l’interior del recinte clos de la vila vella de Bellver o a la rodalia, han estat descoberts diversos túnels. El túnel estudiat l’any 1985 (Bolòs - Pagès, 1990, pàg. 115) i segurament la major part dels altres devien permetre de comunicar per sota de la muralla l’interior de la vila amb l’exterior. Devien ésser pensats sobretot pel cas que hi hagués un setge a la vila. Aquests túnels, per on podia passar un home dret sense cap dificultat, en part eren cavats a la roca i en part eren d’obra. Creiem que o bé han d’ésser contemporanis del moment en què es bastí la muralla o bé han d’ésser poc posteriors a la realització d’aquesta obra del segle XIII. (JBM)
Bibliografia
- Marca, 1668, col. 1 422
- Alart, 1874, pàgs. 62, 121-122 I 166-167
- Martí, 1926-28, vol. I (I I II), pàgs. 330, 340, 356, 395-397, 459, 597 i 744
- Serra i Vilaró, 1930-50, vol. I, pàgs. 106, 108-109 I 393
- Font i Rius, 1969-83, vol. I (I), doc. 154, pàgs. 215-217 i doc. 248, pàgs. 353-355
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 669-675
- Bolòs-Pagès, 1990, XLVIII, pàgs. 107-118