Resultats de la cerca
Es mostren 2061 resultats
Salvador Martí i Güell
Veterinària
Veterinari.
Excercí de veterinari municipal a Tarragona, fou inspector provincial d’higiene i sanitat pecuàries i inspector del servei veterinari del port de Barcelona 1928 Es traslladà a Madrid 1931, on ocupà diferents càrrecs públics Contribuí a la creació de la Sociedad Española de Bromatología de la qual fou vicepresident
Joan Homedes i Mauri
Cinematografia
Productor.
Vida Fabricant de licors a Tortosa, polític i aficionat al cinema, al principi del sonor, i veient les possibilitats que obria el doblatge, s’establí a Barcelona, on creà un senzill estudi de doblatge i sonorització anomenat Española de Films 1934 Malgrat la seva especialització en so, s’hi rodaren els interiors de Al margen de la ley 1935 d’Ignasi F Iquino, de qui fou un bon amic El 1937, en plena guerra, fou empresonat amb la seva esposa, mentre que el seu fill gran, Emili Homedes Clavero, entrà a Laya Films per rodar-hi noticiaris La firma Española de Films fou…
Miquel Lluís Rutllant Bañeres
Medicina
Rem
Metge, remer i dirigent esportiu.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, i s’especialitzà en hematologia Amplià estudis a París 1968 i a Oxford 1970 Desenvolupà la seva carrera mèdica a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on l’any 1967 creà el Departament d’Hematologia, que integrava el laboratori, la clínica i l’hemoteràpia En el camp de l’hemofília, impulsà diverses associacions de pacients a Catalunya i a la resta de l’Estat Pel que fa a l’hemoteràpia, promogué l’acreditació dels bancs de sang, el germen del CAT, i fins a la seva mort fou conseller d’administració del Banc de Sang i Teixits de Catalunya Fou …
Juan José Barcia Goyanes
Historiografia catalana
Medicina
Metge i historiador de la ciència.
Cinquè membre d’una família de metges —l’origen de la qual es remunta al 1792, en la persona de Juan Barcia y la Cueva, catedràtic de clínica mèdica a la Universitat de Santiago—, fou catedràtic d’anatomia humana i de tècnica anatòmica a Salamanca 1927-29 i València 1929-71, degà de la Facultat de Medicina i rector 1965-71 de la Universitat de València Fou president de la Reial Acadèmia de Medicina de València, cap del servei de Neuropsiquiatria de l’Hospital Provincial de València, i cap de la secció de Neurologia de l’Institut Cajal del Consell Superior d’Investigacions Científiques Fou l’…
,
Front Català d’Ordre
Política
Coalició electoral de les forces polítiques de dreta que, sota l’hegemonia centrista de Lliga Catalana, fou derrotada pel Front d’Esquerres de Catalunya en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936.
Era constituïda per Lliga Catalana, Acció Popular Catalana, Partit Republicà Radical, Comunió Tradicionalista i Renovación Española solament a la ciutat de Barcelona Sense un programa coherent, la seva propaganda es fonamentà en l’atac al Front d’Esquerres i en la idea que no es podia tornar al Sis d’Octubre
Ángel González Palencia
Història
Arabista castellà.
Deixeble d’Asín Palacios, fou catedràtic de la Universitat de Madrid És autor d’una Historia de la España musulmana 1925, una Historia de la literatura hispanoarábiga 1928 i cinc volums d' Estudios histórico-literarios 1942-48 Collaborà amb Juan Hurtado en una divulgada Historia de la literatura española 1922
Anastasio Chinchilla Piqueras
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge militar.
Vida i obra És l’autor d’una de les obres més importants de l’erudició biobibliogràfica de l’Estat espanyol del s XIX Abandonà una incipient vocació religiosa que l’havia portat al Seminari d’Oriola, per cursar estudis de medicina a la Universitat de València Encara que obtingué el grau de llicenciat el 1829, no es doctorà fins el 1846 Mentrestant obtingué una plaça com a metge militar i es dedicà a la docència, fet que marcà la seva trajectòria intellectual posterior Com assenyala el seu principal biògraf E Salcedo y Ginestal, Chinchilla ocupà la càtedra d’història de la medicina espanyola a…
José María Jover Zamora
Historiografia catalana
Historiador especialitzat en història moderna i contemporània d’Espanya.
Vida i obra Estudià batxillerat a Cartagena i filosofia i lletres a Múrcia i Madrid, on es llicencià el 1942 Guanyà la càtedra de geografia econòmica d’escoles de comerç i fou becari de l’Institut d’Història del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC El 1947 es doctorà amb una tesi sobre el pensament polític del s xvii, dirigida per C Alcázar Molina, catedràtic de la Universitat Central, del qual fou ajudant El 1949 ocupà la càtedra d’història moderna i contemporània de la Universitat de València, on romangué fins el 1964 Fou vicedegà i director de la secció valenciana de l’…
Manuel Gabarró i Freixas
Enginyer.
Director d’Indústries Elèctriques 1927 i enginyer industrial 1954, s’especialitzà en electrotècnia i sobretot en luminotècnia, camp sobre el qual publicà diverses obres i manuals, algunes de les quals en català abans del 1939 Participà en les tasques del Comitè Català de Luminotècnia 1933 i fou vocal de l’Asociación Electrotécnica Española
Gonzalo Correas
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Catedràtic de grec i d’hebreu a Salamanca Continuador de l’obra de Nebrija, és autor de Trilingüe de tres artes de las lenguas castellana, latina y griega 1627, Ortografía castellana, nueva y perfecta 1630 i Arte de la lengua española castellana , inèdita fins el 1903, obra didàctica i d’erudició filològica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina