Resultats de la cerca
Es mostren 1827 resultats
serra de na Burguesa
Serra
Alineació muntanyosa de direcció SW-NE, entre Palma i Calvià (Mallorca).
Culmina al puig Gros de Bendinat 485 m alt Hi foren lliurades les primeres batalles entre Jaume I i els musulmans de l’illa
gingebre

Rizomes de gingebre
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les zingiberàcies, de 60 a 100 cm d’alçada, de fulles compostes grosses i de flors groguenques vorejades de porpra, reunides en espiga.
El seu rizoma, gros i aromàtic, és emprat com a condiment Oriünda del sud-est d’Àsia, és plantada en totes les regions tropicals
Catàleg dels ocells dels Països Catalans
Catàleg dels ocells dels Països Catalans El present catàleg conté la totalitat de les espècies vivents observades als Països Catalans, amb independència de llur estatut nidificant, hivernant, etc, classificades per famílies i ordres, d’acord amb els criteris sistemàtics més recents i més àmpliament acceptats, concretament, la classificació de Voous 1980 Hom consigna, quan és el cas, el caràcter d’espècie protegida per la llei, sigui a l’estat espanyol ○, a l’estat francès ⊙ o a ambdós • En el cas espanyol, la protecció és basada en el Reial Decret 3181/1980 de 30 de desembre BOE de 6 de març…
botzina
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse dels prosobranquis, que té la conquilla cònica, de colors clars, d’uns 40 cm de longitud i amb espires regulars.
Viu a les marscàlides i temperades i es el gastròpode més gros de la Mediterrània La conquilla, amb el vèrtex truncat, ha estat utilitzada com a corn
marmosa
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels marsupials, de la família dels didèlfids, que atenyen de 8,5 a 19 cm de longitud, amb el cos esvelt i el pelatge curt de color gris fosc o terrós vermellós.
El cap és gros i proveït d’orelles arrodonides Les marmoses duen una vida solitària i s’alimenten de fruita i petits animals Viuen a l’Amèrica Central i del Sud
diverticle
Patologia humana
Evaginació o dilatació circumscrita que pot aparèixer a qualsevol segment del tub digestiu.
Hom el qualifica de sèssil quan la comunicació entre òrgan i diverticle és ampla, i de pediculat quan és estreta La paret del diverticle pot tenir les mateixes capes que el segment digestiu al qual pertany, però algunes vegades representa un simple pas de les capes mucosa i submucosa a través de les fibres de la capa muscular La major freqüència d’aparició de diverticles en l’home correspon al duodè i al còlon sigmoide el tercer lloc correspon a l’esòfag i després al budell prim a l’estómac són molt poc freqüents Els diverticles poden ésser congènits o bé adquirits Habitualment són únics a l’…
llampuguera
Pesca
Art de pesca, semblant a l’artet, però més petit i amb el cop rodonenc i de poca fondària.
Va guarnit amb molts de suros sol portar vint-i-cinc capcers, i a cada cap un capcer més gros anomenat capcera , és manejat des d’una barca i serveix per a pescar llampugues
càvids
Zoologia
Família de rosegadors que comprèn individus de cos allargat i d’extremitats, en general, curtes i primes.
No tenen clavícules, el cap és gros, i la cua, curta, rudimentària o absent Són de costums gregaris i propis del continent americà Pertanyen a aquest grup els conillets d’Índies i els mares
El que cal saber de la colitis ulcerosa
Patologia humana
La colitis ulcerosa constitueix un trastorn crònic de causa desconeguda, i habitualment de bon pronòstic, que es caracteritza per la inflamació i la presència de nombroses úlceres a l’intestí gros, inclòs el recte —l’última porció—, i que en general es manifesta entre 20 i 40 anys amb brots de diarrea, hemorràgies intestinals i elevació de la temperatura corporal La colitis ulcerosa ve acompanyada, sovint, de diversos trastorns, com ara anèmia hemolítica autoimmune, tromboembolisme pulmonar, lesions cutànies, inflamació de les articulacions, alteracions oculars, afeccions…
antraquinònic
Farmàcia
Química
Substància química derivada de l’antraquinona, emprada com a purgant.
Els antraquinònics actuen estimulant el budell gros els més importants són l’emodina, l’àcid crisofàntic i la trimetilantroquinona Són els principis actius de diverses plantes com el senet, l’àloe, el ruibarbre, la fràngula, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina