- La colitis ulcerosa constitueix un trastorn crònic de causa desconeguda, i habitualment de bon pronòstic, que es caracteritza per la inflamació i la presència de nombroses úlceres a l’intestí gros, inclòs el recte —l’última porció—, i que en general es manifesta entre 20 i 40 anys amb brots de diarrea, hemorràgies intestinals i elevació de la temperatura corporal.
- La colitis ulcerosa ve acompanyada, sovint, de diversos trastorns, com ara anèmia hemolítica autoimmune, tromboembolisme pulmonar, lesions cutànies, inflamació de les articulacions, alteracions oculars, afeccions hepàtiques o càlculs renals. Aquests trastorns, o manifestacions extradigestives de la colitis ulcerosa, es presenten per causes desconegudes i habitualment remeten amb el tractament de la malaltia.
- Les dones que pateixen de colitis ulcerosa han de consultar el metge abans d’estar en estat, ja que durant la gestació es pot agreujar la malaltia i gairebé en un 10% dels casos es presenta un avortament espontani.
- En el tractament de la colitis ulcerosa hom sol emprar medicaments que, si bé són eficaços pel que fa al control de la malaltia, en ésser aplicats a dosis elevades o durant períodes prolongats poden causar efectes secundaris indesitjables, com ara s’esdevé amb els corticosteroides i els immunosupressors. Així, cal respectar estrictament les dosificacions establertes pel metge, com també dur a terme els controls pertinents en cada cas, per tal d’ajustar la medicació per aconseguir l’efecte beneficiós i alhora disminuir tant com sigui possible les reaccions perjudicials.
- Els malalts afectats per una colitis ulcerosa es troben especialment exposats a desenvolupar un tumor maligne d’intestí gros. Així, han d’efectuar controls mèdics periòdics en què a través de la realització de diverses proves complementàries hom intenta de detectar de seguida la presència eventual d’un d’aquests tumors, quan el seu tractament efectiu encara és possible.
- En els casos més greus i evolucionats, hom efectua un tractament radical que consisteix en l’extirpació quirúrgica de tot l’intestí gros, inclòs el recte, l’última porció, i en la col·locació d’un anus contra natura, és a dir, la realització d’un orifici artificial a la paret anterior de l’abdomen, que és suturat a l’extrem de l’intestí prim que ha quedat lliure i a través del qual s’evacua espontàniament el contingut intestinal.