Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Palau-saverdera té 16,47 km 2 Al N i NE limita amb els termes del Port de la Selva i de la Selva de Mar, al SE amb el de Roses, al SW amb el de Castelló d’Empúries i a l’W confronta amb el de Pau El territori municipal comprèn tres sectors diferenciats A tramuntana i llevant arriba fins a la carena més elevada de la serra de Rodes i incorpora el seu vessant meridional, molt abrupte i rocós Aquest sector muntanyós enllaça, vers ponent i SE, amb els repeus de la serra, terrenys aspres i en pendent on és emplaçada la vila, els quals donen pas a les terres…

Miquel Escuder i Castellà, extret de Terrassencs del 1800 , de Baltasar Ragón Miquel Escuder i Castellà va néixer a Terrassa l’any 1835, fill de pares artesans Aviat es traslladà a Barcelona, on ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima Allí és on es convertí en un mecànic experimentat, que voldrà independitzar-se i fabricar el seu propi producte La producció industrial de Miquel Escuder correspon a tres etapes històriques diferents Són les següents 1862-1879  dedicació exclusiva a la fabricació de màquines de cosir 1879-1900  els motors de gas es convertiren en els principals productes…

Les fonts sobre la vida musical vienesa comencen a ser importants a partir del segle X Des d’aquesta centúria i fins al segle XIII, la música sacra visqué una època d’esplendor, especialment a Sant Esteve, principal parròquia de la ciutat Al segle XIII ja es troben documents de música sacra escrita en alemany, com el coral Christ ist erstanden 'El Crist ha ressuscitat', 1213 Parallelament a la música religiosa, està documentada l’existència de minnesänger , com Ulrich von Lichtenstein, Walter von der Vogelweide o Neidhart von Reuenthal Amb la caiguda de la dinastia dels Babenberg, el país…

Els components d’Els Setze Jutges, O Maspons, 1964 AOM Ens calen cançons d’ara és el títol del text que es reconeix com a primera expressió pública del futur moviment Aparegué el 1959 a “Germinabit”, predecessora de “Serra d’Or”, i el signava Lluís Serrahima, un dels futurs membres d’Els Setze Jutges El moment coincidia amb la gestació dels primers conjunts espanyols mimètics del pop anglosaxó, que començarien aviat a sonar a les emissores de ràdio i a les primeries de la televisió A l’origen d’aquest vast fenomen sociomusical hi ha diverses iniciatives disperses i un sentit pragmàtic que les…

Aquesta església és un dels exemplars més interessants de tota la comarca i un dels més destacats de Catalunya per la seva barreja d’elements preromànics i romànics Consta de tres naus, de les quals la central és més alta i la lateral sud només conserva el tram de llevant La capçalera, situada al sud-est, consisteix en tres absis, el central de planta gairebé quadrada i els dos laterals de planta de ferradura Una volta de canó ultrapassada cobreix l’absis central, i les dues absidioles tenen una volta esfèrica una mica aplanada La nau central té una coberta d’encavallades simples feta a…

La lenta assimilació de la modernitat en la pintura La producció pictòrica del cinc-cents a Catalunya endegà el camí cap a les noves propostes renaixentistes a partir, essencialment, de les aportacions d’artífexs de fora del país, als quals s’adheriren alguns pocs d’autòctons Cal tenir en compte no únicament les realitzacions dels tradicionals tallers catalans, sinó totes aquelles obres que es fan a Catalunya i que, com veurem, són deutores d’artistes, influències i models forans L’estatus itinerant de determinats creadors de l’època farà de les terres catalanes un centre de pas i de…

Situació Església, avui dia abandonada, que fou centre d’un antic priorat hospitaler ECSA - F Tur L’abandonada església de Sant Joan és als afores del poble de Montanyana, al peu del turó del castell Mapa 32-12 289 Situació 31TCG084706 S’hi arriba després d’un breu recorregut per un caminet que s’agafa a l’entrada del poble, just abans del pont, a la dreta JAA-MLIC-JBP Història L’església de Sant Joan de Montanyana fou centre d’un antic priorat hospitaler pertanyent a la comanda ribagorçana de Siscar Segons l’erudit Moner i de Siscar, amb anterioritat als hospitalers hi hagué installada una…

Música culta Les primeres manifestacions musicals de les quals es té notícia daten del final del segle XVIII i provenen dels centres penals establerts pels britànics Sembla que hi havia bandes militars que, a part de les seves tasques estrictament professionals, interpretaven música religiosa durant els oficis i música profana en balls i altres esdeveniments públics L’arribada de colons lliures cap als anys trenta del segle XIX començà a estructurar la societat australiana Aquests immigrants europeus portaren amb ells els seus gustos i costums socials i culturals Amb els anys anaren sorgint…

Bibliografia general Ainaud de Lasarte, J Gudiol, J Verrié, F P Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , Madrid, 1947 Ainaud de Lasarte, J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico Cataluña», dins Tierras de España , vol2, Madrid-Barcelona, 1978 Ainaud de Lasarte, J La Pintura Catalana De l’Esplendor del Gòtic al Barroc , Barcelona, 1990 Alcolea Gil, S «La pintura des de 1500 a 1850», dins DDAA Historia de la pintura en Cataluña , Madrid, 1957, pàg151-249 Alcolea Gil, S Cirlot, J E Gudiol Ricart, J Història de la pintura en Cataluña , Madrid, Tecnos, 1957 Badia Batalla, F…

Si la primera meitat del segle XIV està plena d’interrogants, la segona és encara un bosc verge i mancat d’ordre De fet, els canvis de classificació dels manuscrits d’aquesta centúria que s’han anat produint en les darreres dècades han contribuït a enriquir el moment d’introducció de l’italianisme i a fornir una imatge excellent d’aquesta etapa, però han deixat també un buit al seu darrere que enfosqueix considerablement el panorama posterior al 1348 Després de la pesta negra, emergeix documentalment la figura de Ramon Destorrents, ben atestada entre el 1351 i el 1362 Es tracta d’un pintor de…