Resultats de la cerca
Es mostren 536 resultats
txalaparta

Músics tocant la txalaparta
Amazur Txalaparta Taldea
Música
Instrument de percussió, típic del poble basc, consistent en uns quants taulons de fustes especials (vern, cirerer, pomera, etc.) col·locats horitzontalment sobre uns cistells i que hom percudeix amb uns pals.
El toquen dos txalapartariak mentre l’un marca el ritme binari, l’altre improvisa Antigament fou utilitzat per a transmetre notícies a distància el so arriba a una distància de 8 km
arbre
Transports
Cadascun dels pals rodons fixats en una nau més o menys perpendicularment a la quilla, destinats al sosteniment de les veles i les vergues, especialment el d’una embarcació de pesca.
pollacra barca
Transports
Vaixell de vela de tres pals (ultra el bauprès), el trinquet i el major de pollacra, és a dir, de dues peces i amb vergues, i el de mitjana de goleta.
Esglésies de l’Empordà anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Alt Empordà Agullana Santa Maria d’Agullana Santa Eugènia Santa Maria de l’Estrada Albanyà Sant Pere d’Albanyà Santa Maria del Fau Sant Cristòfol dels Horts Sant Feliu de Carbonils L’Armentera Sant Martí de l’Armentera Santa Cristina Avinyonet de Puigventós Sant Esteve d’Avinyonet Santa Eugènia Sant Joan Bàscara Sant Iscle de Bàscara Sant Miquel de Terrades Sant Nicolau de Calabuig Sant Feliu de Calabuig Sant Genís d’Orriols Biure d’Empordà Sant Esteve de Biure Boadella…
Arquitectura i urbanisme prehistòrics de Catalunya
De les coves a les cases Els primers homes que habitaren el territori que actualment és Catalunya eren caçadors i recollectors nòmades que, sempre a la recerca de nous recursos, canviaven periòdicament d’hàbitat al llarg de l’any Ocupaven els abrics rocosos i les coves que reunien millors condicions, i també espais oberts a l’aire lliure, sobretot les platges prop dels rius i del mar L’espai on s’installaven s’estructurava en zones de pas, d’esquarterament d’animals, de talla d’eines de pedra, per jeure-hi, per llençar-hi els rebutjos Ara fa uns 300000 anys l’home dominà el foc, i la llar es…
Castell de Fontanilles
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes del castell, amb un pany de mur, que permet de veure perfectament l’aparell amb què fou construït F Baltà Les cases del poble de Fontanilles s’escampen, sense formar un nucli gaire ordenat ni compacte, per la carena i el vessant oriental d’un serrat, entre dos pujols separats per una minsa depressió Al cim del puig més septentrional hi ha l’església parroquial de Sant Martí El turó situat vers migdia és anomenat el Castell o, més correntment, el Castellot pels habitants de la rodalia El camí que hi puja s’anomena “carrer del Castell” Al seu damunt uns…
Castell d’Alcoletge
Art romànic
Situació Restes del mur perimetral de la fortalesa en el sector oest ECSA-JI Rodríguez Les restes del castell són al capdamunt del tossal dels Morts, el punt més alt de la població d’Alcoletge 229 m de cota màxima El topònim recorda que en aquest indret hi hagué el cementiri de la població des del final del segle XVIII o l’inici del XIX fins al començament del segle XX Mapa 32-15 388 Situació 31TCG079135 Per a arribar-hi, des de la carretera C-1313, cal agafar el desviament que mena al poble Pel costat nord de l’església parroquial puja un carrer que condueix a l’esmentat tossal, a ponent del…
Xina 2011
Estat
El districte econòmic de Hong Kong és un dels puntals de l’economia xinesa, que el 2011 va esdevenir la segona del món per darrere dels Estats Units d’Amèrica © Hong Kong Trade Development Council Les elevades taxes de creixement dels anys anteriors van convertir la República Popular de la Xina en la segona economia mundial al principi de l’any, per davant del Japó i només per darrere dels Estats Units No obstant això, el país va continuar arrossegant els problemes lligats a l’escalfament excessiu de l’economia i l’elevada inflació, dos desafiaments que van marcar les prioritats de la…
junc
Transports
Embarcació de fusta, de quilla plana i ampla, amb una gran capacitat de càrrega, proveïda generalment de tres pals i d’un de petit, a proa, que fa les funcions del bauprès.
Hissa veles quadres, especials, reforçades transversalment amb canyes És emprada a les mars xineses per a la navegació de cabotatge
galiassa
Transports
Nau de guerra més grossa que la galera, amb una sola coberta, que arborava tres pals amb veles llatines i que duia fins a trenta-dos remers per banda i vuit canons.
Construïda per primera vegada al s XV amb la finalitat de superar la potència d’artilleria de les galeres, tingué la màxima difusió durant el s XVI, però per la seva feixuguesa fou ràpidament superada per naus més ràpides i amb més capacitat de maniobra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina