Resultats de la cerca
Es mostren 476 resultats
Requesens

Armes dels Requesens
Llinatge de mercaders i ciutadans que hom troba establerts (1272) a Tarragona i que assoliren el grau de cavallers a la segona meitat del segle XIV i el de nobles el 1458.
Els Requesens La seva influència i enlairament polítics es degueren a la vinculació que tingueren amb el càrrec de governador general de Catalunya i especialment al fet d’haver-se posat al costat de Joan II en la guerra civil del 1462 Llur vinculació amb el llinatge homònim de cavallers, que hom troba a la ciutat de Girona el 1181 Arnau de Requesens i amb el castell de Requesens, no ha pogut ésser establerta L’esmentat Arnau fóra avi dels possibles germans Guillem i Arnau de Requesens Guillem de Requesens mort després del 1262, senyor del castell de Requesens, es casà amb una pubilla del…
Jeroni Pau
Filosofia
Història
Humanista i hel·lenista, que signà les seves obres com a Hieronymus Paulus Barcinonensis.
Vida i obra Fill de Jaume Pau, jurista i conseller de Joan II, i Elisabet Coll, sembla que tingué almenys quatre germans, un dels quals, Dionís, ciutadà honrat i conseller de Barcelona, gaudí d’una considerable rellevància política Membre d’una família de juristes i metges, el seu avi fou Pere Pau, metge de gran prestigi La data de naixement de Jeroni Pau no es coneix amb exactitud i generalment s’havia acceptat situar-la entorn del 1440, potser per tal d’apropar-lo en edat al seu cosí Pere Miquel Carbonell, amb qui compartí les afeccions La data proposada per MA Vilallonga es…
, ,
Francesc Tarafa i Savall
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia catalana
Cristianisme
Història
Historiador i arxiver.
Vida i obra Fill de Jaume Tarafa, mercader de Granollers, i Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui, fou el sisè de set germans El 1523 fou beneficiat de l’església de Sant Esteve de Granollers L’any següent fou ordenat de diaca, i el 1526 esdevingué beneficiat de la catedral de Barcelona El 1532 ja era arxiver de la catedral, d’on el 1543 esdevingué canonge Fou prior comendatari de Santa Maria de Manlleu 1544-56 El 1540 anà a Roma, i els anys 1545 i 1551 hi tornà com a representant del capítol barceloní Durant la darrera estada a Roma 1555-56, motivada molt probablement per…
, ,
Àngela de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada
Història
Filla de Joana de Montcada i de Jofré de Borja-Llançol de Romaní, baró de Vilallonga (nebot, per part de mare, d’Alexandre VI).
Àngela fou promesa el 1500 al futur duc d’Urbino, Francesco della Rovere nebot del futur papa Juli II, però el matrimoni no s’arribà a celebrar Passà a Ferrara com a dama de Lucrècia de Borja, i són ben coneguts els violents i tràgics amors que sentiren per Àngela els dos cunyats de Lucrècia, Hipòlit i Juli d’Este El 1506 Àngela es casà amb Alessandro Pio di Savoia, senyor de Sassuolo
Vilallobent
Poble
Poble (1.170 m alt.) del municipi de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), situat al raiguer, prop de la confluència del riu de Vilallonga amb la Llavanera.
L’església parroquial Sant Andreu, d’origen romànic, conserva un retaule gòtic al segle XV El lloc és esmentat ja el 839 al segle XIV era possessió del monestir de Cuixà, però al segle XVII era lloc reial Fou municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble i antic terme d'Age, amb el mas Florença
Ruscino
Historiografia catalana
Revista d’història i arqueologia, principalment de la Catalunya del Nord, en francès, apareguda a Perpinyà entre el 1911 i el 1926 amb el subtítol Revue d’histoire et d’archéologie du Roussillon et des autres pays catalans; fou fundada i dirigida per Pere Vidal, historiador i bibliotecari de Perpinyà.
Desenvolupament enciclopèdic Malgrat pretendre una periodicitat trimestral, es mantingué de manera irregular, amb la publicació d’un sol número anual durant la Primera Guerra Mundial i, després, dos 1920-26 El 1914 núm 4, fasc 3 esdevingué l’òrgan de la Société d’Archéologie et d’Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane creada per l’historiador Enric Aragon, director de la revista a partir del 1920 Vidal i Aragon en foren els principals redactors, amb la realització de treballs originals o mitjançant la publicació anotada de nombrosos documents d’arxius Revista eminentment històrica,…
Ramon Amigó i Anglès
Historiografia catalana
Escriptor.
En articles d’opinió, divulgació i crítica bibliogràfica ha emprat l’acròstic Ogima Selga Autodidacte format sota les directrius dels noucentistes reusencs Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna —amb els quals és coautor de la tercera edició de la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena 1960—, practicà l’excursionisme i participà en activitats de redreçament cultural Ha presidit l’Associació Excursionista de Reus, el Centre de Lectura de Reus i l’Associació d’Estudis Reusencs i, a més, ha estat vicepresident i un dels fundadors de la Societat d’Onomàstica Ha rebut el Premi…
Sant Pere del Vilar (Clairà)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església de Sant Pere del Vilar, que en els seus orígens fou un priorat de la Grassa ECSA - A Roura És situada a l’oest del poble de Clairà, a la riba esquerra de l’Aglí, a uns 2 km de Clairà vers l’antic lloc de Peracalç Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 45” N - Long 2° 55’ 54,6” E Per arribar-hi, cal prendre la carretera que comença prop del dipòsit d’aigua de la població PP Història El lloc del Vilar i la seva església són esmentats per primera vegada l’any 951, en la butlla per la qual el papa Agapet II confirmà al monestir de Santa Maria de la Grassa, del…
Laura Borràs i Castanyer

Laura Borràs i Castanyer
Literatura catalana
Política
Historiadora de la literatura i política.
Llicenciada en filologia catalana a la Universitat de Barcelona 1993, el 1997 es doctorà en filologia romànica amb la tesi titulada Formes de la follia a l’Edat Mitjana Estudi comparatiu de textos medievals i representacions iconogràfiques Professora del departament de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona 1998-2013, en aquesta institució ocupà també el càrrec de directora acadèmica del màster de Literatura en l’Era Digital 2012-13 Fou també professora dels Estudis d’Humanitats i Filologia 1999-2007 i Llengües i Cultures 2007-09 de la Universitat…
,
Granyanella

Detall d’un arc medieval que cobreix un carrer, a la Granyanella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra, al límit amb l’Urgell.
Situació i presentació El terme municipal de Granyanella 24,35 km 2 , situat a l’extrem SW de la comarca, a mig camí entre Cervera E i Tàrrega W, de la comarca de l’Urgell, municipis amb els quals confronta a banda i banda al N limita amb els Plans de Sió i al S amb Granyena de Segarra El terme es troba al revers del primer coster dels que componen l’altiplà segarrenc, on les calcàries oligocèniques originen un relleu planer 450-550 m alt, i el seu territori és travessat pel riu d’Ondara, que ha erosionat els sediments margosos que formen el seu sòl i ha creat un engorjat d’alguns quilòmetres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina