Situació
Façana de ponent de l’església de Sant Pere del Vilar, que en els seus orígens fou un priorat de la Grassa.
ECSA - A. Roura
És situada a l’oest del poble de Clairà, a la riba esquerra de l’Aglí, a uns 2 km de Clairà vers l’antic lloc de Peracalç.
Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 45’ 45” N - Long. 2° 55’ 54,6” E.
Per arribar-hi, cal prendre la carretera que comença prop del dipòsit d’aigua de la població. (PP)
Història
El lloc del Vilar i la seva església són esmentats per primera vegada l’any 951, en la butlla per la qual el papa Agapet II confirmà al monestir de Santa Maria de la Grassa, del Carcassès, les seves propietats, algunes de les quals es trobaven al Rosselló. L’indret és esmentat de nou el 1140 com el vilario de Salanca, i el 1193 es té coneixença que hi ha fundat en la seva església un priorat, el prioratus Sancti Petri de Vilario, segons la làpida funerària del prior Berenguer, que morí aquell any.
L’origen d’aquest priorat és confús, sobretot perquè a vegades se’l confon amb el de Santa Maria del Vilar (Vilallonga dels Monts), la pabordia filial del priorat de Lledó (Alt Empordà).
Sembla que inicialment era benedictí i filial de la Grassa, però molt aviat es va secularitzar i des del 1338, com a mínim, el títol prioral va passar al rector o responsable de la parròquia de Sant Vicenç de Clairà i Sant Pere del Vilar quedà com a simple església.
L’església del Vilar, com a capella o ermita, rebia donacions i constava amb culte fins a la Revolució Francesa. El 1817 fou reoberta i subsistí amb caràcter de santuari fins al segle actual. El títol prioral del Vilar, que es passaven els rectors de Clairà, es perdé entorn del 1410. (APF)
Església
Absis d’aquesta església sobrealçada i modificada.
ECSA - A. Roura
És una església romànica, datable al segle XI, de nau única capçada a llevant per un absis semicircular, que com la nau ha estat sobrealçat.
La porta, molt alterada, s’obre a la façana de ponent, on hi ha una finestra de doble esqueixada, com la que també s’obre al centre de l’absis, actualment arran de terra.
L’aparell és de còdols disposats en filades uniformes, amb carreus treballats en la formació de les finestres, seguint unes tècniques pròpies de la construcció rossellonesa a partir del segle XI.
Mig enterrada per l’al·luvionament del riu, ha estat recentment desfigurada per una mala restauració a base de ciment. (PP)
Epigrafia
En la llinda de la porta de l’antiga església prioral hi havia encastada la làpida funerària, avui desapareguda, del primer prior del qual es té constància, Berenguer. El text era gravat en el marc de la pedra, entorn d’un personatge en baix relleu que portava una túnica fins a mitja cama. L’epitafi va ser llegit per L. de Bonnefoy al segle passat i diu així:
ANNO M C XC III CHRISTI INCARNACIONIS
VII KALENDAS ...BRIS OBIIT BERENGARIUS PRIOR
SANCTI PETRI DE VILARIO
ORAT[e]... ME FRATES
Que traduït vol dir:
“L’any 1193 de l’encarnació de Crist, el 7 de les calendes de..., morí Berenguer, prior de Sant Pere del Vilar. Pregueu (per) mi, germans.” (PP)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 301-302
- Cazes, 1990, pàg. 27.
Bibliografia sobre l’epigrafia
- Bonnefoy, 1856-63, pàg. 123
- Corpus des inscriptions..., 1986, pàg. 151.