Resultats de la cerca

Amic i visir del també poeta al-Mu'tamid de Sevilla Governà Silves 1069 en nom de la taifa abbadita i collaborà en l’annexió de Múrcia 1078 Va rompre les relacions amb al-Mu'tamid i s’independitzà a Múrcia, des d’on cercà l’aliança amb Abū Bakr ibn Abd al-'Azīz de València Rebutjat per aquest, arengà el poble incitant-lo a la revolta No tingué èxit i cercà, infructuosament, refugi prop d’Alfons VI de Castella Mentre intentava de guanyar-se l’amistat dels Banū Ḥud de Saragossa, llavors senyors de Dénia, fou fet presoner Al-Mu'tamid el comprà i l’assassinà Són molt famosos els seus…

Durant el govern de Maḥmūd assolí la màxima esplendor amb l’anexió del Panjab, que assentà les bases per a la futura penetració musulmana a l’Índia Des de mitjan segle XII els gaznèvides hagueren d’afrontar els nous poders veïns gúrides i ogúzides l’últim soldà fou mort ~1190 pel gúrida Mu'īzz al-Dīn Soldans gaznèvides Abū Manṣūr Sebüktigin 978-997 Ismāīl 997-998 Mahmūd 998-1030 Muaḥmmad 1030 i 1040-1041 Mas’ūd I 1030-1040 Mawdūd 1041-1048 Mas’ūd II 1048-1049 'Alī 1049 Abd al-Rashīd 1049-1052 Toghrīl usurpador 1052 Farrukhzād 1052-1059 Ibrāhim 1059-1099 Mas’ūd III 1099-1015…

De família no omeia, ‘Alī era senyor de Ceuta i de Tànger El partit eslau de Còrdova, capitanejat per Ḥayrān, l’atragué a fi de destronar el califa berber Sulaymān i de restaurar Hišām II, del qual pretenia ésser l’hereu Després de prendre Màlaga es dirigí a la capital, on entrà el 1016 Semblant-li segura la mort de Hišām II, es proclamà califa i instaurà un règim tolerant fins que una coalició, formada per Muǧāhid de Dénia, Hayrān, el rei de Saragossa i el comte Ramon Borrell de Barcelona, li suscità un nou adversari, ‘Abd al-Raḥān IV Fou finalment assassinat i el succeí el seu germà al-…

Al final del segle X dominava la regió la família berber dels Banū Razīn, que li donaren el nom La taifa es formà amb Huḏayl ibn Halaf ibn Razīn 1012-45 El Cid la feu tributària ~1069 en lluita amb ‘Abd al-Malik ibn Huḏayl 1043-1103, que, però, més tard li infligí una derrota i en quedà ferit Això no obstant, el seu fill Yaḥyā, el 1104 fou deposat pels almoràvits que dominaven València La ràpida decadència almoràvit davant els almohades feu que, tot i la subjecció, Albarrasí continués mantenint una certa personalitat política A la segona meitat del segle XII depenia encara d’Ibn…

Conquerí Còrdova 1091 i, des de València, s’annexà la taifa de Saragossa 1110 Sembla que formà part de l’exèrcit comandat per ibn ‘Ā'iša que fou derrotat pels catalans al congost de Martorell 1114

Exercien la milícia, oficis de palau i àdhuc càrrecs lucratius N'hi hagué d’origen català

Inspirada en doctrines de moral elevada, els seus seguidors pertanyen al món musulmà sunnita

De la família dels Banū Qasī , fou nomenat valí de Tudela per ‘Abd al-Raḥmān II i lluità contra Sunifred I, comte d’Urgell-Cerdanya Aliat amb el seu sogre Ènnec de Pamplona i amb el seu germà uterí Fortun Iñíguez, s’enfrontà amb Còrdova Malgrat la derrota 843, continuà com a valí i participà en les lluites contra els normands 843 Es declarà independent 847 fins al nomenament de Muḥammad I 852, en nom del qual comandà l’exèrcit que saquejà Barcelona 856 i prengué el castell de Tàrrega Fou atacat per Ordoni I d’Astúries a la fortalesa que es construí a Albelda 859, origen de la…

A partir de la reforma del califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān, els seus tipus esdevingueren totalment epigràfics i el seu pes es reduí de 3,98 g a 2,97 g A la península Ibèrica hom baté dírhams des de l’any 722 En el període dels regnes de taifes, el dírham deixà d’ésser d’argent de bona llei per a ésser de billó o, fins i tot, de coure Als Països Catalans en bateren les taifes de Tortosa, Lleida, València, Mallorca-Dénia i Alpont En temps dels almoràvits, la moneda d’argent fou el quirat, però els almohades restabliren el dírham amb un pes proper a 1,5 g i de forma quadrada N’encunyaren els…

Fill de Ramir i de la navarresa Urraca S'aixecà contra el seu germà Ordoni II 935, però no aconseguí el tron fins a la mort d’aquest 955 Fou vençut 965 per les tropes d’'Abd al-Raḥmān III, dirigides per Aḥmad ibn Yala, i deposat 958 pels magnats del regne i pel comte Ferran González de Castella, que elegiren rei el seu cosí Ordoni IV, però amb el suport de navarresos i sarraïns recuperà el tron 960 Pactà després una aliança anticordovesa amb el seu oncle Garcia III de Pamplona i els comtes de Castella i de Barcelona, però fou derrotat per al-Ḥakam a San Esteban de Gormaz 963,…