Resultats de la cerca
Es mostren 1043 resultats
Les vies respiratòries
Anatomia humana
La major part de l’aparell respiratori es compon de les vies respiratòries o vies aèries , les estructures per on circula i es condiciona l’aire procedent de l’exterior fins que ateny els pulmons Des del punt de vista anatòmic, les vies respiratòries es divideixen tradicionalment en superiors i inferiors Les vies respiratòries superiors són les estructures que actuen com a porta d’entrada de l’aire dins l’organisme a més, aquests òrgans es troben en comunicació directa amb la part superior de la via digestiva, amb la qual fins i tot comparteixen alguna estructura Les vies…
sinergistina
Farmàcia
Nom genèric d’un grup d’antibiòtics aïllats de soques de Streptomyces sp, que són constituïts per diverses fraccions que actuen en sinergisme.
Els dos productes més importants d’aquesta família són la virginiamicina , antibiòtic que és una barreja de dos components, el factor M 1 i el S , i la pristinamicina , antibiòtic que és una barreja de tres, denominats I A , I B , I C produïda per Streptomyces pristinaespiralis Aquests antibiòtics són emprats en el guariment de les infeccions estafilocòcciques
sensibilitat exteroceptiva
Biologia
Conjunt de sensacions recollides per mitjà de les terminacions nervioses situades a la perifèria (pell i mucoses), que actuen com a receptors sensitius.
Pot ésser general sensacions tàctils, de pressió, dolor o temperatura o especial sensacions auditives, visuals i olfactòries
cercle de Mohr
Tecnologia
Mètode gràfic que permet de calcular, en un punt determinat, l’esforç normal (de tracció o de compressió) i l’esforç tallant que actuen sobre un element de superfície d’inclinació arbitrària, si hom coneix l’esforç normal i l’esforç tallant que actuen sobre dos elements de superfície ortogonals.
En particular, serveix per a determinar els esforços principals , és a dir, els valors màxim i mínim de l’esforç normal, i les direccions de les superfícies que els suporten, a les quals correspon un valor nul de l’esforç tallant Les superfícies en què el valor de l’esforç tallant és màxim formen un angle de 45° amb les anteriors els valors numèrics d’aquests esforços tallants màxims són calculats també gràficament mitjançant el cercel de Mohr
Les cèl·lules immunitàries
Anatomia humana
Fisiologia humana
S’anomenen cèllules immunitàries totes les que participen d’una manera o d’una altra en els mecanismes de defensa orgànica, ja sigui reconeixent els agents agressors i originant diverses reaccions humorals o bé actuant directament en la destrucció dels microbis Bàsicament, totes aquestes cèllules són cèllules sanguínies, els anomenats glòbuls blancs o leucòcits , per bé que no solament es troben en l’espai intravascular sinó que també accedeixen pràcticament a tots els teixits de l’organisme fins i tot algunes cèllules immunitàries romanen en teixits específics, com per exemple la pell, i hom…
art de ròssec

art de ròssec Art de bou
Pesca
Qualsevol dels arts d’encalç en forma d’embut que, arrossegats pel fons de la mar, capturen tots els animals que troben al pas i que retenen en la part final.
Els arts de ròssec de fons, els més moderns, són constituïts per un gran embut i dues peces de xarxa, una a cada banda, anomenades cames o bandes , les quals s’uneixen al cable d’arrossegament mitjançant una petita barra travessera anomenada caló La part davantera de l’embut o gola és formada per les peces de xarxa anomenades caçarets després ve la mànega o peça de tres, el goleró , que és la part més estreta i on es realitza una certa succió, i finalment el cop Per sobre i per sota de l’embut, des de la gola fins al goleró, hi ha unes peces especials, anomenades fisqueta i fisca ,…
treball

Esquema del treball
© Fototeca.cat
Física
Efecte d’una força en tant que venç una resistència i, per tant, es produeix un desplaçament del seu punt d’aplicació.
Hom el mesura pel producte de la força pel camí recorregut en la seva direcció Donada una força F que actua sobre un punt material mentre aquest es desplaça de la posició A a la posició B al llarg d’una trajectòria T, hom defineix matemàticament el treball W mitjançant l’expressió W = ∫ B A F d l En el cas d’una força F constant i una trajectòria rectilínia, el treball es redueix a W = F AB En el sistema internacional d’unitats SI, la unitat de treball és el joule J en el sistema CGS, la unitat és l' erg 10 - 7 J, i en el sistema tècnic o terrestre, el quilogràmetre kgm, que val 9,81 J En…
química combinatòria
Química
Tecnologia enfocada a la síntesi simultània de noves molècules i a l’examen ràpid de les seves propietats, útil en el desenvolupament de nous productes químics i farmacèutics.
Aprofita les possibilitats que proporcionen els ordinadors per a obtenir ràpidament la producció de tots els composts possibles amb propietats funcionals predeterminades, a partir d’un conjunt bàsic definit de components químics Es basa en dues premisses la primera, que la probabilitat de trobar una nova molècula per tempteig aleatori és proporcional al nombre de llocs on es busca i la segona, que la generació simultània d’un nombre elevat de molècules proporciona molts llocs on buscar Els procediments tradicionals de síntesi de passos són substituïts per estratègies de disseny de processos…
La Nova Cançó
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1976, Documental, 85 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Profilmes Josep Anton Pérez Giner, Barcelona GUIÓ Àngel Casas, FBellmunt FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Maricel Bautista SO Josep Nogueira ESTRENA Barcelona, 14061976, Madrid, 18111976 Sinopsi Reportatge sobre el moviment de la Nova Cançó, en què s’alternen les entrevistes realitzades per Àngel Casas, amb actuacions dels seus membres Entre les persones entrevistades figuren Jaume Perich, Manuel Vázquez Montalbán, Jordi Pujol, Joan de Sagarra, Josep Maria Espinàs, Joan Miró, Francesc Candel, Salvador Espriu, Joan Fuster, Carles Rexach…
condensació
Física
Pas d’una substància de l’estat de vapor a un estat condensat, és a dir, a l’estat líquid o al sòlid; en el primer cas, és la transició contrària a la vaporització
i, en el segon, ho és de la sublimació
.
La condensació pot ésser causada per compressió o per refredament, i en ambdós casos el vapor allibera calor, que és anomenada calor latent de condensació La condensació pot produir-se sobre una superfície més freda que el vapor en qüestió, i s’esdevé quan la pressió del vapor és més gran que la pressió de vapor saturant de les fases líquida o sòlida de la substància a la temperatura de la superfície sobre la qual es produeix la condensació La condensació sobre una superfície pot produir-se de dues maneres D’una banda, en la condensació en pellícula es forma sobre la superfície freda una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina