Resultats de la cerca
Es mostren 844 resultats
paremiògraf | paremiògrafa
Literatura
Persona que recull proverbis.
Bé que el terme apareix a l’edat d’Adrià, hom creu que diversos reculls de proverbis foren fets a Grècia vers la fi del s IV aC els anomenats proverbis de Menandre i constituïren objecte d’estudi per a Aristòtil Després seguiren els gramàtics, altres filòsofs i erudits, els quals, amb els reculls de Zenobi, els Proverbis Alexandrins del Pseudo-Plutarc, etc , formaren el Corpus paroemiographorum , base de la tradició medieval Els lexicògrafs de l’últim període de la cultura bizantina Gregori de Xipre, Màximos Planudes, etc adaptaren els proverbis a l’exegesi teològica, canviant…
Saül Cofiño Arena

Saül Cofiño Arena
Arxiu S. Cofiño
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en gimnàstica artística.
Desenvolupà la major part de la seva carrera al CG Covadonga de Gijón En els Campionats d’Espanya del 1999 guanyà tres títols general, terra i salt, una plata cavall amb arcs i un bronze barra en els del 2002 fou campió en l’exercici de barra, subcampió en la general i salt, i bronze en cavall amb arcs Formà part de l’equip espanyol que guanyà el bronze per equips en els Jocs Mediterranis 2001 Participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 amb la selecció espanyola, i fou present en tres Campionats del Món 1999, 2001, 2002 Una lesió al colze l’any 2003 precipità la seva retirada l…
Guillem Ramon de Vic i de Vallterra
Cristianisme
Bisbe i cardenal.
Era protonotari apostòlic, i el 1517 fou creat cardenal pel papa Lleó X, pels mèrits del seu germà Jeroni, que fou ambaixador de Roma El 1518 rebé en comenda el bisbat de Cefalù Sicília, que mantingué fins poc abans de morir, i el 1519 fou nomenat coadjutor, amb dret a successió, de l’ancià bisbe de Barcelona Martín García, el qual succeí com a residencial el 1521 Malgrat tot, no residí a Barcelona, sinó a Roma, on rebé cartes del rei Carles I recomanant-li ambaixadors i clergues Intervingué activament en els conclaves en què s’elegí Adrià VI i Climent VII, per fer triomfar la…
Santa Madrona de Palau (Sant Andreu de la Barca)
Art romànic
El lloc de Palau, al peu de la costa de la Dama, que era del terme de Castellví de Rosanes i de la parròquia de Sant Andreu de la Barca, és documentat el 1110 Els Castellví hi tenien com a feudataris els Palau Sembla que al segle XIII hi havia una torre que protegia, per la rereguarda, el camí d’accés al castell de Castellví de Rosanes El 1508 s’esmenta la capella solitària de Santa Madrona de Palau El 1882 s’enderrocà aquesta capella, que tenia les parets de tàpia i la volta esberlada i es reedificà La imatge que hi havia aleshores es traslladà a la parròquia Al lloc es trobaren unes…
Hidroelèctrica de Catalunya
Economia
Empresa creada a Barcelona el 1946 en adquirir els actius elèctrics de la Catalana de Gas i Electricitat.
Té centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera —Campó, Argoné, Seira—, de la Noguera Pallaresa —Espot, Lladres, Sant Maurici, Esterri, Unarri, Torrassa— i del Ter —Sau, Susqueda i Pasteral I— A través de Tèrmiques del Besòs SA 50% participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix Té el 23% d’Hispanofrancesa d’Energia Nuclear —Hifrensa— amb central a Vandellòs i intervé igualment a la central nuclear de Vandellòs II Estava estretament vinculada a Catalana de Gas i Electricitat i al Banco Urquijo, fins que el 1984, i com a conseqüència d’un fort endeutament, el seu…
Enric Fernández i Gual
Cinematografia
Periodista i crític.
Vida Era nebot d’Adrià Gual Com a crític signà Enric F Gual i publicà en el setmanari "Gràcia – Rambles" 1934 i a les revistes "Art" 1934-35 i "Espectáculo" 1936 També fou un membre destacat del FAD 1935 Després de la guerra civil, s’exilià amb el seu fill Pere Fernández i Miret, primer a França i després a Mèxic, i es naturalitzà mexicà Allí fou conferenciant, professor i crític d’art en diaris i revistes a "Quaderns de l’exili" escriví dos articles sobre el cinema a Catalunya i les possibilitats d’un cinema català el 1945, i publicà catàlegs i monografies de pintors a l’…
legió
Història
En l’antiga Roma, cos principal de tropes.
Al s IV aC era formada per 30 maniples manipulares , amb dues centúries de 60 homes cadascuna, més els vèlits velites, infanteria lleugera 300 genets repartits en 10 esquadrons o turmes turmae en total, uns 4 200 homes La legió es desplegava en forma de tauler d’escacs al primer rengle, els hastats hastati , els soldats més joves, després, els prínceps principes , veterans, i finalment, els triaris triarii , legionaris més vells Mari amplià els efectius fins a 6 000 homes i substituí, com a unitat tàctica, el maniple per la cohort, formada per tres maniples deu cohorts i 1 000 genets…
Club Piragüisme Salt-Ter

Joaquim Fontané Masó, del Club Piragüisme Salt-Ter
Club Piragüisme Salt-Ter
Altres esports nàutics
Club de piragüisme de Salt.
Fundat al desembre del 1996 per Joaquim Fontané Massachs, promociona i practica el piragüisme, principalment l’especialitat d’aigües braves Disposa d’un equip de competició de piragüisme, d’una secció de ràfting i, des de l’any 2000, d’una escola de piragüisme Guanyà el Campionat d’Espanya i la Copa d’Espanya d’estil lliure cinc anys consecutius 2006-10 Ha organitzat diferents proves de la Copa d’Espanya d’estil lliure i del Campionat de Catalunya També organitza el Descens integral del riu Ter, el Descens popular amb piragua pel Ter – Memorial Francesc Ferrer i la Koncentració d’Aigües…
Club Atletisme Canaletes-Sant Martí

L’atleta Alba Boronat, del Club Atletisme Canaletes-Sant Martí
Club Atletisme Canaletes-Sant Martí
Atletisme
Club d’atletisme del districte de Sant Martí de Barcelona.
Fundat l’any 2002 per un grup de persones que havien estat vinculades al Club Esportiu Canaletes, club fundat al barri del Poblenou el 1978, sota l’impuls dels germans Lluís i Ramon Bertran Després d’entrenar-se al camp de la Pegaso, als camps de futbol de Sant Adrià, al vell Estadi Olímpic i al Serrahima, el club va condicionar un terreny de sauló on posteriorment s’installà la zona esportiva de la Mar Bella amb motiu dels Jocs Olímpics Tot i la precarietat de les installacions, el club creà una escola d’atletisme que donà els seus fruits i arribà a la primera categoria de la…
dinastia antonina
Història
Dinastia d’emperadors romans que començà amb Nerva (96) i acabà amb Còmmode (192).
No havent-hi normes clares per a definir la successió dels emperadors, els antonins resolgueren el problema pel sistema de l’adopció, de manera que cada emperador assegurà el seu successor generalment un fill adoptiu sense trasbalsos Aconseguiren més d’un segle de pau, que fou aprofitada per a intensificar el procés de romanització de les províncies, i la unificació del dret i de l’administració Les guerres foren sempre exteriors, ofensives, com el cas de la conquesta de la Dàcia per Trajà, o defensives, com les de Marc Aureli enfront dels germànics, dels britans o dels perses Una bona part…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina