Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
Andrzej Żuławski
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic polonès.
Format a França, fou ajudant d’ A Wajda És autor d’una obra melodramàtica i barroca amb una important presència de la ciència-ficció, iniciada a Polònia amb Trzeciej części nocy ‘La tercera part de la nit’, 1971 Després de la censura de la seva segona pellícula, Diabeł ‘El diable’, 1972, rodà les seves següents produccions sobretot a l’Estat francès L’important c’est d’aimer 1974, Possession 1980, La femme publique 1984 i L'amour braque 1985 En 1975-77 tornà a Polònia per dirigir Na srebrnym globie 'En el globus d'argent', adaptació al cinema de la novella homònima del seu avi…
Galli
Família d’artistes italians coneguda amb el sobrenom de Bibiena.
En fou el fundador el pintor Giovanni Maria Galli Bibbiena 1625 — 1665, seguidor de Francesco Albani Foren fills seus Ferdinando Galli i Francesco Galli 1659 — 1739, arquitecte dels teatres Filarmonico de Verona i Alibert de Roma i actiu també a Àustria i a Alemanya Fills de Ferdinando foren Giovanni Maria Galli , actiu a Praga 1749-69, i Alessandro Galli Parma 1687 — 1769, que treballà a Barcelona amb el seu pare i projectà el cadafal erigit a Santa Maria del Mar amb motiu dels funerals de l’emperador Josep I d’Àustria a Mannheim emprengué la construcció del palau…
Benno Besson

Benno Besson
© ErlingMandelmann.ch
Teatre
Nom pel qual fou conegut el director teatral suís René Benjamin Besson.
Estudià filologia romànica i anglesa, a més de direcció teatral, i treballà com a traductor i ajudant de direcció El 1947 conegué personalment Bertolt Brecht , sota la protecció del qual anà a l’antiga República Democràtica Alemanya Nacionalitzat, el 1949 ingressà al Berliner Ensemble Tingueren un gran ressò els seus muntatges de Der gute Mensch von Sezuan i Die Targe der Commune , de Brecht, i de Volpone , de Ben Jonson El 1958 abandonà el Berliner Amb el Deutsches Theater de Berlín dirigí La pau , d’Aristòfanes, en versió de Peter Hacks, Els dos cavallers de Verona , de Shakespeare, Tartuf…
José Serebrier
Música
Compositor i director uruguaià.
Començà els seus estudis l’any 1947 amb J Fabbri i posteriorment ingressà a l’Escuela Municipal de Música de Montevideo, on estudià amb M Pritsch i V Ascone Més tard S Bourdillon i G Santórsola esdevingueren els seus mestres També fou alumne de C Estrada al Conservatorio de Montevideo El 1956 viatjà als EUA, on estudià composició amb V Giannini i A Copland a l’Institut Curtis de Filadèlfia 1958, direcció orquestral amb A Dorati a Minneapolis 1958-60 i direcció amb P Monteux a Maine Fou director de l’Orquestra Simfònica d’Utica 1960-62, ajudant de director de l’Orquestra Simfònica…
José María Bakero Escudero
Futbol
Futbolista i entrenador.
Es formà a les categories inferiors de la Real Sociedad Debutà a primera divisió la temporada 1980-81 i guanyà dues Lligues 1981, 1982, la Copa del Rei 1987 i la Supercopa d’Espanya 1988 El 1988 fou traspassat al Futbol Club Barcelona, on començà com a davanter centre i després passà a migcampista Formà part de l’anomenat Dream Team , que fou campió de Lliga quatre temporades seguides 1991-94, de la Recopa 1989, de la Copa del Rei 1990 i de la Copa d’Europa 1992 En aquesta última competició marcà un gol decisiu a Kaiserslautern També guanyà la Supercopa d’Europa 1992 i quatre Supercopes d’…
Joan Lluís Oliver i Hernández
Cinematografia
Muntador.
Vida Durant la dècada del 1940 s’inicià com a ajudant de muntatge, principalment a la productora Emisora Films A partir del 1948 fou successivament contractat pels estudis de doblatge Fono Barcelona, per la productora Estela Films i la nova empresa d’Ignasi F Iquino, on debutà com a muntador en cap amb Camino cortado 1955 Després treballà amb Antonio Santillán Cuatro en la frontera , 1956-57 Antoni Momplet Julia y el celacanto , 1959 Josep Maria Forn Pena de muerte , 1961 i Los culpables , 1962 Francesc Rovira i Beleta Los atracadores , 1961 Armand Moreno Maria Rosa , 1964 i…
Judit Colell i Pallarès
Cinematografia
Directora.
Vida Es llicencià en història de l’art i obtingué el Certificate in Film a la Universitat de Nova York Produí diversos curts com Biorxa 1994, Lydia Zimmermann fou secretària de rodatge, ajudant de producció i de direcció, respectivament, en És quan dormo que hi veig clar 1986-88, Jordi Cadena i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Realitzà quatre curts Clara Foc 1992 The Professional 1993 Dear Mother 1993 i Escrito en la piel 1994 i l’episodi "Vista" del film collectiu El domini dels sentits 1996 El seu primer llarg fou Dones Nosotras , 2000, amb guió del seu company…
Victorio Aguado Candela
Cinematografia
Periodista i director.
Vida Des del 1941 collaborà com a crític cinematogràfic, teatral i literari en publicacions com "Radiocinema", "Solidaridad Nacional", "La Familia", "Verdad", "Cine-Arte" 1933-35, "Imágenes" 1945-61, "Espectáculos" 1953 i "Albatros", i també en emissores de ràdio Com a representant de la premsa barcelonina participà en dues convocatòries del Certamen Hispanoamericano de Cinematografía 1948 i 1950 Corresponsal del diari romà "Il Momento" i redactor cinematogràfic de l’Enciclopedia Espasa-Calpe, és autor de l’assaig Reflejos del cine 1953 Fou coguionista de Vida en sombras 1947-48, Llorenç…
Josep Ulloa i Blancas
Cinematografia
Director.
Vida S’inicià com a actor teatral el 1954, i ja installat a Barcelona, el 1958 s’introduí al cinema com a meritori i secretari de rodatge Exercí d’ajudant de direcció en nombroses produccions com ara La alternativa 1962, José María Nunes, en què també feu de coguionista Llegar a más 1963, Jesús Fernández Santos Un rincón para querernos 1964 i El primer cuartel 1966, tots dos d’Ignasi F Iquino Tiempos de Chicago 1968, Julio Diamante La diligencia de los condenados 1970 i Una bala marcada 1971, tots dos de Joan Bosch Fou coguionista de Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe…
August Panyella i Gómez

Agustí Panyella i Gómez
© Família Panyella
Antropologia
Etnòleg.
Format com a prehistoriador, es decantà vers l’etnologia Fou secretari de l’Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya dirigit per Tomàs Carreras i Artau , del qual fou ajudant a la càtedra de sociologia de la Universitat de Barcelona Arran d’una expedició a Guinea Equatorial patrocinada per l’Instituto de Estudios Africanos 1948, en el qual hom li encomanà la secció d’etnologia, impulsà amb Carreras i Artau la creació del Museu Etnològic , del qual fou nomenat primer director 1949-88 Aquests anys en fou l’organitzador i principal impulsor, i el nodrí amb objectes recollits en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina