Resultats de la cerca

La producció de fitoalexines sembla ésser un efecte local, que permet a la planta de resistir alteracions derivades de la infecció per fongs patògens En alguns casos hom les associa a reaccions d’hipersensibilitat de les plantes Hom ha identificat més de 20 fitoalexines diferents, la majoria amb grups fenòlics dins la seva estructura Les més conegudes són la faseolina de la mongeta, la pisatina del pèsol, el safinol del safrà romí, l' orquinol dels botons de gos, la risitina de l’arròs, l' ipomearó del moniato i l' àcid vierònic de la favera

És autoritzat en fruiters, vinya, cereals, arròs, plantes d’horta excepte crucíferes, plataner i arbres ornamentals Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada durant l’època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat és de 15 dies en general i 30 dies en cítrics Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable, pols mullable o pols per a espargir i l’empresa que la comercialitza

Conservador dels parcs de París, fou cridat, per iniciativa de FCambó, el 1915, a projectar i dirigir els jardins de la futura Exposició Internacional de Barcelona, que se celebrà el 1929 Foren principalment remarcables els seus treballs a Miramar, la Font del Gat, Colla de l’Arròs, així com al parc de la Ciutadella plaça d’armes Restablí la jardineria catalana en la tradició mediterrània i inicià l’evolució continuada pel seu deixeble Nicolau MRubió Treballà també a l’Havana, Buenos Aires, Rabat i als jardins de Sevilla exposició del 1929

La capital és Teresina Ocupa la part est de la conca del Parnaíba Des de l’estreta franja litoral el terreny s’alça en terrasses vers l’altiplà interior, més sec i àrid que el litoral La vegetació és de caatinga i algunes clapes de bosc tropical Poc poblada 10,7 h/km 2 est 1995, una quarta part s’agrupa a les ciutats les més importants són Teresina i Parnaíba, port principal Conreus de cotó i, on és possible el regadiu, arròs i canya de sucre Ramaderia extensiva d’ovelles i cabres Energia hidroelèctrica a Esperantina i Cachoeira Dourada al riu Parnaíba

La capital és Hangzhou Territori costaner a la mar de la Xina Oriental, s’estén al S del delta del Iang-Tsé És una regió muntanyosa accidentada per diverses serralades que no superen els 2000 m Huang Xiangxia Ling, Guacang, Tiaimu i regada pel Fuchun Només el N és pla, ja que forma part de la plana alluvial del Iang-Tsé, on hi ha el golf de Hangzhou Produeix arròs, cotó, soia i te Hi ha ramaderia i pesca Té mines de carbó i salines i indústries tèxtils, del paper i del calçat, sobretot a la capital, i a Ningbo Yinxian

La capital és San Felipe 65 793 h 1990 Forma dues regions muntanyoses a l’W i a l’E, separades per la depressió tectònica dels rius Turbio i Yaracuy Altres rius importants són l’Aroa i el Nirgua El clima és tropical humit 1 280 mm, més temperat a la muntanya La riquesa econòmica principal és l’agricultura sobretot canya de sucre, i també cafè, cacau, fruita, arròs, blat de moro, cotó i plàtans La ramaderia hi és poc desenvolupada Hi ha mines de coure, argent, or i plom, i les indústries són derivades de l’agricultura

La capital és Krasnodar Situat a la part occidental del Caucas, és banyat al SW per la mar Negra i al NW per la d’Azov És una de les regions agrícoles més importants de Rússia blat, arròs, te i cítrics Quant a la ramaderia, hi predomina la porcina i la cria de bestiar per a la producció de llet i de carn Indústria, sobretot alimentària 50% Els ports principals són Novorossijsk i Tuapse La ribera de la mar Negra, amb centre a Soči, és un sector important d’estiueig i turisme El territori del Krasnodar fou creat el 1937

La capital és Canton Muntanyosa, però amb relleus d’escassa altitud, la part nord pertany a la conca hidrogràfica del Iang-Tsé la resta del territori, a la del riu Zhu o ‘de les Perles’ A la costa hi ha dues penínsules, la de Liezhou, separada de l’illa de Hainan per l’estret de Qiongzhou, i la de Kowloon, a l’extrem meridional de la qual hi ha Hong-Kong Produeix arròs, canya de sucre, tabac i fustes oloroses Té indústries mecàniques, de la seda, del cotó i del ciment, i mines de tungstè, manganès, carbó i ferro

La geografia Comarca costanera, els seus límits només són precisos al S, on s’alça la serra de Corbera, últim contrafort del sistema ibèric i divisòria amb la Valldigna Safor Cap al N, la ratlla amb l’Horta és marcada per l’Albufera, bé que físicament el pas és imperceptible A l’E, marquen el límit amb la Ribera Alta la unió del riu Magre i el Xúquer La Ribera Baixa comprèn els dipòsits deltaics del curs baix del Xúquer, que formen un pla total que vers el N enllaça directament amb els dipòsits deltaics del Túria resta entre ambdós l’Albufera El terreny és format per argiles, graves i arenes…

L’altura del terme baixa de llevant a ponent seguint els darrers contraforts de la serra d’Espadà, amb una sèrie de turons que formen l’anomenada serra d’Almenara la Rodana, el puig del Castell, el puig del Sit La part oriental del terme és una plana que s’estén fins al mar, plana pantanosa a causa de les aigües que brollen de les últimes alineacions muntanyoses i inculta fins fa poc temps Ací es troba l' estany d’Almenara , conjunt de tres llacunes litorals molt pròximes entre si, utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica tenen una longitud de 300, 275 i 125 m La costa és baixa i…