Resultats de la cerca
Es mostren 540 resultats
rizostomes
Zoologia
Ordre de cnidaris de la classe dels escifozous, que alguns autors inclouen dins l’ordre de les discomeduses, caracteritzats pel gran nombre d’ostíols que s’obren en la superfície dels seus 8 apèndixs ramificats, que en realitat són braços bucals molt modificats.
El més conegut és el borm blau
salients
Herpetologia
Superordre d’amfibis de la subclasse dels apsidospòndils, caracteritzats pel fet que els seus representants són de cos curt, coll pràcticament inexistent, sense cua i amb quatre potes, les dues posteriors molt més desenvolupades que les anteriors, com a adaptació al salt.
La característica més important de llur morfologia interna és la reducció del nombre de vèrtebres Són ovípars, amb fecundació externa, i tot el procés reproductiu té lloc a l’aigua, on les larves cap-grossos es transformen en adults Els salients, propis del Carbonífer, no podien saltar i tenien cua, a diferència dels actuals, apareguts a l’era secundària Inclou dos ordres, els anurs i els proanurs , aquest últim només amb representants fòssils del Triàsic
terebrants
Entomologia
Subordre d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels tisanòpters, caracteritzats pel fet de tenir el desè segment abdominal dividit ventralment i almenys una vena que arriba a l’àpex de les ales i per la presència d’un oviscapte en les femelles.
Comprèn les famílies dels eolotrípids, heterotrípids, merotrípids i trípids
cladòcers
Carcinologia
Grup de crustacis diplostracis, de talla petita, caracteritzats per la possessió de 4 o 6 parells d’apèndixs toràcics i una closca formada per dues valves, de la qual surt només el cap; tenen antenes grans, que els serveixen per a nedar.
Viuen als estanys i als llacs, i presenten típicament partenogènesi estacional El gènere més representatiu és Daphnia , la puça d’aigua
goniatit
Paleontologia
Gènere de cefalòpodes fòssils de la família dels ammonítids, caracteritzats pel fet de tenir la conquilla enrotllada en espiral i plana, dividida en cambres per uns envans la juntura dels quals és simple i que es complica en el curs de llur evolució.
És un fòssil característic del Paleozoic, bé que els goniatits aparegueren en el Devonià i, sobretot, en el Carbonífer i els darrers representants són del Triàsic N'hi ha a Surroca, al Papiol i al N de Sant Joan de les Abadesses
fantàstic | fantàstica
Unicorn, animal fabulós representat al costat d’una dama en un tapís conservat al Museu de Cluny
© Corel Professional Photos
Art
Cinematografia
Literatura
Dit de l’art i dels gèneres literari o cinematogràfic caracteritzats per llur temàtica irreal, nascuda de la fantasia, per l’aparició d’elements i de personatges imaginaris i extranaturals o per la incorporació de tècniques que creen una atmosfera d’irrealitat.
Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L’ art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen…
os formiguer
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers edentats, del subordre dels xenartres, pertanyents tots ells a la família dels mirmecofàgids i caracteritzats pel fet de tenir el cos cobert de pèl molt espès, ungles poderoses, cua molt llarga i a vegades prènsil, musell prolongat i sense dents.
Es nodreixen de formigues i insectes semblants que recullen amb la llengua, llarga, estreta i arrodonida, impregnada d’un moc enganxós El veritable os formiguer Myrmecophaga tridactyla fa 60 cm fins a la creu i 230 cm de llarg, té les orelles molt petites, el cap allargat, el llarg musell en forma de tub, les potes anteriors armades de fortes urpes i la cua proveïda d’un pèl tan llarg que quan l’animal dorm se’n serveix com d’una flassada Semblant a aquest hi ha el tamàndua Tamandua tetradactyla , que és més petit, amb el pèl de la cua més curt i de costums arborícoles Habiten a l’Amèrica…
quelicerats
Aracnologia
Subembrancament d’artròpodes caracteritzats pel fet de tenir el cos format per un cefalotòrax i un abdomen (fusionats en els àcars) i posseir típicament sis parells d’apèndixs articulats (un de quelícers, un de pedipalps i quatre parells de potes locomotores), tots al cefalotòrax.
No presenten antenes ni mandíbules generalment no tenen apèndixs abdominals, i si en tenen no són de tipus locomotor Aquest subembrancament comprèn tres classes merostomats, aràcnids i picnogònids o pantòpodes
uacari
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, infraordre dels platirrins, de la família dels cèbids, d’uns 55 cm de longitud, caracteritzats per la curtedat de la cua (menys de 20 cm), robusts i d’orelles grosses i semblants a les humanes.
Cacajao calvus té el coll i el pit de color castany, i els costats del cap d’un color gris groguenc clar, mentre que Crubicundus és d’un color rogenc intens, amb la part superior del cap coberta de pèls curts i negres C melanocephalus té la part anterior del cos, el cap i les extremitats negres, l’esquena grisa i les cuixes, les natges i una part de la cua castanys, i C roosevelti és negre, llevat de la cara, rosada i coberta parcialment de pèls, curts i blanquinosos Arborícoles, habiten, en petits grups, a la part més alta dels arbres, i no solen baixar a terra Vegetarians, són tímids i…
tiflòpids
Herpetologia
Família de rèptils lepidosaures de l’ordre dels escatosos, del subordre dels saures, caracteritzats pel fet de tenir la mandíbula inferior sense dents; la superior en té poques i petites; la boca no és dilatable, i la longitud varia entre 20 i 90 cm.
Són espècies nocturnes, que s’alimenten d’insectes, sovint d’hàbits subterranis, sobretot en el moment de la posta Habiten zones càlides