Resultats de la cerca

La integraren figures del catalanisme tradicional, com Ramon d’Abadal, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Narcís Verdaguer i Callís, i elements possibilistes, més liberals, com Jaume Carner, Ildefons Sunyol o Joaquim Casas i Carbó Acceptà com a programa polític el de les bases de Manresa del 1892, definint el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa patriòtica oberta a tots els catalans El presidí Narcís Verdaguer i Callís, amb Jaume Carner de vicepresident i Enric Prat de la Riba…

Era fill d’una família de pagesos pobres Ordenat sacerdot el 1949, fou bisbe de San Cristóbal de las Casas 1959-99, a Chiapas La seva defensa de la població indígena d’aquest estat el dugué a enfrontaments amb el govern mexicà, que l’acusà d'ésser l’instigador de la revolta zapatista 1994 L'any 2008 fou designat per l'Ejército Zapatista de Liberación Nacional mediador amb el govern de Felipe Calderón Fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Iberoamericana de Mèxic, l'Autònoma de Barcelona 1997 i l'Autònoma de Sinaloa 2001 El 2000 rebé el premi Simón Bolívar de la…

Filla del moblista Francesc Vidal i Jevellí Deixebla de Joan González i Pellicer i d’Arcadi Mas i Fontdevila Completà estudis a París amb Eugène Carrière Autora d’escenes quotidianes, optimistes i lluminoses, evolució modernitzada de l’estil de Mas Féu diversos retrats, especialment femenins i infantils, que recorden el món de Ramon Casas Portà a terme una constant tasca, menys interessant, d’illustradora de contes i narracions en la revista Feminal entre el 1908 i el 1915 Quadre retrat de la seva germana de Lluïsa Vidal i Puig © Fototecacat És representada al Museu d’Art Modern…

Es caracteritza pel refús dels sagraments i de la jerarquia i pel guiatge de la “llum interior” i l’Esperit Sant El terme sorgí a causa de l’èmfasi posat pels primers predicadors a dir que hom havia de “tremolar” quake en anglès davant Déu Als Països Catalans els primers quàquers apareixen al primer terç del s XIX Antoni Bergnes de las Casas figurà entre els Amics , fet que explica la seva participació en la publicació de la tercera edició de Lo Nou Testament de Melcior Prat Barcelona, 1836 i una Biblia castellana 1836 Durant la guerra civil de 1936-39 ajudaren materialment els…

En la seva primera època 25 de febrer de 1898 — 31 de novembre de 1898 fou quinzenal i representà la continuació de L’Avenç La dirigiren Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas i Carbó Hi collaboraren Raimon Casellas, Joan Maragall que hi publicà Oda a Espanya i fragments de la versió d' Així parlà Zarathustra , de Nietzsche, Alexandre Cortada, Jaume Brossa, Santiago Rusiñol, Alexandre de Riquer, Ramon D Perés, etc Publicà també texts de Baudelaire, Maeterlinck i D’Annunzio traduïts al català En una segona època 25 de desembre de 1899 — 24 de març de 1900, dirigida per Jaume…

Pau Alabern i Moles Barcelona 1804 — 1860 excellí en obres a l'acer i en coure Illustrà la majoria de les obres publicades a Catalunya del 1823 al 1850 El seu fill Camil Alabern i Casas Barcelona 1825 — Madrid 1876 marxà a l’estranger per tal de perfeccionar-se en l’ofici Treballà en l’obtenció d’un mètode que impedís la falsificació de bitllets de banc i de documents de crèdit Contribuí notablement a la revaloració del gravat a Catalunya A Madrid, ocupà el càrrec de primer gravador a la Fábrica del Sello Féu els gravats de l' Atlas Geográfico de España   Ramon Alabern i Moles ,…

Estudià a la Universitat de Santiago 1654 i es llicencià, segurament, en una universitat castellana Començà a treballar a la catedral de Santiago el 1662 i en fou nomenat mestre principal el 1676 intervingué decisivament en la construcció del tabernacle de l’Apòstol i construí la torre del Rellotge acabada l’any 1680 al mateix temps treballava per a Lugo, Ourense i altres llocs El 1695 construí la façana, el claustre i la famosa escala de cargol triple del convent de Santo Domingo de Santiago i publicà el llibre Excelencias de la arquitectura , més literari que científic Figura clau de l’…

Doctor en dret i filosofia i lletres per la Universitat de València, substituí el seu pare, Francesc Vives i Julià, en el càrrec d’arxiver de l’Ajuntament de València, plaça que obtingué en propietat el 1888 Expert paleògraf, dugué a terme l’ordenació de l’arxiu municipal Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, director numerari del Centre de Cultura Valenciana i membre de la Comissió Provincial de Monuments de València Entre les seves obres, cal destacar Memoria de los trabajos realizados por el Archivo Municipal de…

S’inicià al Club Natació Tàrrega, on dirigí equips de formació i el primer equip femení 1996-2003 que pujà a la Lliga Femenina 2 La temporada 2003-04 s’incorporà al quadre tècnic del Bàsquet Manresa com a entrenador ajudant de Ricard Casas i dirigint també equips de promoció La temporada 2006-07 es feu càrrec del primer equip i ascendí a l’ACB després de conquerir la Lliga LEB La temporada 2014-15 assumí la banqueta del San Sebastián Gipuzkoa Basket Club a la màxima categoria estatal, càrrec del que fou cessat al desembre del 2015 Posteriorment fou entrenador ajudant de la…

Tenia la seva seu a la Sala Parés La integraven artistes, escriptors i colleccionistes pertanyents en general a l’alta burgesia i a la classe militar Enfront de les tendències artístiques més renovadores del Modernisme, agrupà els noms més destacats de l’art català conservador En foren socis, entre altres, Romà Ribera, M Feliu i de Lemus, Soler i de les Cases, Brull, Tamburini, Cusí, Jaume Vilallonga, Baixeras i Ricard Urgell, el seu element més avançat Celebrà exposicions de conjunt anuals des del 1900, en les quals participaren també Carlos Vázquez, Meifrén, ATolosa, BCasas, Mongrell,…