Resultats de la cerca

Fill de l’autor teatral Francesc de Paula Bedós i Gavaldà , es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1887, on feu també alguns cursos de lletres i de ciències Fou metge de la marina mercant i de la de guerra fins el 1890, que s’establí a Sabadell, on fou president del cos mèdic municipal Fundà l’agrupació de Rapsodes Catalans, dirigí la revista Ars  1914 i formà part del Centre Català Collaborà a la Revista de Sabadell  i a altres publicacions sabadellenques, i a Lo Catalanista , Acció Catalana  i Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , amb poemes, que quedaren…

Bisbe de Calahorra des del 1454 i de Sigüenza des del 1467, rebé el capel cardenalici i la mitra sevillana el 1473 Fou conseller d’Enric IV de Castella 1454-74, el qual feu inclinar cap a l’aliança amb França i amb Portugal i el qual secundà en la lluita contra la poderosa noblesa i en la defensa dels drets de Juana la Beltraneja El 1472 es passà al bàndol de la princesa Isabel i, mort Enric IV 1474, fou un fidel servidor dels Reis Catòlics En l’aspecte militar, participà en la guerra civil i en l’organització de la guerra de Granada En el terreny diplomàtic, contribuí a negociar…

Fill de Francesc I, fou ostatge de l’emperador Carles V com a garantia de compliment del tractat de Madrid 1526 Es casà amb Caterina de Mèdici 1533 Féu costat a Maria I d’Escòcia i recuperà Boulogne 1550 Formà una aliança amb els turcs i els protestants alemanys contra Carles V, ocupà Metz, Toul i Verdun 1552, derrotà l’emperador a Renti i l’obligà a signar la treva de Vaucelles, i intentà d’ocupar Nàpols 1556 Recuperà Calais dels anglesos 1558 i, impellit pels Guisa, trencà la treva de Vaucelles fou vençut a Saint-Quentin, però aconseguí d’aturar les forces de Felip II de Castella signant la…

La geografia física El sòcol irlandès es compon d’una extensa varietat de roques primàries calcàries paleozoiques, esquists, gresos i granits Al NE afloren les capes més recents margues triàsiques, cretes secundàries i basalts terciaris de l’altiplà d’Antrim L’illa és formada per una depressió central, dominada al N i al S per massissos muntanyosos La plana central, de 180 per 129 km, és gairebé totalment calcària, sembrada de llacs i de torberes i poblada de morenes, testimoni d’un evident passat glacial Al N, massissos granítics i volcànics són separats per grans golfs Dún na nGall que…

Les eleccions del 12 d’abril de 1931 van tenir una importància considerable per al futur polític d’Eivissa i Formentera, i no precisament pel fet que apareguessin i es potenciessin per primera vegada organitzacions noves de caràcter republicà i/o d’esquerra, sinó pel fet que a partir d’aquestes eleccions es pot parlar d’una veritable reorganització de les dretes eivissenques, que des del 1931 controlaren la política local del període republicà, i la seva influència transcendí la Guerra Des de la Restauració borbònica la política illenca havia estat dominada pels partits dinàstics controlats…

Durant la dominació àrab la ciutat fou un important centre cultural, on totes les arts aconseguiren un alt nivell d’elaboració i sofisticació El mateix any de la conquesta de la ciutat per part dels Reis Catòlics 1492 començà la construcció de la catedral, concebuda per a convertir-se en una de les més importants de tota la Península Ibèrica La música que s’hi practicà al principi fou bàsicament el cant gregorià, però molt aviat començà també a interpretar-s’hi la polifonia, tal com documenta un inventari del 1517 en el qual apareixen set volums de música polifònica a la catedral…

Fou discutida als parlaments del 1679 i el 1680 en aquest darrer fou rebutjada pels lords Aquesta llei era la reacció davant la possibilitat que s’instaurés una dinastia catòlica i volia excloure de la successió el germà i hereu de Carles II, el catòlic Jaume després Jaume II A partir de la discussió d’aquesta llei, al parlament anglès els partidaris del bill foren denominats whigs , i els oposants tories

El centre de la seva activitat fou el bisbat d’Elna Malgrat la protecció de la Santa Seu, fou sovint destorbat pels prelats de Catalunya i d’Occitània És autor de polèmiques contra el catarisme, com el Liber antiheresis abans del 1207 i el Liber contra manicheos entre el 1220 i el 1223, mostres escadusseres d’una autèntica oficina de difusió de texts en llatí, català i occità, que dirigí amb els seus deixebles, i a la qual tal vegada caldria atribuir algunes de les traduccions catalanes aleshores freqüents

Històricament, cap Església cristiana admeté l’ordenació sacerdotal de la dona, i no fou fins a la consolidació de les esglésies sorgides de la Reforma que els seus adeptes i dirigents plantejaren l’accés de les dones als ministeris fins i tot als superiors, tot i el concepte peculiar sobre la sacramentalitat d’aquestes “ordenacions” Des del segle XVIII, l’Església metodista admeté dones habitualment en l’exercici del ministeri, però fou sobretot a partir de la segona meitat del segle XX que la pràctica es generalitzà en les altres confessions reformades Actualment, bé que la majoria aproven…