Resultats de la cerca
Es mostren 1635 resultats
Sant Miquel d’Avi (Seira)
Art romànic
Situació Petita capella del nucli d’Avi amb un airós campanar d’espadanya de dos ulls ECSA - J Boix L’església de Sant Miquel és al petit llogaret d’Avi, situat a l’esquerra de l’Éssera, davant Seira, en un dels contraforts de la serra de Sant Joan Mapa 31-10 212 Situació 31TBH888055 Per a anar-hi partint de Campo, cal seguir la carretera C-139 en direcció a Benasc fins a l’altura de la colònia dita “la Catalana” des d’aquí surt un camí que al cap d’uns 2 km de recorregut porta fins al poble d’Avi JAA-MLIR Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular…
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra…
brànquia

Brànquia de llobarro
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia animal
Cadascun dels elements, en forma de làmina, de filament, etc, que constitueixen l’òrgan respiratori dels metazous aquàtics o de respiració aquàtica, especialment d’aquells als quals llur revestiment cutani no permet la respiració cutània.
Les brànquies són constituïdes per evaginacions cutànies de tegument molt fi i vascularitzat, amb la superfície normalment augmentada per repetides subdivisions brànquies dendriformes, plumoides, pectinades, laminars, etc, a fi de tenir una gran superfície de contacte amb el medi a les brànquies té lloc el bescanvi de gasos i l’oxigen dissolt a l’aigua passa a la sang L’estructura de les brànquies és diferent en els diversos grups en què es presenten, així com llur origen filogenètic, i es tracta quasi sempre d’òrgans anàlegs, no pas homòlegs Es poden allotjar dins el cos brànquies internes…
El cap de Barbaria
El cap de Barbaria, amb l’antiga talaia i els alts penya-segats calcaris que el delimiten Ernest Costa El cap de Barbaria 29, entre els principals espais naturals de les Pitiüses L’extrem meridional de les Balears és constituït l’àrid i pedregós vèrtex sud-occidental de Formentera És el cap de Barbaria, o simplement el Cap dels formenterins Es tracta d’un altiplà elevat, que es correspon a la característica plataforma vindoboniana, que aflora també als migjorns de Mallorca i Menorca És la contrada menys habitada de l’illa, fenomen explicable per la pobresa dels seus sòls, molt pedregosos i…
La Serra Grossa
Perspectiva del Puig Gros o Puig Cirer El bosc ha guanyat molt terreny a Eivissa durant el darrer segle i, a hores d’ara, les pinedes de pi blanc ocupen una extensió prou considerable de l’illa, particularment a les zones més pendents Ernest Costa La Serra Grossa 23, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El triangle determinat per les carreteres que uneixen la ciutat d’Eivissa, Sant Antoni i Sant Josep delimita un dels massissos eivissencs més notables, denominat, per la llei d’Àrees Naturals, Serra Grossa El nom, en realitat, correspon sols a una de les elevacions de la zona,…
Altres illots menorquins
L’illa d’Es Porros, a ponent del cap de Cavalleria, resta totalment exposada a l’acció de la tramuntana i a una Intensa influència marina Yves Hennechart Altres illots menorquins 23, entre els principals espais naturals de Menorca A la costa menorquina els illots no són gaire abundants N’hi ha un grup dins del port de Maó, alguns a la part central de la costa de Sa Tramuntana, l’illa de l’Aire, al sud-est, i alguns esculls a la costa de migjorn Els del port de Maó Plana, del Rei han estat severament transformats per l’home, i no els resta més que alguns vestigis de la seva vegetació anterior…
Sant Silvestre de Villerac (Clerà)
Art romànic
Situació Edifici molt modificat que conserva com a part més íntegra d’època romànica el sector de ponent, on s’obre la porta d’arc de mig punt ECSA - J A Adell L’església de Sant Silvestre és al nucli urbà del poble de Villerac, al NE del terme de Clerà Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 43” N - Long 2° 27’ 20” E Villerac és a uns 3 km del poble de Clerà, des d’on s’arriba per una carretera local També s’hi pot accedir per la D-24 JAA-PP Història Del lloc de Villerac, dins el terme del castell de Sant Esteve de Pomers conegut també amb el nom de castell de Villerac, se’n tenen referències des…
Santa Maria de la Llata (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Aspecte que oferia fa alguns anys aquesta capella, ara totalment ensulsiada i coberta de bardissa J Tous La capella de Santa Maria de la Llata és situada entre els termes d’Anàs i Bonestarre, però dins d’aquesta darrera població Emplaçada al mig d’un camp, és de propietat particular Mapa 34-9 182 Situació 31TCH536155 Per a arribar-hi s’ha d’agafar el camí que surt de la part baixa del poble de Bonestarre i que porta fins als camps on es troba l’edifici JAA Història Malauradament, manca informació escrita suficient per a poder documentar aquesta capella Ara per ara, l’…
Sant Pere de Son (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Església desafectada, convertida en habitatge, dins el nucli de la població ECSA - J Pahissa L’antiga església de Sant Pere de Son és situada a uns 100 m a ponent de l’església parroquial del Sant Just i Sant Pastor, dins el nucli urbà de Son JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH440207 Història No hem trobat referències documentals concretes d’aquesta església, que devia estar supeditada a la propera parroquial de Sant Just i Sant Pastor MLlC Església L’església de Sant Pere de Son fou desafectada en una data incerta i convertida en rectoria, i actualment és una casa particular, de manera…
Aiguaviva de Bergantes
Municipi
Municipi del Matarranya, Franja de Ponent, situat a la confluència dels rius Guadalop i Bergantes, al límit històric dels regnes d’Aragó i de València.
La població, estable fins el 1930, ha disminuït en més de la meitat des d’aleshores El conreu de regadiu 400 ha aprofita les aigües del Guadalop a través de séquies administrades per una comunitat de regants El secà vinya, cereals i oliverar ocupa unes 820 ha, i a les terres no conreades 2800 ha, cobertes en part de romaní i de carrasca, hi pasturen més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum Al segle XVIII tenia importància el conreu de moreres als marges de les feixes, les fulles de les quals eren destinades a la cria dels cucs de seda Les terres de conreu estan força…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina