Resultats de la cerca
Es mostren 1194 resultats
empriu
Història del dret català
Dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscs i aigües (més rarament, terres ermes reduïbles a conreu), per part dels veïns d’un poble o comunitat rural, gairebé sempre com una accessió a la possessió particular, sota qualsevol títol jurídic, d’una peça de conreu.
Hom ha considerat els emprius, propis de l’occident europeu, com a residus d’una primitiva propietat collectiva veïnal o com a concessió del sobirà o senyor feta als habitants dels pobles del seu domini No seria difícil de detectar a Catalunya una doble procedència romana i germànica testimoniada entre els visigots establerts sobre propietats d’hispanoromans Però en les contrades catalanes organitzades arran del principi de la conquesta cristiana, hom els registra ben aviat en la pràctica corrent de sostreure de la possessió o tinença individual del sòl rural les superfícies de boscs, prats,…
fraseig
Música
Posada en relleu, per part de l’intèrpret, de l’organització formal d’una obra, sobretot pel que fa als elements o unitats formals de petita i mitjana magnitud (motiu, proposició, semifrase, frase, etc.).
El fraseig musical, que pot afectar tant l’agrupació de les notes pertanyents a un element formal com la demarcació dels elements formals entre ells, depèn de l' articulació , és a dir, de la manera de connectar les notes consecutives d’una línia melòdica Es considera que el fraseig, de manera anàloga a l’estil declamatiu d’un actor, és una de les tasques més genuïnes i un dels trets més distintius d’un intèrpret, i que resulta determinant a l’hora de transmetre una versió intelligible d’una obra, la qual, d’altra banda, pot admetre, en general, més d’una possibilitat de fraseig Fins al segle…
baix xifrat
Música
Línia de baix proveïda d’una sèrie de signes, principalment xifres (xifrat), que indiquen, de manera abreujada, els intervals que s’han de tocar a partir del baix (realització).
Baix xifrat © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma de notació té el seu origen a Itàlia, al final del segle XVI, i prové del costum dels organistes d’acompanyar el cor Es generalitzà al segle XVII i aproximadament fins el 1770 es mantingué com a sistema de notació propi del baix continu Actualment, la realització dels acords a partir d’un baix xifrat és un dels exercicis habituals en l’estudi de l’harmonia Les xifres expressen la distància intervàllica que separa el baix d’una nota superior Així, un 6 vol dir una 6a més les 8es que decideixi l’instrumentista a partir del baix…
festa major
Aspecte d’una festa major de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, amb gegants i colles de grallers
© Fototeca.cat
Folklore
Conjunt de solemnitats amb què una població (o un barri) celebra la festa anual del seu patró (que no sempre és el titular de la parròquia) o, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició.
Sovint, quan no s’escau en estiu, hom celebra una segona festa major en aquesta època de l’any Solen durar tres dies que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires, el primer dels quals hom considera feriat Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l’ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó sovint amb gegants i nans, acompanyats, tots, per música de banda I entre els actes profans, cercaviles, balls a l’envelat o en un teatre on també se celebren concerts i representacions teatrals o líriques, balls de…
Bernat Galceran de Pinós i de Fenollet
Història
Noble, senyor de les baronies de Pinós ( Bernat Galceran I de Pinós
), Mataplana i la Portella, fill tercer de Pere Galceran (III) i camarlenc dels reis Joan I i Martí l’Humà.
Succeí el seu germà Pere Galceran III, mort sense descendència legítima, l’any 1383 Abans, pel seu matrimoni amb Aldonça de Castre vers el 1668, ja era senyor de les baronies de Castre, Peralta i Guimerà des del 1371 Prengué part en la guerra contra Pere el Cruel, i el 1366 el rei li encomanà els castells de Guardamar i Callosa a costum d’Espanya, amb les alqueries de Catral i d’Almoradí, perquè contribuís a la defensa de la frontera valenciana amb Múrcia El 1389 participà en la defensa de Catalunya contra les tropes armanyagueses Formà part del grup de personalitats que…
Sebastià

Sant Sebastià (1501-1502), de Rafael (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Història
Màrtir romà, mort probablement durant la persecució de Dioclecià (303).
És ja esmentat a la Depositio Martyrum calendari romà del 354, que n'assenyala també el lloc del sepulcre ad catacumbas les actuals catacumbes de Sant Sebastià Una llegenda del segle V el fa militar i li atribueix diversos martiris, sobretot el d’ésser assagetat i el dels assots que li haurien causat la mort Fou molt popular sobretot a partir de la pesta del 680, i des d’aleshores és considerat protector juntament amb sant Roc contra la pesta La iconografia sol representar-lo al moment que és assagetat Veronese, Ribera, Rubens, Ticià, Van Dyck, etc, bé que no manquen altres representacions,…
Francesc Soler i Rovirosa
Diorama de Francesc Soler i Rovirosa , per l’obra La Sirena , de Josep Pin i Soler
© Fototeca.cat
Teatre
Escenògraf.
Cursà estudis de dibuix i pintura a Llotja Féu l’aprenentatge d’escenògraf a l’estudi de Marià Carreres Féu després collaboracions amb Joan Ballester i Ayguals d’Izco Repintaren la decoració de repertori del Teatre de Mataró i la del Teatre Principal de la vila de Gràcia l’any 1856 feren decoracions per al Teatre del Circ Barcelonès El mateix any anaren a França, Bèlgica i Anglaterra i, a les acaballes d’aquest any, Soler i Rovirosa s’installà a París amb el propòsit d’estudiar a fons l’art escenogràfic Entrà al taller dels eminents Cambon i Thierry A la fi del 1868 o començament del 1869…
Festival Internacional de Música Cantonigròs
Música
Dansa i ball
Festival dedicat a la música i la dansa popular i folklòrica d’arreu del món celebrat a Cantonigròs (l’Esquirol, Osona).
La primera edició tingué lloc el 1983 Constava d’una competició i una exhibició en cinc categories, per a cadascuna de les quals s’elegien els guanyadors cors mixtos cors infantils cors femenins cors mixtos, masculins o femenins de música popular i danses populars Els objectius d’aquesta trobada musical eren assolir una gran qualitat artística i fomentar la convivència entre cultures Durant quatre dies, a Cantonigròs se succeïen les funcions fins ben entrada la nit, i era costum que els grups actuessin fora de programa als pobles que els acollien, estenent així a vint-i-dues…
,
Els rituals i les festes de foc
El simbolisme del foc El foc és un dels quatre elements naturals, i sobrenaturals Totes les coses provenen del foc i al foc retornen El foc és vivificador i devorador dóna claror i escalf, crema i destrueix Pertany als déus És un atribut epifànic del seu poder el foc del cel, que esclata en el tro i el seu missatger el llamp, i el foc de les entranyes de la terra, que vomiten els volcans i que serveix als minairons per a trempar els metalls La figura flamejant del Sol és la manifestació radiant i heroica de la divinitat Com deia Joan Maragall, “el foc és la primera meravella” Sagrament de l’…
Àpats de festa
Representació d’un àpat en una rajola catalana Fototecacom - Museu de Ceràmica Barcelona Entre les accions que constitueixen o caracteritzen la festa, el menjar i el beure en comunitat n’és una de les més popularment destacades Des del pica-pica que inclou la més simple i humil festa d’aniversari d’una persona fins al banquet multitudinari de les celebracions convocades per un govern amb motiu d’una festa nacional La comensalitat és una mena de sagrament popular És la sociabilitat generada en l’esdeveniment de menjar en grup De fet, n’hi ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina