Resultats de la cerca
Es mostren 561 resultats
Domus de Bellpuig (Sant Julià de Vilatorta)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes que encara persisteixen d’aquest edifici JA Adell L’antiga domus de Bellpuig és situada al cim d’un turó extrem d’una petita serralada que separa les carreteres de Vilalleons i de Sant Hilari Sacalm, a la sortida del poble Aquesta domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 43,7 —y 41,3 31 tdg 437413 Des de Sant Julià de Vilatorta s’hi va per la carretera BV-5201, de la qual surt, a mà dreta, just després de les darreres cases, la carretera BV-5202, que va a Vilalleons En…
La vila de Tremp
Art romànic
Situació Vista aèria d’un sector del nucli antic, amb l’església parroquial al costat de la torre de la Sagristia i el carrer que substitueix l’antic vall que l’encerclava ECSA - M Catalán Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà, es troba en un replà enlairat a 468 m d’altitud a la dreta de la Noguera Pallaresa Tot i que el nucli originari del municipi era tradicionalment reduït al centre urbà, totalment envoltat pel municipi de Talarn, es va ampliar en un principi agregant alguns sectors de Talarn i modernament ha esdevingut un dels municipis més grans de Catalunya gràcies a l’annexió…
Vilabertran

Vista del sector on hi ha l’Ajuntament de Vilabertran
© Ajuntament de Vilabertran
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilabertran és força reduït, de 2,29 km 2 d’extensió És situat al NE de la ciutat de Figueres, al sector de la plana empordanesa a l’interfluvi entre la Muga i el Manol, la confluència dels quals es fa aigua avall de Vilabertran El territori, en una bona part ben conreat, és regat per nombrosos pous i per la riera de Figueres, o de Galligants, la qual, a migdia, corre parallela a l’antic límit municipal amb Vilatenim A tramuntana i a ponent el terme és envoltat pel municipi de Cabanes d’Empordà, al S limita amb el terme de Figueres, i al N amb…
Joan Reglà i Campistol
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou doctor en dret i filosofia i lletres secció història La seva personalitat, forjada en un caràcter més propi de la curiositat investigadora que de la brega constant i judicial, l’empentà, possiblement, a triar la docència, l’ensenyament i l’aprenentatge Historiador d’anàlisi, de síntesi i, fins i tot, d’assaig, la seva obra és bastant diversificada, no solament en les qüestions desenvolupades sinó també en la trajectòria cronològica que abraça Començà com a medievalista, amb la seva tesi doctoral i tot un seguit d’investigacions al voltant de la Baixa Edat Mitjana, incloent el…
Sarrià de Ter
Sarrià de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Confronta amb els termes de Sant Julià de Ramis N, Girona E i S i Sant Gregori W és situat, doncs, al N de la ciutat de Girona, a la riba esquerra del Ter, que fa de límit oriental del terme amb la plana de Campdorà, antigament del municipi de Celrà, però en l’actualitat agregada a Girona A llevant del pla de Sant Gregori, el territori és accidentat pels darrers contraforts sud-orientals de la serra de Rocacorba Drena l’antic terme municipal el curs baix de la riera de Xuncla o torrent de Sarrià, que desguassa per l’esquerra al Ter, dintre el municipi Annexat a Girona…
Albons

Albons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al centre del sector més estret de la plana empordanesa, entre el massís de Montgrí i la serra de Valldavià, límit amb l’Alt Empordà.
Situació i presentació Limita amb Viladamat NW, l’Escala NE, ambdós de l’Alt Empordà, Bellcaire d’Empordà SE i la Tallada d’Empordà SW Comprèn terrenys de la plana alluvial que s’estén entre el Ter i el Fluvià, en el seu sector més estret limitat a llevant pel massís del Montgrí i a ponent per la serra de Sant Grau o de Valldavià En el seu extrem occidental el territori ocupa també un espai accidentat pels turons de formes suaus que caracteritzen la serra de Sant Grau el seu punt més alt, el Puig Segalà 177 m és una fita amb el terme de Viladamat Aquest sector és drenat per minses torrenteres…
Castell de Pladecorts (Sant Joan de Pladecorts)
Situació Restes d’una antiga torre portal, que formava part del costat meridional del recinte del castell ECSA - A Roura Les restes del castell de Pladecorts es troben al centre del nucli antic de la població de Sant Joan de Pladecorts, situada a la riba esquerra del Tec, al nord-est de la comarca Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 30′40″ N - Long 2° 47′27″ E Per arribar a Sant Joan de Pladecorts es pot agafar, des de la vila del Voló, la carretera N-115 en direcció a Ceret Fets 4 km es troba, a mà esquerra, la D-13 que, en un recorregut de 500 m, porta fins al poble EBP Història La documentació…
Vila de Granollers
Art romànic
Nucli urbà Vista aèria del nucli antic, format sobre una cruïlla de primitives vies romanes TAVISA-J Todó La localització del poblament medieval de Granollers confirma la continuïtat d’un nucli d’hàbitat des de l’època romana El turó de Sant Esteve, on es construeix la primera església romànica, era una zona d’habitatge romà des dels segles V-IV aC L’establiment del nucli granollerí pot estar molt relacionat amb la coincidència en aquest punt d’un encreuament de vies de comunicació romanes La via Heraclea, després Via Augusta, o via dels Vasos Apollinars, de Roma a Cadis, situa…
Castell i vilatge de Salinoves (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Mur meridional del castell, un dels pocs testimonis que resten de la fortalesa alt-medieval ECSA - V Roca El castell i el vilatge de Salinoves, juntament amb l’església de Santa Maria del castell de Salinoves, són al cim d’un serrat, damunt del torrent de Maçaners, una de les valls laterals per la banda occidental de la conca del Rialb A l’extrem sud-est del serrat es troba l’església de Santa Maria i a l’extrem nord-oest, a la part més alta, les restes del castell Entremig s’endevina l’existència de nombrosos habitatges Mapa 33-12290 Situació 31TCG459575 S’hi pot anar des del Molí…
Sant Julià de Cosp o de Cortines (les Llosses)
Art romànic
Situació Una perspectiva de l’església des de llevant, enmig d’un paisatge totalment accidentat M Anglada L’església de Sant Julià de Cosp és una de les més ben situades de la comarca Es troba a l’apèndix nord-oriental del terme, entre uns cingles punxeguts i a la meitat de la costa d’una de les estribacions inferiors de la serra del Catllaràs, força enlairada respecte a la vall del Merdançol, que neix en aquestes contrades Mapa 255M781 Situació 31TDG163711 Hom hi pot accedir per la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà Després del punt quilomètric 8, cal trencar a mà esquerra com si…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina