Resultats de la cerca

Situació i presentació El territori és molt accidentat, en un amfiteatre de muntanyes o turons que constitueixen els contraforts del massís de Montnegre pròxims ja a la mar 250 m a la serra de les Guilles, d’on davalla el torrent de Borinans i s’obre i es torna més planer al sector final de la riera de Vallalta o riera de Sant Pol, que procedent del sot de Gascons Arenys de Munt travessa els dos municipis de Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta i desguassa a ponent de la població Aquests turons granítics arriben al litoral sovint de forma espadada i formen una costa més articulada, amb zones…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues Limita al N i a l’W amb el terme de Lleida, al S amb Aspa, a l’E amb Puigverd de Lleida, al SE amb Castelldans Garrigues i al NE amb Torregrossa Pla d’Urgell El terme està situat a la plana regada pel canal d’Urgell, amb un paisatge predominant de tipus urgellès al centre i al N, mentre que a la part meridional s’acosta al de les plataformes garriguenques A més del canal d’Urgell, drena el terme el torrent de la Femosa, que passa per la part N procedent de Puigverd i continua fins a desembocar al…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, al S amb el de Torredembarra, a l’E amb el de Creixell i a l’W amb els de Vespella, la Nou de Gaià i Altafulla Orogràficament el territori presenta un aspecte ondulat i desigual les planúries són separades per petits turons i és a la part septentrional del terme on es troben les principals elevacions, entre les quals sobresurten el pic de Barral 232 m, a la divisòria entre els termes de la Nou i la Pobla, i el pic de la Mola 318 m, a la confluència dels termes de Bonastre, Creixell i la Pobla El territori és…

Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Esteve de Palautordera i Fogars de Montclús N, Sant Celoni E, Vallgorguina SE, Vilalba Saserra S, Llinars del Vallès SW i Sant Pere de Vilamajor W El terme, de forma sensiblement rectangular, s’estén per la vall inferior de la Tordera, abans que aquest riu, unit a la riera de Trentapasses, prengui la direcció NE vers Sant Celoni i la Batllòria Pel S li fa de límit la riera de Trentapasses, que segueix parallela a la carretera C-35 provinent de Granollers Conflueixen a la Tordera la majoria de torrents que solquen el municipi per la dreta la…

La tècnica avançada exigeix d’utilitzar mitjans de producció de cost elevat, allò que no és a l’abast de tothom, per la qual cosa la propietat privada d’aquests mitjans significa propietat d’alguns i no propietat de la resta de la població, que es veu forçada a vendre als primers la seva força de treball Resten així configurades dues posicions en el procés de la producció, les quals divideixen la societat fonamentalment en dues classes capitalista posseïdors i proletària no posseïdors, amb desigual participació en la distribució dels béns i amb interessos objectivament antagònics Notes…

És difícil, en un període amb fronteres encara avui poc definides, com és el cas del nostre romanticisme, intentar sintetitzar la visió que en aquells anys es tingué de l’arquitectura gòtica i oferir un resum clar del pensament crític que sobre aquesta hi hagué entre els seus protagonistes Això no obstant, i des d’una anàlisi objetiva, es podria parlar de fins tres valoracions distintes, que, tot i ser divergents, al llarg del segle es complementen una visió intuïtiva, desenvolupada a través d’una tasca essencialment literària, de contingut poètic, moral i religiós una interpretació…

La vila ducal de Montblanc és un dels millors exponents catalans d’organització d’un espai urbà en època gòtica Aquí, com era habitual, els mendicants també hi van erigir els seus respectius convents fora del recinte emmurallat Els franciscans van establir el seu a l’extrem meridional de la ciutat, al costat de l’inici de l’actual carretera comarcal de Reus Façana lateral de l’església conventual des de l’àmbit del claustre, ara totalment aterrat ECSA - GS El convent pertanyia a la custòdia de Lleida Les seves referències més antigues són molt ambigües i tan sols permeten confirmar-ne l’…

El dia 22 de juliol de l’any 1623, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Magarola i Fontanet Barcelona 1571 – Lleida 1634, bisbe d’Elna diputat militar Francesc Pla i de Cadell, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Pere Fuster, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Onofre de Comte i de Bearne, canonge de la seu d’Elna oïdor militar Joan Baptista de Collferrer, domiciliat a la sotsvegueria de Besalú i vegueria de Girona oïdor reial Bernat de Sala i Alemany, doctor en ambdós drets i ciutadà de Barcelona Abans d’esdevenir diputat…

El 22 de juliol de l’any 1560, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Oms i de Sentmenat – 1576, canonge i sagristà d’Elna diputat militar Gaspar de Meca i d’Oluja, senyor de Vergós diputat reial Jeroni Orater, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Antoni Roca, monjo de Sant Pere de Rodes diputat reial Jaume Joan de Vilatorta, donzell de Barcelona diputat reial Guerau Boquet, doctor en medicina de Barcelona Miquel d’Oms i de Sentmenat, canonge i sagristà d’Elna, resultà extret per segona vegada per al càrrec de diputat eclesiàstic,…

Situació Vista exterior de l’església des del sud-est A despit de les importants mutilacions que ha sofert l’edifici original és perfectament visible l’estructura del temple, del segle XI, amb la capçalera ornamentada a la manera llombarda F Tur L’antiga església de Santa Maria de Fenals també coneguda per Sant Marc es troba a l’indret de Fenals d’Amunt, de poblament dispers, al cim d’una carena de les Gavarres Al costat de l’església hi ha només el Mas dels Monjos o Mas Castelló, avui deshabitat Mapa 334M781 Situació 31TEG014319 Per la carretera local de Calonge a Romanyà de la…