Resultats de la cerca

Format a la famosa escola de Soresa Alt Llenguadoc, inicià la carrera de magistrat Fou nomenat substitut del fiscal reial al tribunal de Ceret l’any 1830, fiscal reial a Sant Africa Alt Llenguadoc el 1839 i a Perpinyà el 1843 Quatre anys més tard fou cridat com a conseller al tribunal de Montpeller, on començà la part més rellevant de la seva carrera professional el 1849 es distingí en les funcions de president de l’Audiència i, el mateix any, es responsabilitzà de reorganitzar els tribunals civils nord-catalans amb seu a Perpinyà, Ceret i Prada, en installar-hi els magistrats titulars del…

En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions civils de…

Fill d’ Albert Bastardes i Parera  i germà de Ramon Bastardes , estudià ciències exactes a la Universitat de Barcelona i posteriorment arquitectura a l’ETSAB, on obtingué el títol l’any 1976 Des dels primers anys seixanta inicià l’activitat en l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny a partir, sobretot, de l’associació amb Jordi Ballari i Juli Schmid  en l’estudi BBS Projectes d’aquests anys foren la Galeria René Metràs 1962, els dissenys dels interiors dels establiments de mobles Maldà i Belsa i la fundació de l’editorial EDIBS Editorial Disseny Industrial Bastardes Schmid, 1960-64, que…

Situació Un aspecte de l’exterior de l’església de Santa Magdalena de Cambrils des del costat de tramuntana F Tur Envoltada de grans faigs, i en un paisatge d’una gran bellesa, l’església de Santa Magdalena de Cambrils corona la serra de 1 547 m d’altitud, que porta el seu nom Mapa 294M781 Situació 31TDG438672 És accessible des de Vidrà seguint el camí del mas Palou i pujant al coll de l’Espinal i d’allí a Santa Magdalena També s’hi pot anar, per la carena, des de la pista que porta al castell de Milany APF-JAA Història La capella de Santa Magdalena de Cambrils pertany de sempre a la…

Situació Església en ruïnes situada al recinte del cementiri vell, amb l’absis ornat amb arcuacions llombardes i lesenes X Solé Les ruïnes de l’església de Sant Simeó són dins el recinte del cementiri vell i desafectat del poble de Massoteres, el qual és situat a 502 m d’altitud, a la plana de Guissona Mapa 34-14 361 Situació 31TCG598289 El poble de Massoteres és uns 2 km al NE de Guissona, per la carretera LV-3113 en direcció a Biosca XSB Història Malauradament, no es disposa, ara com ara, de referències documentals d’època medieval d’aquest temple, que podria haver estat la primitiva…

Era dependent de la vegueria de Cerdanya després de Puigcerdà i, de fet, als segles XVI i XVII eren sotsveguers els veguers de Camprodon La vall de Toses més amunt de Planoles, que en un principi hi pertanyia, fou, des del segle XVII, agregada a la sots-vegueria de Berga

Origen i evolució del bisbat de Mallorca Per una butlla del 1295, Menorca fou unida a la diòcesi de Mallorca però esdevingué diòcesi independent el 1795 Eivissa no ha pertangut mai, de fet, a la diòcesi de Mallorca De vuit arxiprestats, que comprenien 39 parròquies i 46 filials el 1906, passà el 1928 a set arxiprestats, dividits en 72 parròquies, i el 1964, a 12 arxiprestats, amb 132 parròquies Actualment té 26 arxiprestats, dividits en quatre grups, cadascun presidit per un vicari episcopal L’origen de la diòcesi és obscur El 484 n’era bisbe Elias, del qual només se sap que assistí a un…