Resultats de la cerca
Es mostren 1725 resultats
àcid benzoic
Química
Àcid present en el benjuí (d’on fou obtingut ja al s XVII), que cristal·litza en forma de lamel·les o agulles blanques, solubles en etanol i en èter, molt poc en aigua, i que es fonen a 122,5°C.
Esterificat i en forma de sals és present en un gran nombre de productes naturals resines, bàlsams, etc, però hom l’obté per descarboxilació de l’àcid itàlic, en presència de catalitzadors, i per altres procediments L’àcid lliurei les seves sals sòdica, potàssica i càlcida s’empren com a additius alimentarisconservadors en begudes refrescants, alguns productes derivats de fruites, caramels, xiclets, conserves vegetals, greixos i altres aliments La seva activitat antimicrobiana es manifesta sobretot en el medi àcid Les sals i els èsters tenen molta aplicació en farmàcia, cosmètica…
succinimida
Química
Imida cíclica de l’àcid succínic.
És un sòlid cristallí incolor, de gust dolç, soluble en l’aigua i poc soluble en alcohol i èter, que es fon a 127°C i bull a 288°C amb descomposició Hom l’obté per escalfament d’anhídrid succínic en corrent d’amoníac És emprada en síntesi orgànica i en la preparació dels seus derivats, entre els quals cal esmentar la N -bromosuccinimida NBS, que hom obté per tractament de la succinimida amb brom i que és molt emprada en la bromació d’una gran varietat de composts orgànics, especialment els carbonis allílics
analèptic
Farmàcia
Estimulant del sistema nerviós central, en especial del bulb i particularment del centre respiratori i el centre vasomotor.
Té una acció preponderant sobre l’aparell circulatori perifèric, que fa augmentar immediatament el volum de sang circulant i que millora, així, l’oxigencació dels teixits i dels òrgans principals Foren molt usats com a analèptics la càmfora, la cafeïna, l’estricnina, etc avui, hom empra una colla de productes sintètics derivats tetrazòlics pentilentetrazole, de l’efedrina, de l’àcid nicotínic niquetamida, etc Són utilitzats com a tònics cardíacs i estimulants en casos de xoc, collapse, intoxicació, asfíxia, postoperatoris, etc, normalment a dosis petites, puix que alguns són molt…
Herbert Charles Brown
Química
Químic nord-americà d’origen anglès.
De molt jove emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Chicago, on es doctorà el 1938 Des del 1947 fins a la jubilació la seva carrera docent es desenvolupà a la Universitat de Purdue Indiana El 1979 compartí el premi Nobel de química amb G Wittig pels seus treballs sobre el bor, el tetrahidroborat de sodi i altres agents reductors avui emprats en la indústria farmacèutica, i la síntesi dels derivats orgànics del bor borans Codirigí la recerca del projecte Manhattan per a la fabricació de la bomba nuclear
Emil Fischer
Química
Químic alemany.
Fou ajudant de Baeyer a Munic 1875 i professor de química a Erlangen 1882, a Würzburg 1885 i a Berlín 1891 en aquest període ideà la convenció que té el seu nom El 1875 descobrí la fenilhidrazina Estudià sistemàticament els sucres, algunes substàncies colorants artificials derivats del trifenilmetà i els aminoàcids, dels quals obtingué els polipèptids per condensació El 1902 fou distingit amb el premi Nobel de química Les seves obres més importants són Untersuchungen über Aminosäuren, Polypeptide und Proteïne 1906, Untersuchungen in der Puringruppe 1907 i Untersuchungen über…
soprano
Música
En un conjunt de parts o veus, la més aguda.
La denominació ’soprano’ aparegué al segle XVII i coexistí, fins a imposar-se com a denominació preferent a partir del segle XVIII, amb termes que també indicaven la veu més aguda, com el català tible o tiple, el castellà tiple , l’anglès treble tots tres derivats de l’antic triplum o el francès dessus Abans del segle XVII, la veu més aguda es denominà, segons les èpoques, triplum , quadruplum , discantus , cantus o superius Des d’aquest segle, la soprano és la part més important des del punt de vista melòdic
derivació
Lingüística i sociolingüística
Procés a través del qual en una llengua es formen mots a partir d’uns altres ja existents, d’acord amb procediments establerts.
El mot del qual hom parteix rep el nom de primitiu , i el nou mot obtingut, el de derivat El procediment més usual del qual hom se serveix per a la formació de mots derivats és el d’afegir alguna unitat de la llengua a alguna part del mot primitiu, cosa que pot significar, alhora, alguna modificació en el mot sobre el qual és aplicada la derivació ferro > ferrer Les unitats emprades per a formar els mots derivats són anomenades afixos , i segons que siguin a l’inici, a l’interior o al final del mot primitiu, hom les anomena prefixos im mortal, infixos , ferr e…
acetilcisteïna
Farmàcia
Química
Amida formada per l’àcid acètic i la L-cisteïna.
Denominada de forma abreujada, NAC S’utilitza principalment com a agent mucolític ja que trenca els ponts disulfur de les glicoproteïnes del moc i permet la seva eliminació més ràpida També es fa servir com a complement ja que l’acetilcisteïna es metabolitza ràpidament a l’organisme i produeix glutatió, un agent reductor, que protegeix l’organisme dels agents oxidants El glutatió també elimina tòxics de l’organisme, entre ells els metabòlits d’alguns fàrmacs Quan es prenen dosis elevades d’acetilcisteïna és recomanable prendre vitamina C per evitar que es formin quantitats…
Fontanet
Partida
Partida de l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre, al sud de la ciutat.
És terra d’alluvió, d’una gran fertilitat hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters pereres i presseguers antigament hi predominà el cànem i, a la part més alta, la vinya Els monestirs de Montserrat i d’Escaladei hi tenien extenses possessions És regada per l’antiga séquia de Fontanet , que pren l’aigua a Vilanova de la Barca És la partida més important del sector de l’horta de Lleida a l’esquerra del Segre Fins el 1716 una de les prohomenies que el consell de la paeria nomenava anualment, la prohomenia de Fontanet, tenia cura dels afers derivats del sequiatge
colorants del trifenilmetà
Química
Família de colorants que contenen l’estructura del trifenilmetà, en la qual alguns àtoms d’hidrogen han estat substituïts per grups ·NH2, ·OH o ·SO3H.
En general, el cromòfor d’aquests colorants és un grup de natura química del tipus que hom obté per oxidació i posterior acidificació dels derivats de trifenilmetà Els que contenen grups hidroxil o amino són emprats en la tinció del cotó fent servir taní com a mordent, mentre que els que contenen el grup d’àcid sulfònic són emprats per a la tinció de la llana i de la seda Els colorants del trifenilmetà foren dels primers desenvolupats sintèticament cal esmentar-ne el verd malaquita, la p -rosanilina, la fucsina, el violeta cristall i l’aurina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina