Resultats de la cerca
Es mostren 2515 resultats
cadena Decca
Transports
Sistema d’orientació hiperbòlic ideat a la Gran Bretanya, constituït per quatre emissores de radiofreqüència en ona contínua disposades en forma d’estrella.
La central és anomenada principal , i les altres tres, auxiliars cadascuna radia en una freqüència distinta, mentre que la principal radia totes les freqüències alhora sincronitzades amb les emissores auxiliars En un punt, la diferència entre les fases dels senyals rebuts de cadascuna de les tres emissores auxiliars i de la principal defineix la diferència de distàncies entre el receptor i l’emissora principal i entre el receptor i l’emissora auxiliar considerada La posició del receptor és determinada per la intersecció de les hipèrboles que representen, en una carta de…
Andy Kirk
Música
Saxofonista i líder d’orquestra nord-americà.
Després de tocar en diverses bandes, el 1929 arribà a Kansas City, on dirigí els Clouds of Joy, una orquestra itinerant que obtingué un gran èxit amb Until the Real Thing Comes Along 1936 La formació es dissolgué el 1948 després d’haver estat una de les millors de l’estil Kansas La personalitat de l’orquestra era en gran part determinada per les composicions i els arranjaments de la pianista Mary Lou Williams, d’altra banda excellent instrumentista Altres músics membres de l’orquestra foren Don Byas, Dick Wilson, Shorty Baker, Howard McGhee, Fats Navarro i, per un breu període,…
L’alcalde de Zalamea
Peça dramàtica de Calderón de la Barca, publicada el 1651, però escrita segurament més de deu anys abans, que té com a precedent directe l’obra menor del mateix títol i tema, de Lope de Vega, inspirada en un fet real.
Partint d’una de les constants fonamentals que Lope serví al teatre castellà del segle d’or, la del tema de l’honor, Calderón oposà els drets que assisteixen qualsevol persona als privilegis i a les convencions establerts per una llei determinada El capità Alvaro de Ataide rapta i força la filla del ric plebeu Pedro Crespo, el qual, nomenat alcalde, ajusticia el capità, el qual es nega a casar-se amb la noia El realisme immediat de la situació dramàtica, no gaire freqüent en Calderón, és conduït amb rigor i suposa la maduresa del gènere creat per Lope de Vega
Alessandro Volta
Alessandro Volta
© Fototeca.cat
Física
Físic italià.
S’ocupà especialment en el camp de l’electricitat, on feu recerques notables i importants Inventà l’ electròfor 1775 i l’ electroscopi 1782 i feu una sèrie d’experiències destinades a posar en clar les observacions de Galvani sobre l’electricitat animal Enuncià la seva teoria sobre les tensions en els metalls, els quals ordenà segons una sèrie determinada L’any 1800, com a resultat de les seves investigacions, donà a conèixer la primera pila elèctrica, que hom anomenà voltaica i que fou una veritable revolució científica Estudià els gasos dels pantans i ideà l’ eudiòmetre
mètrica

Mètrica grecollatina
Literatura
Tècnica de la versificació.
La mètrica grega i la llatina la segona de les quals deriva de la primera es fonamentaven en la quantitat de les síllabes Aquestes podien ésser llargues — o breus ̆ La síllaba llarga, segons les consideracions dels retòrics antics, era pronunciada en un temps doble de la breu, la qual corresponia a una unitat de temps anomenada mora Una agrupació determinada de síllabes llargues i breus formava els peus mètrics Així, per exemple, - ̆, troqueu ̆-, iambe - -, espondeu - ̆̆, dàctil ̆̆-, anapest - ̆-, crètic ̆-̆, amfíbrac etc D’un conjunt de peus mètrics hom obtenia com a…
solubilitat
Química
Pel que fa a substàncies sòlides o líquides, pes de substància continguda en una solució en equilibri amb la substància pura no dissolta a una temperatura donada.
En aquestes condicions, hom diu que la solució és saturada Hom expressa normalment la solubilitat en grams de solut per cent grams de solvent La solubilitat de sòlids i líquids en un solvent determinat varia amb la temperatura — augmenta generalment amb aquesta— i depèn principalment de llurs respectives natures químiques dissolució Pel que fa a les substàncies gasoses, relació entre la concentració del gas en la solució i la concentració del gas sobre la superfície de la solució a una temperatura determinada llei de Henry Hom sol expressar-la en millilitres de gas per litre…
ostiac
Lingüística i sociolingüística
Llengua uraliana de la branca úgrica, anomenada també khanti, que amb el vogul forma el grup de les llengües úgriques de l’Obi.
El parlen uns 20 000 individus a la Sibèria occidental, a ambdues vores de l’Obi mitjà i inferior i els seus afluents L’ostiac i el vogul, ultra els trets uralians comuns, es caracteritzen per l’ús del nombre dual, per la possibilitat d’integrar el complement directe pronominal en el verb “Conjugació determinada o objectiva” i pel fet que el predicat nominal rebutja el verb copulatiu en les terceres persones del present d’indicatiu Les llengües úgriques de l’Obi desconeixen l’harmonia vocàlica i el verb de negació, fenòmens típics d’altres llengües uralianes L’ostiac és una…
mostreig
Operació que consisteix a obtenir mostres, espaiades en temps regulars o no, d’un senyal analògic.
El mostreig és el primer pas per a les comunicacions digitals, així com per a l’àudio i vídeo digital Com que els senyals més habituals, com ara les imatges i la veu, són de caràcter analògic, s’agafen mostres en temps discret que, una vegada quantificades i codificades, seran les entrades digitals al sistema El procés de mostreig té uns requeriments de velocitat mínima, relacionada amb l’amplada de banda del senyal analògic, que és determinada pel teorema de Nyquist No s’ha de confondre el mostreig amb el delmatge , que també consisteix en un procés d’obtenció de mostres, però…
heretabilitat
Biologia
Proporció de la variabilitat fenotípica d’una població que és deguda a diferències genètiques.
Es calcula fent el quocient entre la variació causada genèticament i la variació total la causada genèticament més l’ambiental Que una determinada característica tingui una heretabilitat molt alta no vol dir que es transmeti pels gens, ni al revés, un tret que es transmet pels gens no ha de tenir neccessàriament una heretabilitat molt baixa o nulla, ja que l’heretabilitat depèn molt de l’ambient Així, com més homogeni és un ambient, més alta és l’heretabilitat, i si tots els factors del medi són idèntics per a tots els individus l’heretabilitat serà del 100%, ja que les…
tendència
Filosofia
Psicologia
Inclinació natural en virtut de la qual un ésser és atret devers un fi i hi tendeix.
Bé que en psicologia és un terme considerat sovint com a antiquat i resta desplaçat per altres, com és ara el de motivació o el d' instint , en filosofia sol ésser entès i valorat com més va més positivament com a expressió de l’estructura dinàmica de la realitat, sobretot per part d’aquelles concepcions del món caracteritzables com a obertes al sentit teleològic o a un fi utòpic de la història i del món Les funcions bàsiques de la tendència són la d’estructurar el comportament o el procés vers una fita determinada i la de portar-los a llur acompliment d’una manera com més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina