Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
Karnak

Entrada del temple de Karnak
JoMV (CC BY 2.0)
Jaciment arqueològic
Complex arquitectònic bastit a Tebes (actual Luxor) en honor de la tríada tebana (Amon-Ra, Mut, la seva dona, i Khonsu, llur fill).
Segons les fonts, els seus orígens semblen datar del Primer Període Intermedi Del Regne Mitjà han estat trobats alguns elements arquitectònics d’acord amb els quals el temple d’Amon hauria tingut tres sales Les aportacions del Segon Període Intermedi semblen haver-se limitat, en canvi, a proveir-lo de material de culte Fou a partir del Regne Nou, i més concretament de la dinastia XVIII, que Karnak esdevingué el santuari més important d’Egipte a causa del pes polític i religiós d’Amon Des d’aleshores fins a l’època romana, cada sobirà hi féu la seva aportació Tal com avui es conserva, apareix…
Poesies
Literatura catalana
Volum recopilatori pòstum de l’obra poètica de Màrius Torres (1947).
Desenvolupament enciclopèdic L’any 1938, el poeta va revisar i ordenar cronològicament els seus poemes en cinc llibres Joan Sales els publicà a Coyoacán, Mèxic, dins “Quaderns de l’Exili”, i l’any 1950 en una edició a Llibres de l’Óssa Menor Les edicions posteriors apleguen altres poemes esparsos, contes i cartes El “Llibre primer” recull deu poemes d’inspiració artística que emmirallen amb subtilesa la malaltia i la mort com a fons del jo líric En la naturalesa, el poeta aspira a un desig de pau El “Llibre segon” conté vint-i-dos poemes amb diverses cançons a Mahalta i alguns temes clàssics…
Cròniques de la veritat oculta
Literatura catalana
Llibre de contes de Pere Calders del 1955 publicat per Editorial Selecta.
Desenvolupament enciclopèdic Sovint la veritat és extraordinària en aquests contes, on els apàtics protagonistes renuncien a conviure amb la part oculta de l’existència Un excés de zel per la causalitat els nega la possibilitat de canviar una vida grisa i amb poques alegries Trenta-un contes ordenats sobre diverses perspectives del xoc entre l’impossible i el versemblant la certesa inesperada a causa d’un excés d’ingenuïtat, la veritat improbable amb què un viatger es troba anant pel món, o el lloc en el qual allò presumible és subvertit per un fet insòlit Tres supòsits en què la vida humana…
Els primers testimonis de l’escultura a l’antiguitat
Les primeres manifestacions plàstiques a Catalunya es remunten a èpoques prehistòriques la Venus de Gavà De tota manera, va ser a conseqüència de les colonitzacions mediterrànies que es començaren a realitzar a terres catalanes escultures tan impressionants com l’Asclepi d’Empúries o les peces petites que s’infiltraren en els ambients indígenes Un fet encara difícil de determinar és si hi hagué o no a Catalunya una escultura important en l’època ibèrica En canvi, és ben clara l’existència d’escultures romano-republicanes molt primerenques datables a la fi del segle III i al II aC el relleu de…
rei
Religió
Bíblia
Cristianisme
Títol donat d’antic a la divinitat: al déu Moloc (‘rei’) de Canaan, a Júpiter rei dels déus, a Plutó rei dels inferns, etc..
Donat a Jahvè a l’Antic Testament, suposa no solament un poder general sobre tot, com a creador, sinó que hi té un sentit teocràtic sobre Israel per raó de l'aliança, i sobretot escatològic messianisme L’expressió dels salms “Jahvè és rei” sembla suposar una festa anual d’entronització de Jahvè En el Nou Testament la dignitat reial passa al Messies, que a la fi dels temps la tornarà a Déu Atribuït a Crist que l’Apocalipsi anomena Rei dels reis, és objecte d’una celebració especial Crist Rei que Pius XI instituí 1925 per al diumenge darrer d’octubre
deprecació
Prec instant adreçat a una divinitat, una potència o una persona a fi d’obtenir-ne protecció, favor especial o l’allunyament de perills.
blasfèmia
Religió
Dret
Expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d’adoració, de veneració o de culte religiosos.
Des de l’antigor ha estat considerada, en molts pobles i en moltes religions, un pecat greu, subjecte a càstigs severs A Israel, el blasfem era lapidat També era delicte rigorosament punit a l’edat mitjana, com consta en el codi de Justinià i en el concili d’Aquisgrà 818 Modernament, la consideració penal de la blasfèmia ha estat diversa uns codis la consideren un atac a la religió d’altres, no solament una injúria a Déu, sinó, encara, una ofensa a la societat i d’altres, una ofensa al sentiment religiós, a la llibertat de consciència o a l’ordre públic Segons la teologia moral, la blasfèmia…
Píndar
Literatura
Poeta grec.
De família aristocràtica, sembla que s’educà literàriament a Atenes Viatger i cosmopolita, a Sicília fou hoste dels tirans Hieró de Siracusa i Teró d’Agrigent, en el transcurs d’un viatge 476-475 aC que marcà la seva consagració com a poeta panhellènic Amb tot, mai no renuncià a les seves arrels una vinculació fidel a Delfos i a Apollo, la lleialtat a Tebes, particularment difícil i compromesa els anys ombrívols de les guerres mèdiques, i, sobretot, les relacions amb Egina, baluard tenaç de la tradició i, per tant, oposada a la democràcia atenesa en un enfrontament d’anys, que ell ressentí…
zigurat
Arqueologia
A Mesopotàmia, torre de pisos annexa a un santuari.
Hom creu que representava una muntanya que unia la terra amb el cel, el camí que emprava la divinitat per a visitar el seu temple Bé que apareix clarament documentat en la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, els seus orígens potser són molt anteriors per a alguns, es remuntaria al període protohistòric 3100-2700 aC i ja hauria estat plenament en ús durant el període sumeri antic 2700-2371 aC És, en qualsevol cas, un producte del poble sumeri Des d’un punt de vista arquitectònic, el zigurat consta bàsicament d’un nucli de maons assecats al sol i recobert de maons cuits Emplaçat sobre una gran…
Missale Parvum, Textus Quatuor Evangeliorum, Epistolae et Evangelia totius anni
Art romànic
Foli 2v, amb la representació d’una escena de la Crucifixió, just al començament del cànon de la Missa Vere dignum… G Llop L’anomenat Missale Parvum , Ms 71 de la Biblioteca i Arxiu Capitular de Vic, és un còdex de 237 fulls en pergamí 152 x 120 mm propietat de la Seu, interessant pel que fa a la illustració i constituït per un Textus Evangeliorum, el Sagramentari 47 folis inicials i el Capitulare * Les parts illuminades confereixen especial atractiu als folis 2v, 63v, 99v, 124v i 167, on es concentra la figuració, si bé cal tenir en compte també del foli 50v al foli 61v, amb les taules…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina