Resultats de la cerca

Traçat de la muralla de l’antiguitat tardana, superposada al teixit urbà actual, amb indicació dels eixos viaris principals i la situació de les restes constructives localitzades d’aquest període Centre d’Arqueologia de la Ciutat de Barcelona Un dels monuments més impressionants que ens ha arribat de la fase més antiga de la ciutat de Barcelona és la seva fortificació Les muralles de Bàrcino són un conjunt únic per la seva morfologia, dimensió i estat de conservació Es tracta sens dubte de l’element monumental identificador dels orígens de la ciutat Aquest mur defensiu es troba delimitat pels…

Empúries al segle I aC GP-P / CM / JAS Segons les fonts escrites, la política colonial de Roma a les províncies hispàniques es va limitar, durant la República, a una sèrie molt reduïda de noves fundacions urbanes decidides pels governants per motius estratègics o a causa de l'assentament de veterans En l'àmbit geogràfic que aquí es tracta, la llista d'aquestes noves fundacions es redueix a quatre Tàrraco 218-217 aC, Valentia 138 aC, Palma Palma de Mallorca i Pollència Alcúdia, Mallorca 123 aC No obstant això, si s'analitza el procés de canvi social a la província durant els segles II i I aC,…

Situació i presentació Es troba a llevant de les terres guillerienques, i forma la separació natural entre la Plana i les Guilleries Limita al N amb el municipi de Folgueroles, a l’E amb Sant Sadurní d’Osormort, al SE amb Viladrau, al SW amb Taradell, a l’W amb Santa Eugènia de Berga i al NW amb Calldetenes Les terres de llevant es configuren com les serralades del sector de Guilleries, estenent-se des de la collada del Vilar, al límit amb Taradell i Viladrau, fins a Coll Pedrís, en la confluència del límit amb Folgueroles Tot aquest sector fronterer, format amb materials del Terciari, s’…

Situació i presentació Comprèn tot el sector occidental de l’altiplà del Cabrerès, al sector NE de la comarca, a tocar de terres garrotxines, des de la serra de Cabrera i d’Aiats fins al sector de Sescorts amb la Plana de Vic Limita al NW amb Sant Pere de Torelló, al NE amb la Vall d’en Bas, a l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Tavertet i les Masies de Roda i a l’W amb Manlleu i Torelló L’altitud oscilla entre els 1296 m de la serra de Cabrera i els 474 m partint de la vora del Ter Drenen el terme un nombre important de rieres, entre les quals es destaca la riera de Sant Martí, a la qual va a…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa de la Selva, amb la senyalització de totes les fortificacions anteriors a l'any 1300 de les quals es tenen notícies A Pladevall A la comarca de la Selva trobem una bona mostra dels diversos tipus de construcció civil i militar a més a més, algunes d’aquestes construccions són força notables, especialment a causa d’haver-se conservat en bastant bon estat Hi trobem exemples dels tres tipus de castells característics d’aquests segles X-XIII sobretot del castell feudal, però també del castell pre-feudal i del castell palau dels darrers segles…

Introducció A Osona van aparellats en el seu inici històric i en la seva expansió territorial el comtat i el bisbat el primer apareix el 881 i el segon entre el 885 i el 887, que tenia ja un bisbe consagrat Això féu que en l’aspecte global el comtat i el bisbat coincidissin en gairebé tots els seus termes, però aquesta concordança de termes no es donà en les divisions més petites Sovint els termes parroquials no coincidien amb els termes civils dels castells, puix que tots dos tenien unes funcions diferents i adaptaven l’àmbit territorial a les necessitats de la defensa o de l’assistència…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Sils i Riudarenes, a l’W amb Maçanes, a l’E amb Vidreres i al S amb Fogars de la Selva, Tordera Maresme i Lloret de Mar Està situat al sector de la divisòria d’aigües de les valls de la Tordera les aigües de la Torderola i d’altres petits torrents corren vers la riera de Santa Coloma, límit occidental del terme fins poc abans de la confluència amb la Tordera i la conca de l’Onyar-Ter, a l’indret on antigament arribaven les ribes de l’estany de Sils dessecat a la fi del segle XVIII, al nord del municipi Una bona part del subsol és d’…

Situació Vista de l’indret on es troben situades, dalt el cim, les escasses restes que ens han pervingut del castell M Anglada El castell de Meda ocupava el cim d’un punxegut turó, prop del Coll de Meda, en la serralada que separa la Vall de Sau de la Plana de Vic Aquest castell es troba situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 47,1 —y 42,1 31 tdg 471421 El camí per anar-hi surt de la carretera de Folgueroles al pantà de Sau, per Vilanova de Sau, just passat el túnel dit “la Mina” Al principi del camí, que és el mateix que porta…

Situació Vista de la capella de Sant Jaume Sesoliveres, tradicionalment del terme d’Òdena i ara del municipi d’igualada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta església s’aixeca en un tossal vorer a la cruïlla de la carretera de Santa Coloma de Queralt amb l’antiga nacional de Madrid a Barcelona, als afores d’Igualada i en els confins del terme d’Òdena, al qual havia pertangut fins el 1925, en què, per un decret de segregació, s’annexà a Igualada una part del terme d’Òdena FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG823053 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena,…

Situació Sector ponentí de l’església, obra probable del segle XII, la part més antiga de l’edifici actual ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria és a la part alta del poble de Visalibons Mapa 32-10 213 Situació 31TBG999938 S’accedeix al poble de Visalibons per una pista de 2 km que surt de la carretera de la vall de l’Isàvena, a l’altura del quilòmetre 24 JAA Història El primer esment del lloc de Visalibons és de l’any 1030, en què, en presència dels preveres Radolf i Garcia, Borrell va vendre a Guillem i a la seva muller un casal, un canemar i mig noguer a Visalibons pel preu de sis sous…