Resultats de la cerca
Es mostren 1193 resultats
Otto Kinkeldey
Música
Musicòleg i bibliotecari nord-americà.
Fundador de la musicologia als Estats Units, aconseguí que aquesta disciplina fou acceptada a les universitats nord-americanes Estudià música a la Universitat de Columbia 1900-02 i, parallelament, treballà com a organista, director de cor i professor de música a Nova York Continuà la seva formació en música, literatura i filosofia a Berlín 1902-09, i es doctorà amb una dissertació sobre la música per a orgue i clavicèmbal del segle XVI En 1906-07, per encàrrec del govern prussià, catalogà manuscrits i literatura musical de les biblioteques ducals, municipals i parroquials…
Augustin Pfleger
Música
Compositor alemany d’origen bohemi.
Fins el 1662 fou mestre de capella de la cort dels ducs de Saxònia-Lauenburg a Schlackenwerth Entre el 1662 i el 1665 exercí el càrrec de vicemestre de capella a la cort de Güstrow i del 1665 al 1673 fou mestre de capella a la de Gottorf El 1665 rebé l’encàrrec de compondre la música per a la cerimònia de la inauguració de la Universitat de Kiel El 1686 retornà al seu antic càrrec a Schlackenwerth Pfleger compongué més de 200 obres sacres, en llatí i en alemany, i diverses odes profanes Mentre que la seva collecció de divuit concerts sacres breus denominada Psalmi, dialogi et…
Igor Markevitch
Música
Director d’orquestra i compositor ucraïnès naturalitzat italià (1947) i francès (1982).
El 1914 la seva família es traslladà a Suïssa, on Igor inicià posteriorment estudis de piano A vuit anys oferí el seu primer concert Animat per A Cortot, el 1926 anà a viure a París, on completà la seva formació musical a l’Escola Normal de Música i fou deixeble de N Boulanger, entre d’altres El 1929 compongué un ballet per encàrrec de S de Diaghilev i l’any següent debutà com a director amb l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam Dedicat de manera quasi exclusiva a la composició fins el 1939, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial tornà una altra vegada a la direcció…
Els mars del sud
Cinematografia
Pel·lícula del 1990; ficció de 116 min., dirigida per Manuel Esteban i Marquillas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cyrk Films Pere Ignasi Fages, Barcelona, Institut del Cinema Català Joan Anton González, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1979 de Manuel Vázquez Montalbán GUIÓ Gustau Hernández, MEsteban FOTOGRAFIA Carlos Suárez Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Albert Danés MUNTATGE Joanna GSaladie MÚSICA Jordi Sabatés SO SIC INTERPRETACIÓ Juan Luis Galiardo Pepe Carvalho, Jean-Pierre Aumont Stuart Pedrell, Sílvia Tortosa vídua de Pedrell, Alejandra Grepi Charo , Albert Vidal, Eulàlia Ramón, Carles Lucena, Muntsa Alcañiz ESTRENA Barcelona en català i…
Cobla La Principal de la Bisbal

Membres de la Cobla La Principal de la Bisbal
© La Principal de la Bisbal
Música
Formació musical de cobla fundada el 1888 a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà).
Sorgí com a evolució de la Cobla Vella de La Bisbal El 1932 fou nomenada cobla oficial de la Generalitat de Catalunya, títol restituït el 1978 pel president Josep Tarradellas Al llarg de la història integrà figures destacades, com els tenors Albert Martí, Ramon Rossell, Josep Coll, Ferran Rigau i Ricard Viladesau, i fou dirigida successivament per Robert Mercader, Josep Canet, Josep Maria Soler, Josep Saló, Genís Canet, Conrad Saló el de més durada, des del 1935 fins el 1977, Josep Cassú, Josep Maria Surrell i, des del 1992, Francesc Cassú Habituada als escenaris internacionals, ha…
Valentí
Família d’orfebres, de remot origen comú amb la família homònima, també d’orfebres.
Manuel Valentí i Forteza Mallorca 1804 — s’establí a Barcelona cap al 1825 El seu fill, Josep Valentí i Pomar Barcelona 1854 — , continuà la casa Fill seu fou Joan Valentí i Gallard Barcelona 1886 — 1957, joier típicament modernista vers el 1916 s’installà al passeig de Gràcia en un establiment que decoraren Marià Andreu i Jaume Martrús fou el primer que s’atreví a aquesta nova localització, que seguiren després la majoria de joiers barcelonins celebrà una exposició al Faianç Català el 1926, en la qual obtingué un èxit insospitat realitzà peces importants per encàrrec de la casa…
Rigalt
Família d’artistes de Barcelona.
Pau Rigalt i Fargas i Josep Rigalt i Fargas es dedicaren a l’escenografia El seu germà Pere Màrtir Rigalt i Fargas Barcelona 1785 — 1850, heraldista i dibuixant, escriví un Tratado de nobleza 1834 que hom conserva manuscrit a l’Arxiu Històric de Barcelona dibuixà per encàrrec escuts nobiliaris, no sempre autèntics, per a expedir certificats de noblesa que, per la manca de crítica històrica de l’època, foren acceptats com a verídics i foren la base de diverses concessions o revalidacions de títols El seu fill Bru Rigalt i Nicolás continuà les activitats del pare, que li foren…
Joseph Beuys
Art
Artista plàstic alemany.
Acabada la Segona Guerra Mundial entrà al món de l’art fent sobretot treballs d’escultura monumental per encàrrec Posteriorment elaborà un art personal i original que reprenia la tradició dadaista El 1961 fou nomenat professor de l’acadèmia de belles arts de Düsseldorf i articulà un model pedagògic participatiu amb els seus estudiants, i alhora molt compromès políticament Des d’allí es relacionà amb el grup internacional Fluxus, dedicat especialment al happening , amb el qual realitzà diverses accions El 1969 l’acadèmia de Düsseldorf tancà Arran d’aquest fet obrí un període de reflexió i de…
Simón de Rojas Clemente y Rubio
Simón de Rojas Clemente
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Botànic i agrònom.
Fou deixeble d’Antoni Josep Cabanilles El 1802, en collaboració amb Mariano La Gasca, inicià la publicació de la Introducción a la criptogamia española , que deixà inacabada En 1802-03 viatjà en companyia de Domènec Badia Alí Bei per França i Anglaterra, on perfeccionaren llurs coneixements de l’àrab i herboritzaren, com a preparació del viatge que havien de fer al Marroc per encàrrec de Godoy Clemente prengué el nom àrab de Muḥammad ‘Alī i es vestí d’àrab com Badia, però no arribà a partir cap al Marroc per tal com no es volgué circumcidar, i restà a Andalusia, on estudià la botànica del…
Lluís Dalmau
Pintura
Pintor.
Residí a València, al servei de la casa reial Per encàrrec d’Alfons IV de Catalunya-Aragó féu un viatge a Castella 1428 i un altre a Flandes 1431-36, on pogué conèixer la pintura flamenca, especialment la de Jan van Eyck Documentat novament a València 1436-38, es traslladà a Barcelona, on consta la seva presència des del 1443 fins al 1460 Contractà retaules per a l’església de Santa Maria del Mar i per a la capella de Sant Elm, del convent de Santa Clara a Barcelona, i un de Santa Cecília, per a Mataró Se'n conserven dues obres documentades el retaule dels Consellers…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina