Resultats de la cerca
Es mostren 727 resultats
Willem Johan Kolff

Willem Kolff
© The New Netherland Institute
Medicina
Metge neerlandès naturalitzat nord-americà.
Estudià a la seva ciutat natal, on es graduà el 1938 Resident a la Universitat de Groningen, organitzà el primer banc de sang l’any 1940 Aquest any es traslladà a Kampen, arran de la seva resistència a collaborar amb les autoritats pronazis, a partir de 1943, amb mitjans molt precaris desenvolupà el primer hemodialitzador o ronyó artificial, que aplicà amb èxit per primera vegada el 1945 a un pacient amb pèrdua de la funció renal Doctorat el 1946, el 1950 anà als EUA, on es nacionalitzà el 1956 Incorporat a la Cleveland Clinic Foundation, treballà en el disseny de la màquina cardiopulmonar i…
Willard Sterling Boyle

Willard Boyle
© National Academy of Engineering
Física
Físic canadenc.
Es graduà 1947 i doctorà 1950 a la Universitat McGill de Mont-real Després de dos anys com a professor de física al Royal Military College of Canada, el 1953 s’incorporà als Bell Laboratories, on formà part de l’equip que dissenyà el primer làser continu de robí 1962 Aquest any fou nomenat director de recerca espacial de Bellcomm, filial de Bell Laboratories, on collaborà en el programa Apollo De nou als Bell Laboratories 1964, treballà en el desenvolupament de circuits integrats i, amb George E Smith, el 1969 inventà el detector de dispositiu d’acoblament de càrrega CCD, un sensor proveït d…
Pere Sampol i Mas
Política
Polític.
Llicenciat en enginyeria tècnica en electrònica industrial, començà la carrera política l’any 1983 com a regidor de l’Ajuntament de Montuïri pel Partit Socialista de Mallorca Es mantingué en el càrrec durant deu anys i el 1991 esdevingué, també, portaveu del grup parlamentari del partit El 1995 passà a ser diputat al Parlament i vicepresident del Consell de Mallorca El 1999 el PSM passà a formar part del primer Pacte de Progrés per governar les Illes Balears i Pere Sampol assolí el càrrec de vicepresident i conseller d’Economia i Indústria El 2003 tornà a l’oposició i es…
Wilson Greatbach
Enginyer electrònic i inventor.
Serví a la marina durant la Segona Guerra Mundial, en la qual fou destinat als sistemes de comunicació naval, i posteriorment a missions de combat aeri Després de la guerra, començà a treballar com a reparador d’aparells elèctrics i electrònics i, al mateix temps, estudià a la Universitat de Cornell i més tard a la de Buffalo, on l’any 1951 es graduà en enginyeria elèctrica Professor assistent en aquesta universitat, l’any 1956 accidentalment descobrí una forma d’emetre pulsacions elèctriques mentre construïa un oscillador per a enregistrar els batecs del cor, cosa que li donà la…
Koichi Tanaka
Bioquímica
Químic japonès.
Es graduà en enginyeria a la Universitat de Tohoku Japó l’any 1983 El mateix any inicià la seva trajectòria professional als laboratoris centrals de recerca de la companyia Shimadzu, i durant uns quants anys treballà a la Gran Bretanya Actualment és membre del Laboratori de Ciències de la Vida del Japó Els seus treballs el portaren en 1987-88 a desenvolupar la tècnica de desorció suau mitjançant làser SLD, Soft Laser Desorption , que permet aplicar l’espectrometria de masses a l’anàlisi de mostres de macromolècules biològiques En l’SLD s’utilitza un impuls làser de baixa…
Pepe Otal
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut el titellaire José Antonio Otal Montesinos.
Després d’estudiar enginyeria industrial a Saragossa i belles arts a València, el 1972 ingressà a l’Institut del Teatre de Barcelona per cursar direcció d’actors, si bé el 1973 s’integrà al departament de teatre de titelles, dirigit per Harry VTozer, amb qui trencà el 1974 Amb la voluntat de popularitzar el missatge social del titella de fil mitjançant les representacions al carrer, el mateix any fundà el Grupo Taller de Marionetas, de composició oberta i artísticament eclèctic, on el 1977 coincidí amb Carles Cañellas, Teo Escarpa, Luis Fellini i el llavors músic Jordi Bertran El…
Shuji Nakamura

Shuji Nakamura
© National Academy of Engineering
Electrònica i informàtica
Enginyer electrònic japonès.
Graduat 1977 a la Universitat de Tokushima, treballà a la Nichia Corporation fins el 1999 En aquesta empresa obtingué, independentment d' Isamu Akasaki i Hiroshi Amano , el díode electroluminescent LED emprant un mètode propi i el 1993 inventà un mètode, comercialitzat aquest mateix any, per a la producció en massa de LED blancs d’alta lluminositat, caracteritzats per la seva eficiència, resistència i versatilitat en aplicacions altres que l’emissió de llum com ara l’esterilització i l’emmagatzematge de dades L’any següent obtingué el doctorat per la Universitat de Tokushima El 1999 fou…
Lluís Marquet i Ferigle
Electrònica i informàtica
Enginyer en electrònica i lexicògraf.
Doctor en enginyeria industrial, es dedicà a la terminologia científica en català Secretari de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques 1970, treballà en la fixació de les formes catalanes dels neologismes tècnics Fou coordinador de la terminologia tecnocientífica en la primera edició de la Gran Enciclopèdia Catalana Publicà, a més, Diccionari d’electrònica 1971, un Vocabulari de luminotècnia 1972 i tres volums de Novetat i llenguatge 1979, 1981 i 1985, recull d’articles publicats a Serra d’Or , Pesos, mides i mesures dels Països Catalans 1990,…
Francesc Lluch i Rafecas

Francesc Lluch i Rafecas
© Arxiu Escofet de Vilanova i la Geltrú
Enginyer.
Estudià a l'Escola Industrial Barcelonesa 1852-57 i enginyeria mecànica a l’École Centrale des Arts et Manufactures de París 1857-60, especialitat que el dugué a l’empresa de construcció de material ferroviari Beyer, Peacock & Co de Gorton Manchester Durant aquesta estada escriví el llibre Teoría Atómica , publicat a Barcelona el 1862 De nou a Barcelona, fou enginyer en cap de material i servei del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià, i poc temps després, professor de francès i anglès i, posteriorment, matemàtiques, càlcul mercantil i comptabilitat a Vilanova i la Geltrú L'any 1871 es…
Josep Padrós i Cuscó
Militar
Enginyer militar.
El 1877 inicià els estudis militars i d’enginyeria a l’Acadèmia d’Enginyers, on, el 1879, es graduà com a tinent Ja capità del cos militar, fou destinat a Cuba com a comandant Hi aplicà els seus coneixements d’enginyer en l’estudi i aixecament de plànols fins el 1895 Després de residir a l’Havana, aquell mateix any es traslladà a Manzanillo, on dirigí dues companyies d’enginyers de suport als combatents contra els moviments independentistes cubans El 1897, enginyer comandant a Manzanillo, es destacà en les operacions de bombardeig i bloqueig de l’esquadra nord-americana durant el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina