Resultats de la cerca

De família aristocràtica, fou un dels primers comentadors d’Aristòtil, conegué la ciència grega, persa i índia i s’esforçà al llarg de la seva obra uns 270 tractats a donar una estructura filosòfica a l’islam tradicional Fou influït pel neoplatonisme bé que en discrepà i defensà la idea de la creació ex nihilo , pel neopitagorisme necessitat de la matemàtica per a comprendre la filosofia i per Joan Filopó Convençut de l’harmonia entre revelació i ciència, derivà cap a la mística i afirmà la posició i la superioritat de la primera L’escolàstica conegué part de la seva obra a través de les…

Fortament afectat per l’ambient religiós de la seva família —el seu pare li féu estudiar teologia— i per la relació amb Regina Olsen —amb la qual renyí perquè creia no poder-s’hi casar sense revelar-li el seu “secret”, la seva “creu privada"—, la seva obra es caracteritza per una doble polèmica contra el racionalisme de Hegel el sistema del qual considerava desnaturalitzador de la realitat personal, tant de Déu com de l’home i contra l' establishment politicoeclesiàstic del seu país Enfront de la “mediació” hegeliana, Kierkegaard insisteix en la “diferència infinita” i subratlla la prioritat…

Passà tota la vida a la seva ciutat natal Atret per la teologia fou educat en un pietisme rigorós i, després, per la matemàtica i per la física de Newton, es graduà i ensenyà 15 anys com a lector i des del 1770 com a professor ordinari de lògica i metafísica a la universitat En la seva primera època es dedicà als problemes de les ciències, en relació amb els sistemes de Leibniz i de Wolff féu diversos cursos de geografia decenni del 1750 i elaborà una teoria sobre l’origen del sistema solar , recollida posteriorment per Laplace i coneguda per teoria de Kant-Laplace La dissertació De mundi…

Professor des del 1945 a Oxford i pertanyent a l’escola d’anàlisi del llenguatge de l’anomenat grup d’Oxford, del 1947 al 1971 dirigí la revista Mind Seguidor de Wittgenstein, la seva anàlisi del llenguatge no és logicoformal ni sociològica, ans conceptual, orientada a l’elaboració d’una mena de cartografia dels conceptes Entre les seves obres cal esmentar Philosophical Arguments 1945, The Concept of Mind 1949, Dilemmas 1954, A Rational Animal 1962, Plato's Progress 1966 i Collected Papers 1971

Professor a Heidelberg 1924-28 i a Bonn 1928-65, ensenyà una filosofia de la vida basada en l’estudi de l’home i les seves relacions amb el món Influït per Nietzsche i Dilthey, desenvolupà una antropologia cultural basada en el positivisme, el relativisme i l’historicisme Autor, entre d’altres, d' Einleitung in die Geisteswissenschaften ‘Introducció a les ciències de l’esperit’, 1920, Geschichtsphilosophie ‘Filosofia de la història’, 1934, Probleme der Kulturanthropologie ‘Problemes d’antropologia cultural’, 1942 i Mensch und Geschichte ‘Home i història’, 1944

Deixeble de Hegel, fou professor a Halle 1831-33 i Königsberg 1833-79 Intentà de superar el dualisme del temporal i l’intemporal mostrant el que hi ha d’intemporal en el temporal i viceversa Dividí la ciència de les idees lògiques en metafísica que abraça l’ontologia i l’etiologia, lògica que estudia la relació entre l’ésser i el pensar i ideologia que tracta del mètode S'ocupà també de qüestions teològiques i estètiques Entre les seves nombroses obres, cal citar Asthetische und poetische Mitteilungen ‘Comunicacions estètiques i poètiques’, 1827, Encyklopädie der theologischen Wissenschaften…

Deixeble de Brentano i Lotze, fou professor a Praga Interessat en l’estudi del llenguatge des d’un punt de vista psicològic, polemitzà amb Meinong i considerà els judicis existencials com a no denotatius i els judicis de valor com a emotius Entre d’altres, publicà Über den Ursprung der Sprache ‘Sobre l’origen del llenguatge’, 1875 i Untersuchungen zur Grundlegung der allgemeinen Grammatik und Sprachphilosophie ‘Investigacions sobre els fonaments de la gramàtica general i la filosofia del llenguatge’, 1908

Professor a Montpeller Les seves obres més importants són L’essence de la manifestation 1963, Philosophie et phénomenologie du corps 1965 i Marx I Une philosophie de la réalité II Une philosophie de l’économie 1976 També ha publicat algunes novelles, entre les quals l'Amour les yeux fermés 1976, que obtingué el premi Renaudot El seu pensament es basa en una filosofia de la vida que pren com a punt de partida Husserl i Heidegger, si bé va més enllà Planteja com la reflexió sobre l’essència d’allò que ell anomena manifestació permet pensar l’essència de l’ésser Les seves darreres obres…

Es graduà com a medievalista a l’École Nationale des Chartes 1947, i posteriorment fou professor de llengua i literatura franceses a la Universitat d’Indiana, on obtingué el doctorat en història el 1950 Ensenyà, successivament, a les universitats de Duke, Bryn Mawr, Johns Hopkins, l’estatal de Buffalo i, del 1981 fins a la jubilació, a la Universitat de Stanford, Califòrnia La idea central del seu pensament és la mimesi , impuls que modela el desig, matèria primera de l’acció i els pensaments humans Cal entendre la mimesi com una emulació individual i collectiva que crea comunitats i…

Estudià a Cambridge i a Bath Durant la Segona Guerra Mundial, mentre estudiava japonès a la Universitat de Londres, fou oficial de la Royal Air Force i treballà en tasques d’intelligència Després de la guerra es graduà en lletres a Oxford, on fou deixeble de Gilbert Ryle , que l’influí en el seu decantament per la filosofia analítica Fou professor a la Universitat d’Oxford fins al 1954, any en què passà a la University College of North Staffordshire i, el 1973, a la Universitat de Reading, on es jubilà l’any 1982 Els seus interessos filosòfics foren molt amplis, però se centraren sobretot en…