Resultats de la cerca

Aquesta fou confirmada el mateix any pel mateix Roderic de Borja, ja elegit papa amb el nom d’Alexandre VI A la nova província eclesiàstica foren assignades, com a sufragànies, les diòcesis de Cartagena i Mallorca La primera abraçava aleshores el Regne de Múrcia, i limitava al nord amb la diòcesi de València, cosa que suposava que la seva extensió arribava fins al port de Biar i comprenia una àmplia zona del regne de València La jurisdicció de Mallorca abraçava totes les Illes Balears Ambdós bisbats eren exempts de tota jurisdicció metropolitana, per tal com eren subjectes directament a la…

S'estén per Bolívia, el Paraguai i l’Argentina És formada per un sòcol cristallí recobert per terrenys alluvials i loess inclinat vers l’est Hom hi pot distingir tres regions el Chaco Boreal entre els Llanos de Chiquitos i el riu Pilcomayo, el Chaco Central entre el Pilcomayo i el Bermejo, i el Chaco Austral entre el Bermejo i el Salado El clima hi és tropical, amb oscillacions diàries de la temperatura molt acusades i amb una pluviositat que disminueix d’est 1100-1300 mm anuals a oest menys de 400 mm i que, sobretot a l’estiu, provoca el desbordament dels rius, que inunden la regió Coberta…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, i posteriorment passà a dependre de la quadra de Vilanova Començà essent una capella de la domus de Vilanova, després sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt i finalment adquirí la condició de parròquia Les primeres notícies del terme de Claramunt corresponen a l’any 978, en la butlla que el papa Benet VII per la qual confirmà al bisbe de Vic, Fruià, la possessió del bisbat Els límits del bisbat en el sector occidental passaven pels confins de Claramunt Clarmonte L’existència de la domus de Vilanova és…

L’església d’Olvan formava part dels dominis de la baronia de la Portella des de la seva construcció fou parroquial del lloc, però l’actual edifici del segle XVIII no conserva cap testimoni de la primera obra romànica La primera notícia de l’església i del lloc és l’acta de consagració de l’església de Santa Maria l’any 899 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell dedicava l’església a santa Maria complint amb els precs del baró illustre del lloc, Froia, i dels habitants de la dita parròquia del castell d’Olvan Amb la consagració quedava definitivament organitzada la vida religiosa i consolidada…

Desenvolupament enciclopèdic Proposa una reflexió sobre les convencions del teatre, els límits de la ficció i les relacions socials Un aristòcrata illustrat i un prestigiós comediant—el Marquès i Gabriel de Beaumont— entaulen un debat entorn de la interpretació de l’actor, el fenomen de la representació i la condició professional del comediant El Marquès —primer disfressat com a Criat— emprèn un joc de simulació que acaba per exigir a l’actor Gabriel Beaumont que interpreti la seva pròpia mort El Marquès concep el teatre com a sentiment, emoció i transgressió, i considera que l’…

És un dels centres més importants de l’aglomeració del Ruhr Els límits de la ciutat no són ben definits i forma una conurbació amb les ciutats veïnes La població ha anat augmentant, tret del període de la Segona Guerra Mundial, en el qual els 542 261 h del 1939 es reduïren a 435 491 h el 1946 Port fluvial al canal Dortmund-Ems Centre huller i nucli industrial siderúrgica, refineria de petroli, gas natural, producció d’olis sintètics i indústria alimentària —cervesa— Centre d’ensenyament superior Universität Dortmund, fundada el 1966 Fundada abans del 885, fou l’única ciutat…

Clàusula inclosa en els tractats de pau des del s XVIII, de fet la seva estimació era arbitrària, delimitada únicament per la voluntat del vencedor Els problemes suscitats per la insolvència —sobretot la d’Alemanya en acabar la Primera Guerra Mundial— obligaren a fixar-ne els límits que calia avaluar a partir de les despeses reals de la guerra, de la capacitat de pagament i sota la intervenció collegiada d’altres estats El tractat de Versalles del 1919 excloïa les indemnitzacions en concepte de càstig La conferència de Jalta 1945 les establí a favor de les nacions més aperduades…

De manera convencional, se n'han fixat els límits entre l’inici de la crisi de l’imperi Romà, al s III 235, fins a la constitució de l’imperi Carolingi 900 Al llarg d’aquest període es produïren un seguit de canvis de caràcter polític, social, econòmic, lingüístic, religiós i de mentalitat, que permeteren que el món clàssic donés pas al medieval Entre les transformacions, destaca la progressiva cristianització de la societat romana Mentre que la interpretació tradicional afirmava que aquest període era conseqüència d’una decadència generalitzada de l’imperi Romà que s’inicià…

Assistí a un concili de Narbona el 1128 Augmentà els béns de la diòcesi i fixà en 45 el nombre dels seus canonges 1134 És remarcable l’acord que feu, amb intervenció dels comtes de Pallars, del legat pontifici i d’altres nobles i abats, amb el bisbe Gaufred de Roda que posà terme a les llargues discussions entre les diòcesis d’Urgell i Roda-Barbastre sobre els límits de les jurisdiccions respectives quedaven per a Urgell les valls de Senet i de Boí, les d’Areny, de Girbeta i de Montanyana, totes les esglésies dels comtats de Pallars i d’Urgell a l’est de la Noguera…

Autodidacte Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions— Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu El 1914 exposà a Madrid, on s’installà Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924 Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme Conreà…