Resultats de la cerca

La reorganització d’ Estat Català EC a Bèlgica el 1927, després de Prats de Molló, i la seva reconversió en un hipotètic Partit Separatista Revolucionari de Catalunya durant el viatge de Macià a Amèrica el 1928, feren sorgir queixes teòriques en la direcció exterior Ramon Fabregat, Rafael Ramis i Martí Vilanova, secundades per alguns militants influents que restaren a França Jaume Miravitlles o emigraren a Mèxic Josep Rovira Aquest sector, sensible a la retòrica de la Internacional Comunista sobre l’alliberament nacional difosa arran dels girs estalinians de 1927-1928, prengué forma a…

Arribà a aglutinar les principals tendències republicanes de la ciutat i esdevingué clau en la vida política lleidatana durant el primer terç del segle Disposà d’un equip dirigent reduït i constant dins el qual destacaren Humbert Torres i Barberà, primer alcalde de Lleida de Joventut 1917 Alfred Pereña, diputat provincial i conseller de la Mancomunitat, i Frederic Godàs i Legido, fundador i director del Liceo Escolar Cal esmentar també Frederic Mulet, president de l’entitat en diverses ocasions Antoni Zamorano, dirigent del Gremi Comercial i regidor diverses vegades Ricard Palacín, advocat i…

El nom provenia de la bandera que onejà en alguns indrets en la desfeta del 1714, segons la cançó popular La dama de Reus Entre els signants del document fundacional hi havia Marcellí Perelló, Ramon Xammar, Emili Granier-Barrera i Jaume Balius, gairebé tots els quals es trobaren implicats en l’anomenat complot de Garraf Tingué comitès a Barcelona, Besiers i Buenos Aires, i delegats a diverses poblacions L’organització restà desfeta després dels fets de Prats de Molló

Sobre les quatre barres, presenta en un dels seus costats un triangle amb un estel Hom n’atribueix la invenció a Vicenç Albert Ballester i Camps , el qual la creà l’any 1918 inspirant-se en la bandera dels insurrectes cubans que el 1898 s’independitzaren d’Espanya Es difongué gradualment al llarg dels anys vint en ambients i publicacions independentistes, entre les quals La Tralla segona època, La Nova Catalunya i, especialment, des del 1922 en què Francesc Macià l’adoptà com a emblema d’ Estat Català Esmentada a la Constitució de l’Havana de 1928, aquest text definia la bandera…

Format a la Universitat Autònoma de Barcelona, es dedicà inicialment a l’estudi del període medieval i, concretament a la figura del príncep de Viana, sobre el qual publicà uns extensos articles en la revista dels Estudis Universitaris Catalans 1932 i 1933 i un petit llibre el 1935 Ja en aquesta etapa d’avantguerra, Cruells feu explícita la influència de Ferran Soldevila en l’orientació de la seva recerca, i el seu treball fou lloat públicament per Antoni Rovira i Virgili en l’article “La joventut intellectual catalana” La Humanitat , 7-VIII-1935, on el posà d’exemple per a les noves…

Era conegut oficialment per Partido Católico Monárquico, Partido Católico Nacional o Comunión Tradicionalista Fou fundat pel cap carlista Ramón Nocedal y Romea fill de Cándido Nocedal, que acusà Carles VII de liberal, perquè en el Manifiesto de Morentín juliol de 1874 havia afirmat “Ni la unidad católica supone un espionaje religioso, ni la integridad monárquica nada tiene que ver con el despotismo”, i havia justificat el perdó dels compradors de béns desamortitzats de l’Església La rebellió dels integristes fou capitanejada per El Siglo Futuro , diari carlí dirigit per Nocedal Amb ell…

Nascut de família benestant, fundadora del Foment d’Obres i Construccions A divuit anys viatjà per Itàlia, on la coneixença de l’obra de Miquel Àngel li feu deixar la pintura que practicava amb passió Acabà els estudis d’arquitectura el 1928 i, amb Josep Lluís Sert i un reduït nombre de companys, fundà el GATCPAC Dirigí la revista AC i, en collaboració amb Josep Lluís Sert  i Joan B Subirana, realitzà les obres mestres del racionalisme arquitectònic català, com el Dispensari Central Antituberculós i la Casa Bloc Amb altres membres del GATCPAC portà a terme, entre els treballs més importants…

El lloc de Rigolisa és avui dia un raval de la vila de Puigcerdà La menció més antiga d’aquest indret data de l’any 958, quan l’ alodium Heiragolisa fou confirmat com a propietat del cenobi de Cuixà en un precepte del rei Lotari Hom suposa que l’església de Sant Jaume degué ser construïda després del 958 pels monjos del monestir de Sant Miquel de Cuixà, ja que, l’any 968, en la butlla de confirmació de béns que el papa Joan XIII atorgà a aquell cenobi, li confirmà la possessió d’Aragolizam cum alode et ecclesiam Sancti Jacobi posteriorment, aquesta propietat li tornà a ser ratificada en la…

Fill d’un comerciant, feu els estudis d’història a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1963 amb una tesi sobre la documentació existent relativa a la introducció de la impremta a Girona Des d’aleshores investigà i publicà sobre diversos aspectes de la història de Girona i es dedicà especialment als estudis de bibliografia Entrà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1954 i assumí l’organització i direcció de la Biblioteca Pública de Girona 1949-87 També exercí la seva activitat professional al Centre Coordinador de Biblioteques de la Província 1955-80, a l’Arxiu…

Talla de fusta que es conserva en força mal estat en una casa de la població ECSA-M Macià Aquesta talla de la Mare de Déu va ser trobada l’any 1970 en unes golfes d’una casa i actualment es conserva en un domicili particular de la població El seu estat de conservació és molt deficient i ha perdut l’Infant, els dos braços i la major part de la policromia Malgrat el deteriorament de la imatge encara resten elements que permeten descriure la marededéu entesa com a Tron de la Saviesa Està representada amb la frontalitat i rigidesa que és habitual en aquest model iconogràfic, però dins de la…