El lloc de Rigolisa és avui dia un raval de la vila de Puigcerdà. La menció més antiga d’aquest indret data de l’any 958, quan l’alodium Heiragolisa fou confirmat com a propietat del cenobi de Cuixà en un precepte del rei Lotari. Hom suposa que l’església de Sant Jaume degué ser construïda després del 958 pels monjos del monestir de Sant Miquel de Cuixà, ja que, l’any 968, en la butlla de confirmació de béns que el papa Joan XIII atorgà a aquell cenobi, li confirmà la possessió d’Aragolizam cum alode et ecclesiam Sancti Jacobi; posteriorment, aquesta propietat li tornà a ser ratificada en la butlla del papa Sergi IV de l’any 1011.
L’any 1030 es feu la publicació sacramental del testament de l’arxilevita Ponç, per manament d’Oliba, levita, i del jutge Sendered, el qual fou jurat sobre l’altar de “sancti lachobi cuius baselica sita est in comitatum Cerritanie in locum que dicunt Aragulisa”, en presència del vescomte Sunifred i d’altres nobles de la contrada. Segons sembla, el bisbe Oliba de Vic havia sostret injustament de la jurisdicció del monestir de Cuixà l’església de Rigolisa, la qual fou retornada l’any 1100 després de la celebració d’un judici presidit pel comte de Cerdanya, Guillem Jordà.
A l’inici del segle XIV, entre el 1312 i el 1314, l’ecclesia Sancti Jacobi de Aragolisa fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, tal com s’extreu de la llista de parròquies visitades d’aquells anys que ha pervingut. A la darreria d’aquest mateix segle, l’any 1391, la parròquia de Rigolisa contribuí a sufragar la dècima recaptada aquell any a la diòcesi d’Urgell.
L’antiga església romànica fou malmesa l’any 1793 durant la Guerra Gran i restaurada poc després per la família Guasc. A la fi del segle XIX, aquest temple fou enderrocat i traslladat al seu actual emplaçament per la família Macià i Bonaplata. És un edifici medievalitzant, amb una rosassa sobre el portal, apuntat.